Espanya farà un pas important en la seva digitalització el pròxim 2 d'abril amb la posada en marxa del DNI al mòbil a través de l'aplicació MiDNI. A partir d'aquesta data, els ciutadans podran identificar-se amb el seu telèfon en moltes situacions quotidianes, igual que ho farien amb el DNI físic. A més, segons el Reial Decret 255/2025, tant administracions públiques com empreses privades estaran obligades a acceptar aquest format digital com a document vàlid d'identificació.

L'app, desenvolupada per la Policia Nacional i emmarcada en el Ministeri de l'Interior, funciona connectant-se en temps real als sistemes oficials. Això significa que les dades que es mostren estan verificades en aquell mateix moment, cosa que augmenta la seguretat i dificulta que puguin ser manipulades. Des de cdmon i, segons expliquen per a ON ECONOMIA, aquest avanç es valora com un pas lògic en l'evolució dels serveis digitals. Cada vegada més gestions es fan des del mòbil, i la identificació és una peça clau perquè tot funcioni de forma senzilla i segura.

La identitat digital forma part de la vida diària

En aquest sentit, David Blanch, director digital de cdmon, assenyala que “la identitat digital ja forma part de la vida diària i la seva adopció continuarà creixent en els pròxims anys”, i afegeix que “el veritable repte no és implantar la tecnologia, sinó garantir que sigui segura, fiable i comprensible per a qualsevol usuari”. En paral·lel, el DNI digital també ha generat debat en alguns àmbits, com les eleccions. La Junta Electoral Central ha decidit limitar-ne l'ús en certs casos fins a assegurar que els sistemes de verificació siguin completament fiables. Els experts en ciberseguretat coincideixen que cal comprovar les dades en temps real, per exemple mitjançant codis QR, per evitar possibles suplantacions.

Sobre aquest punt, David Blanch subratlla que “en entorns crítics com un procés electoral, no n'hi ha prou amb tenir una eina digital, és imprescindible que hi hagi mecanismes de verificació sòlids i ben aplicats”, i apunta que “la tecnologia ha d'anar sempre acompanyada de protocols clars i d'una correcta implementació per evitar riscos i tenir clar on resideixen les dades per evitar manipulacions”.

Tot i així, els especialistes en ciència política recorden que el sistema electoral espanyol té moltes capes de control, cosa que fa molt difícil que es produeixi un frau a gran escala. Aquest debat reflecteix una cosa important: la tecnologia ha d'anar sempre acompanyada de normes clares i bons procediments.

Més enllà d'aquest cas, el DNI al mòbil tindrà impacte en molts sectors. Permetrà, per exemple, obrir un compte bancari, registrar-se en un hotel o recollir un paquet de forma més ràpida. Tot això amb més seguretat i menys tràmits.

Espanya no parteix de zero. Des del 2020, l'app miDGT ja permet portar el carnet de conduir al mòbil. I altres països europeus, com Alemanya o Estònia, fa anys que avancen en sistemes d'identitat digital similars.

Per a Blanch, aquest context confirma una tendència clara: “la digitalització de la identitat és imparable, però s'ha de construir sobre infraestructures segures i sota marcs reguladors sòlids”. En aquesta línia, conclou que “no es tracta de tenir por de la tecnologia, sinó de dissenyar-la, regular-la i gestionar-la correctament perquè estigui sempre al servei de les persones”.