El president de la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials, Antonio Garamendi, ha qualificat la pujada del salari mínim interprofessional aprovada pel govern espanyol de "plantejament de campanya electoral". En declaracions als mitjans durant una trobada empresarial Garamendi ha criticat que l'executiu faci "dos consells de ministres a la setmana per fer campanya electoral" i ha retret que la mesura s'hagi aprovat al novembre, quan la de l'any passat es va aprovar al febrer. Segons el dirigent empresarial, és "una cosa curiosa" que s'hagi tirat endavant en el primer Consell de Ministres de la campanya pels comicis del 29 de novembre, i ho ha dit "amb tota claredat" per deixar constància del malestar de la patronal davant una decisió que considera més política que econòmica.
Garamendi també ha retret que no se'ls hagi consultat sobre la pujada i que se'ls hagi "informat de mala manera". La mesura aprovada eleva l'SMI un 5,3%, fins als 1.286 euros al mes en catorze pagues. El president de la CEOE ha estès les seves crítiques a l'increment salarial pactat amb els sindicats per als empleats públics, del 4,5%, que ha considerat "fora de termini i fora de tot". Així mateix, ha reprovat a l'executiu que no compleixi amb els contractes públics ni apliqui la indexació dels costos de contractació, una mesura que, segons ell, permetria a les empreses assumir els increments de costos.
També ha al·ludit a les dificultats de les famílies per afrontar determinades despeses i a la falta de deflactació de les tarifes de l'IRPF, un fenomen que fa que els augments salarials nominals acabin tributant a tipus més alts i no es tradueixin en una millora real del poder de compra. En aquest sentit, ha assegurat que l'Estat "s'ha quedat" amb més de 17.000 milions d'euros. En aquest context, Garamendi ha qüestionat el paper de la Diputació Permanent i ha defensat que, un cop dissoltes les Corts, el govern espanyol hauria de limitar les seves decisions i deixar que els partits exposin les seves propostes durant la campanya. Ha confiat que les mesures aprovades les pròximes dues setmanes "siguin donades de baixa" posteriorment, amb independència de qui guanyi els comicis, una afirmació que deixa entreveure la seva esperança que un canvi de govern o de correlació parlamentària porti a revisar les decisions preses en aquest període.
Pimec alerta de l'impacte sobre les petites empreses
Pimec també ha reaccionat a l'aprovació de l'SMI i ha advertit que el nou increment del 5,3% redueix el marge de la negociació col·lectiva i repercuteix "injustament" en la pèrdua de poder adquisitiu dels salaris a les empreses. En un comunicat, l'organització ha considerat que la situació "és especialment preocupant per a les pimes, que ja estan realitzant un important esforç per millorar les retribucions dels seus treballadors i treballadores". Segons Pimec, les petites i mitjanes empreses destinen prop del 80% del valor afegit brut que generen a les despeses de personal, una circumstància que "limita la seva capacitat per continuar assumint increments de costos laborals sense comprometre la competitivitat".
La patronal catalana atribueix bona part de la pèrdua de poder adquisitiu a la fiscalitat de l'IRPF i a la no deflactació de les tarifes, "el que redueix l'impacte de les pujades salarials sobre el poder adquisitiu real dels treballadors i genera una pressió addicional per revisar les retribucions". Així mateix, recorda que les empreses "destinen ja el doble del salari que rep el treballador a costos laborals" i considera que la millora del poder adquisitiu no pot descansar només en els increments salarials, sinó que requereix també mesures de les administracions per contenir el cost de la vida, especialment en àmbits com l'habitatge i l'energia, que són els que més pressionen les economies domèstiques. Amb aquesta advertència, Pimec se suma a la CEOE en la crítica a una mesura que, segons les patronals, no ha estat prou negociada i que pot tenir efectes no desitjats sobre les empreses més petites.
