El sindicat CSIF ha presentat una demanda contra el Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública pel retard acumulat de cinc anys en la implantació del teletreball en l'Administració General de l'Estat (AGE). L'organització sindical denuncia que, després de cinc anys de la reforma de l'estatut dels funcionaris, el treball a distància continua sense implantar-se en el conjunt de les administracions per falta d'una regulació específica.
El teletreball en l'àmbit de l'Administració Pública es va crear mitjançant reial decret el 2020 a conseqüència de la crisi de la Covid-19, modificant l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, i fixant un termini de sis mesos per adaptar la normativa en les diferents administracions públiques. No obstant això, segons el CSIF, "no s'han produït avenços", per la qual cosa ha plantejat el tema a la justícia. El sindicat ha presentat una demanda de recurs contenciós administratiu en el Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) contra el Ministeri d'Hisenda i Funció Pública (actualment Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública).
Des del sindicat han recordat que porten "anys" reivindicant la implantació del teletreball en l'Administració General de l'Estat i, després de l'aprovació del reial decret el 2020, van firmar l'abril de 2021 l'acord pel qual es desenvolupava el teletreball en l'AGE, i el desembre d'aquell mateix any van presentar les seves al·legacions a la norma durant la fase de consulta pública, que va culminar el gener de 2022.
Així mateix, van tornar a exigir aquell mateix any a Funció Pública que complís el recollit al reial decret i, davant de l'absència de resposta, CSIF va presentar la primera reclamació administrativa per inactivitat a finals de 2022 per a, posteriorment, el febrer de 2023 tornar a presentar un anunci de recurs contenciós administratiu admès pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM), que va citar al Ministeri d'Hisenda i Funció Pública a remetre en un termini de 20 dies l'expedient administratiu per formalitzar l'esmentada demanda. Finalment, expliquen des del sindicat, l'esmentat expedient va ser remès al TSJM el maig d'aquest any, més de dos anys després, per la qual cosa CSIF ha formalitzat l'esmentada demanda.
Estendre'l a altres aspectes i pactar el sou
Des de l'organització que agrupa una majoria dels funcionaris, s'adverteix que sobre la taula de negociació hi ha altres aspectes també importants. El CSIF esmenta la falta de normes sobre l'avaluació de l'acompliment, millores en la jubilació, mobilitat i carrera professional, aspectes inclosos en sengles projectes de Llei de Funció Pública, paralitzats en el Congrés.
Tota aquesta situació se suma, segons la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF), a l'absència d'un nou acord salarial que permeti aprovar la pujada d'aquest any, o l'acord encara pendent per a l'oferta d'ocupació públic sense taxa de reposició, entre d'altres.
Respecte als sous, aquest dijous, el Govern va donar instruccions en el BOE per a l'abonament de l'increment addicional del salari del 0,5%, que es cobrarà aquest mes de juliol, pactat per l'administració i els sindicats CCOO i UGT. Des del CSIF s'argumenta que han estat necessàries desenes de manifestacions a tot Espanya des de principis d'any i la presentació d'una queixa formal en la Moncloa, per aconseguir aquest augment. "A més d'arribar tard, aquesta pujada del 0,5% és insuficient, ja que seguim amb els sous congelats i una pèrdua de poder adquisitiu del 8% respecte a l'acord salarial de 2022", afegeixen en un comunicat.
A això se suma l'absència d'un nou acord salarial que permeti aprovar la pujada d'aquest any, o l'acord encara pendent per a l'oferta d'ocupació públic sense taxa de reposició, entre d'altres.