La Cambra de Comerç de Barcelona estima que l'economia catalana creixerà un 1,8% el 2024, cinc punts percentuals per sota de les previsions que l'entitat va fer el juliol passat, mentre que ha revisat lleugerament a l'alça l'augment del PIB per a aquest 2023, que passarà del 2,2% anunciat ara fa tres mesos a un 2,3%. Així ho conclou el nou informe d'aquesta corporació de dret públic sobre la conjuntura econòmica i les seves previsions a futur, del qual ha donat explicacions el cap del gabinet d'Estudis Econòmics i Infraestructures, Joan Ramon Rovira, i que ha estat el primer fet públic d'ençà que Josep Santacreu assumís la presidència de la institució.
Rovira ha atribuït aquest "alentiment" de l'economia -que no "recessió", ha insistit- al fet que els tipus d'interès seguiran elevats durant "més temps del previst", cosa que se suma a les pitjors perspectives dels països de la zona euro, l'acompliment de les quals afecta de ple l'economia catalana. A remolc de la pujada del preu del diner es mouen les economies domèstiques i empresarials i, per tant, cau la despesa en consum per part de les primeres, i es redueixen o paralitzen les inversions, en el cas de les segones. Per tant, la consolidació de tipus d'interès alts per més temps del que es podia pensar afecta de ple al teixit empresarial i a les famílies.
Val a dir, però, que el responsable d'estudis de la Cambra ha subratllat que en aquest moment l'alentiment més gran del creixement econòmic agafa a les empreses més ben preparades per afrontar-lo amb garanties de continuïtat, tot i que amb algunes excepcions per dimensió de les mateixes -patiran més les micro i petites companyies- o segons el sector d'activitat en què estiguin instal·lades. Això es deu al fet que "les empreses han fet els deures en els últims anys i han reduït considerablement el seu nivell d'endeutament, "per la qual cosa se'ls fa més factible fer front a l'increment dels interessos pels crèdits que tinguin contrets. En
conseqüència, no s’observa un repunt de la morositat empresarial, i tant els procediments concursals com la dissolució d’empreses es mantenen en nivells similars als de la mitjana històrica, segons l'informe de conjuntura de la Cambra de Comerç.
La tendència a la baixa es mostra també amb les dades referides al grau de confiança que declaren les empreses, i que de cara al quart trimestre d'aquest any s'ha endurit. Els empresaris de la indústria i la construcció, passant pel comerç, l'hoteleria i el transport pronostiquen una evolució negativa dels seus negocis. Rovira ha assenyalat que en el cas de la construcció, serà l'obra civil pública la que salvarà el sector en el seu conjunt que es veurà molt castigat pel descens en les inversions en habitatge residencial. La inversió pública continuarà sent un factor d’impuls a l’activitat els trimestres vinents, amb el suport dels fons Next Generation EU.
En aquest context, cal parlar d'una altra de les palanques de millora econòmica, les exportacions. La contribució del sector exterior es debilitarà el 2024, en part per una evolució més moderada del turisme estranger, el menor dinamisme econòmic a la zona euro i l’augment dels costos laborals a Catalunya, i passaran del 5,1% d'aquest any, al 4,3% del 2024. El turisme si bé ha recuperat els nivells previs a la pandèmia pel que fa al nombre de visitants estatals, no ha passat el mateix amb el volum de turistes estrangers que està un 3,2% per sota, encara que s'ha detectat que és un turisme de més qualitat, ja que la despesa mitjana que fa a Catalunya és superior a la del 2019. En termes generals, les exportacions de béns catalanes guanyen quota de mercat des del 2018 en preus constants, tot i que en volum estan estancades, i es posicionen millor que les alemanyes o franceses.
Més inflació el 2024
La Cambra també ha revisat a la baixa la previsió d’inflació anual de Catalunya per al 2023, del 3,6% al 3,3%, per una moderació dels preus més intensa del previst durant l’estiu. No obstant això, es revisa a l’alça la previsió per al 2024, fins al 3,9% (vuit dècimes més que al juliol). Els motius que justifiquen aquest canvi d’escenari són l’evolució a l’alça del preu de petroli, amb un augment de la
incertesa durant els mesos vinents, a causa de les tensions geopolítiques a l’Orient Mitjà; l’elevada persistència de la inflació (descomptant els productes energètics), amb una tendència a la baixa, però encara en nivells molt elevats; l’avenç sostingut dels costos laborals (per hora treballada efectiva), que podrien dificultar el procés desinflacionista els pròxims trimestres.
En el capítol laboral, l'ocupació s'ha mantingut la dinàmica a l'alça dels últims trimestres, i de juliol a setembre amb una creació neta d’ocupació superior a la del mateix període del 2019. Però l’avenç de l’afiliació s’està moderant per l’impacte de la política monetària sobre l’activitat, un procés que continuarà previsiblement mentre el preu del diner es mantingui en taxes elevades.