Mentre les negociacions polítiques entre els republicans, en el Govern, i la resta de partits de l’arc parlamentari català segueixen obertes i encallades per definir els Pressupostos de la Generalitat per al 2023 -tret dels comuns que ja han arribat a un acord-, els empresaris catalans fan una crida a la “responsabilitat” de totes les forces polítiques per evitar una “devastadora” pròrroga dels comptes catalans.
El president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, ha demanat màxima complicitat i generositat als partits polítics per elaborar uns comptes amb propostes competitives, incloses les de fiscalitat, que s’adaptin a la realitat de 2023 i acordes amb la conjuntura actual. “Que dissenyin un marc macroeconòmic que proporcioni estabilitat perquè els empresaris puguin seguir invertint i generant riquesa i ocupació”, va concretar. En aquest sentit, ha enviat un missatge a la líder dels comuns, Jèssica Albiach, que va assegurar que els comptes pactats amb ERC van contra la patronal: "A Foment volem uns pressupostos que vagin bé per a tota la societat, que siguin respectuosos amb els empresaris i amb els treballadors. Defensem a un empresari que és socialment responsable i defensa l’empresa, cosa que vol dir, empresaris, directius, treballadors, clients, proveïdors...", ha remarcat.
Per aquesta raó, “seria una irresponsabilitat i una immoralitat” que la manca d’acord portés al Govern a aprovar una pròrroga pressupostària, va esmentar el líder patronal. Ha explicat que abans de valorar els pressupostos catalans "li agradaria veure la fotografia final" i s'ha mostrat esperançat que PSC i JxCat arribin a un acord amb la Generalitat "perquè necessitem els pressupostos", encara que ha donat per fet que hi haurà coses que criticarà perquè no li agradaran.
El president de Foment ha insistit a apel·lar a la "responsabilitat" de les forces polítiques i el Govern perquè s'aprovin els pressupostos, donada la situació d'incertesa que vivim, ja que, de prorrogar-se, "es perdrien" inversions, fons Next Generation i la confiança dels inversors en general.
Les seves declaracions van en línia amb l’advertència que ha llançat el sector de la construcció en tant que la manca d’aprovació d’uns nous comptes públics “limitaria la capacitat del Govern de donar resposta als reptes de la situació actual” que és “molt diferent de la de finals de 2021”. “Ens calen uns pressupostos que ens proporcionin estabilitat; i no entrem en el contingut dels pactes polítics que els facin possibles”, va explicar el vicepresident de Foment del Treball i president de la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC), Lluís Moreno. “L'estabilitat, que sí que ens aporta l’acord polític per tancar uns pressupostos estatals entre el PSOE, Podemos, ERC i PNB, la necessitem a Catalunya també perquè el sector de la construcció creixi”, va dir. I es va mostrar convençut que el PSC i Junts faran el possible perquè els comptes arribin a bon port, "podríem tenir uns pressupostos amb el suport de la majoria".
En aquest sentit, Moreno va evidenciar que al llarg de l’any el sector ha hagut de fer front a l’execució de l’obra pública i a les noves licitacions amb un increment de costos (tant de les primeres matèries, com dels materials i de l’energia). Per al vinent, cal adaptar els equips i recursos, realitzar les inversions precises i dissenyar les estratègies adequades per fer front als reptes, però també “per aprofitar al màxim les oportunitats que ens presenta el 2023", afegeix. En el rerefons, els recursos europeus dels Next Generation i la possible execució pressupostària d’inversions que l’Estat espanyol té pendents a Catalunya.
La CCOC ha fet públic el posicionament del sector de la construcció juntament amb cinc entitats més que el configuren a Catalunya. L'Associació catalana d'empreses constructores d'obra pública; el Gremi de Constructors de Lleida (GCOLL); el Gremi de Constructors d'Obres; el Gremi de la Construcció del Tarragonès; i la Unió d'Empresaris de la Construcció de Girona.
Actualment, el sector de la construcció suposa el 4,7% del PIB de Catalunya, ocupa a 212.000 treballadors -el 6,2% del total de Catalunya. "Som generadors d'activitat i de llocs de treball. Per cada milió d'euros invertit, la construcció crea 25 llocs de treball i reverteix en 1,95 milions per al conjunt de l'economia", va dir Moreno. Alhora, té un pes important en els comptes públics, ja que la meitat de cada milió invertit retorna fiscalment a l'administració.
S'executaran uns 3.000 milions en obra pública
Respecte a les partides dels comptes d’enguany, la licitació efectiva del total de l’obra pública estarà al voltant dels 4.000 milions d’euros; tot i que, restades les inversions corresponents als contractes marc plurianuals i les licitacions que han quedat desertes, “esperem acabar l’exercici amb una xifra gens insignificant de l’entorn dels 3.000 milions d’euros”, va assegurar Lluís Moreno. El responsable de la CCOC va recordar, no obstant això, que el sector ve reclamant que l’objectiu anual de l’Administració se situï en els 5.500 milions d’euros (el 2,2% del PIB català) com a llindar òptim per assegurar la viabilitat d’aquesta activitat econòmica i la generació de llocs de treball. Pel que fa als comptes de 2022, segons les dades disponibles de CCOC, la inversió real pressupostada ha estat de 2.570,8 milions d’euros.
La licitació d'obres públiques va caure un 23% a Catalunya en el tercer trimestre de l'any, en comparació al segon trimestre, segons l'últim informe de la Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya. En comparació al primer trimestre del 2022, la frenada de la licitació és d'un 17,5% en el tercer període de l'any. La CCOC atribueix la desacceleració a la crisi de desabastiment i a l'increment de preus de materials, iniciada amb la pandèmia i agreujada per la guerra a Ucraïna. L'informe de l'entitat assenyala que, entre 2021 i 2022, un total de 370 obres han quedat desertes, per valor de 95 milions d'euros.
Per administracions, l'administració local és la que ha licitat més milions en el tercer trimestre del 2022, un total de 391 milions d'euros, que suposa un descens respecte al segon trimestre (-28%). En comparació al tercer trimestre del 2021, la licitació de l'administració local ha crescut un 5%.
El 'sí' de Foment a apujar l'SMI
El president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, també va fer referència a la revisió del Salari Mínim Interprofessional (SMI). Sense entrar en detalls sobre la proposta dels experts de la Comissió Assessora per a l'anàlisi del salari mínim interprofessional (SMI) que encara no s'havia fet pública, el president de Foment del Treball, José Sánchez-Llibre, s'ha mostrat partidari d'una revaloració de l'SMI. Tot i això, veu convenient que es contempli en un pacte de rendes més global. "Els empresaris veiem necessari que els salaris augmentin, i més en la conjuntura actual i amb l'alça dels preus; i sé que en aquest sentit la CEOE està en la mateixa línia", ha dit en una trobada amb periodistes.
Per al president de la principal patronal catalana, un pacte de rendes és imprescindible per abordar aquestes qüestions i ha recordat que els empresaris ho reclamen. que si adverteixen és que no ha de ser, probablement, un augment lineal, “perquè hi ha sectors o àmbits de l'economia molt diversos i ha de ser flexible”. En aquest sentit ha comparat que no és el mateix un salari en el sector del metall, que un sou per als joves que tenen el seu primer treball, les retribucions que ha de pagar una organització sense ànim de lucre, o “Cal observar què passarà amb les empreses que presten serveis a l'administració sota contracte, quan els costos empresarials estan pujant i els responsables públics no estan revisant les tarifes dels contractes esmentats".