La Generalitat ha donat a conèixer que l'economia catalana creixerà un 2,6% al tancament de l'any. Aquesta xifra representa tres dècimes més que la projecció que el mateix Govern havia avançat durant la primavera, quan parlava d'un 2,3%. El Departament d'Economia i Finances descriu la marxa de l'activitat com a "dinamisme notable". Per al 2027, la previsió baixa fins al 2,1%, un reflex de la moderació gradual que s'entreveu en l'horitzó. Durant els dos primers trimestres de l'any, el PIB català ha registrat increments interanuals del 2,9% i del 3% respectivament, unes dades que han superat les previsions més favorables. Amb aquests resultats a la mà, la Generalitat sosté que Catalunya encadena més de cinc anys creixent per sobre de la mitjana de la zona euro, una ratxa que, segons la lectura de l'Executiu de Salvador Illa, demostra una capacitat de resistència poc comuna davant els xocs externs.
Un dels punts que més atenció rep a l'informe és l'impacte de la crisi energètica derivada del conflicte a l'Orient Mitjà. El Govern reconeix que aquest factor ha sacsejat els mercats i ha empès a l'alça tant la inflació com els tipus d'interès, però alhora afirma que el seu efecte sobre l'economia catalana "ha estat, de moment, limitat". Aquesta constatació, però, ve acompanyada d'una advertència: ja s'aprecien senyals d'alentiment en alguns indicadors de consum privat, un fenomen que caldrà seguir amb atenció si la pressió dels preus no es modera en els pròxims mesos.
Un ventall de riscos que no es pot ignorar
El document no amaga que l'entorn continua sent fràgil i que les amenaces s'han multiplicat. El conflicte a l'Orient Mitjà ha fet pujar la inflació i els tipus d'interès, cosa que ha endurit les condicions de finançament per a famílies i empreses. A aquest factor s'hi afegeixen altres elements que el Departament d'Economia enumera: la feblesa econòmica de la zona euro, les tensions geopolítiques globals, la competència comercial amb la Xina i la inestabilitat financera que podria derivar-se de l'auge de les inversions en intel·ligència artificial.
Cadascun d'aquests fronts, per si sol, té prou entitat per capgirar les previsions, i la seva combinació converteix l'horitzó en un trencaclosques difícil de resoldre. Pel que fa als motors del creixement durant el 2026, el document assenyala la demanda interna i el consum privat com els principals responsables de sostenir l'activitat. Aquest suport ve avalat per la creació d'ocupació i per l'expansió demogràfica que viu Catalunya, tot i que tots dos factors avancen a un ritme més suau que en exercicis anteriors. La inversió, en canvi, és el component que més acusa el context d'inestabilitat internacional: el seu progrés es desaccelerarà fins al 3,4%, una xifra que reflecteix la cautela dels empresaris a l'hora de comprometre capital en un panorama tan incert.
Les tendències observades enguany es traslladaran al 2027, però amb un to més moderat. L'activitat continuarà recolzant-se sobretot en la demanda interna, si bé el consum de les llars s'alenteix fins al 2,1%. La inversió mantindrà un increment feble, de l'1,8%, llastrada per unes condicions de finançament més restrictives i per la fi dels fons Next Generation. Les exportacions, per la seva banda, creixeran un 2,2%, una dada que confirma que el sector exterior continuarà aportant però sense l'embranzida d'altres etapes. El mercat laboral continuarà creant llocs de treball durant el bienni 2026-2027, però a un ritme progressivament més pausat, en sintonia amb la desacceleració del PIB.
L'augment de l'ocupació equivalent a temps complet serà encara "notable" el 2026, amb un 2,0%, i es moderarà fins a l'1,5% el 2027. La taxa d'atur, mentrestant, es manté en els valors més baixos des del 2008 i s'estabilitzarà en nivells semblants als del 2025, al voltant del 8,4%, en un context en què la població activa continua guanyant dinamisme. Aquesta combinació de creació d'ocupació i atur contingut ofereix un coixí important per sostenir el consum de les llars, tot i que la qualitat i la remuneració dels nous llocs de treball continuaran sent objecte de debat.
