Quan es trenca un electrodomèstic, una persiana deixa de funcionar o apareix una avaria a la fontaneria d'un habitatge llogat, sorgeix un dubte habitual entre propietaris i llogaters: qui ha d'assumir el cost de la reparació. La legislació distingeix entre les reparacions necessàries per conservar l'habitatge i les petites reparacions derivades de l'ús quotidià. L'article 21 de la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU) estableix que el propietari ha de fer les reparacions necessàries per mantenir l'habitatge en condicions d'habitabilitat, mentre que l'inquilí ha d'assumir les reparacions petites derivades del desgast per l'ús ordinari.

Segons explica Arantxa Goenaga Llorca, advocada i sòcia d'AF Legis, “la llei no estableix una quantitat mínima per a les reparacions que ha d'assumir l'inquilí”. Afegeix que "el que és determinant no és el preu de l'avaria ni el cost de trucar a un tècnic, sinó si el problema deriva de l'ús normal de l'habitatge o de l'estat de les seves instal·lacions".

Reparacions que corresponen al propietari

El propietari ha d'assumir les reparacions relacionades amb l'estat de l'immoble o amb el deteriorament de les instal·lacions. Entre elles hi ha avaries en canonades, instal·lacions elèctriques defectuoses, problemes d'aïllament o impermeabilització o fallades en sistemes d'aigua o calefacció quan es deuen al desgast del sistema. També correspon al propietari substituir instal·lacions deteriorades per antiguitat o manca de manteniment. Goenaga explica que “quan les instal·lacions presenten deteriorament pel pas del temps o manca de manteniment, la responsabilitat correspon a l'arrendador”.

Un exemple habitual és el de canonades amb corrosió o aigua que surt groga per oxidació, un senyal de deteriorament de la instal·lació que correspon reparar al propietari. El mateix passa quan cal substituir elements complets d'una instal·lació, com ara el mecanisme d'una cisterna que ha deixat de funcionar per desgast o una clau de pas deteriorada pel pas del temps.

Reparacions que corresponen a l'inquilí

L'arrendatari ha d'assumir les reparacions petites derivades de l'ús ordinari de l'habitatge. Entre elles solen incloure's canvis de bombetes, petites reparacions en aixetes o cisternes, o ajustaments en persianes o elements que es deterioren amb l'ús quotidià. A més, l'article 1563 del Codi Civil estableix que l'inquilí respon dels danys causats a l'habitatge quan es deguin a culpa seva o negligència. Goenaga assenyala que “si un electrodomèstic es trenca per un ús inadequat, el cost correspon a l'inquilí”. Per exemple, "si la porta d'una nevera es trenca perquè s'ha forçat en obrir-la o una persiana es trenca per una manipulació incorrecta, la reparació l'ha d'assumir l'arrendatari".

Què passa amb els electrodomèstics?

Quan un habitatge es lloga amb electrodomèstics, un dels dubtes més freqüents és qui ha de pagar la reparació si deixen de funcionar. La responsabilitat depèn de la causa de l'avaria. Si l'aparell deixa de funcionar per desgast o antiguitat, correspon al propietari reparar-lo o substituir-lo. Si l'avaria es deu a mal ús o negligència, el cost correspon a l'inquilí. Goenaga conclou que "molts conflictes sorgeixen amb electrodomèstics antics, amb persianes o amb cisternes, on cal determinar si la fallada es deu al desgast natural del sistema o a un ús incorrecte. En els contractes d'arrendament no solen especificar-se exactament que correspon reparar a cadascuna de les parts, i per això sempre és una font de conflicte l'immoble i costa diferenciar si és per l'ús ordinari o perquè aquest electrodomèstic o instal·lació ha esgotat la vida útil. És molt aconsellable preveure aquestes qüestions al contracte".