Catalunya és l'única comunitat autònoma que té previst afegir un nou impost aquest 2023, més enllà de canvis o variacions en les taxes que tots els governs aplicaran. Es tracta de l'impost sobre les emissions portuàries de grans vaixells que ja compta amb un Avantprojecte de Llei i la mateixa consellera d'Agricultura i Acció Climàtica, Teresa Jordà, ha confirmat aquesta setmana que la intenció és fer-lo efectiu enguany i aplicar-lo en la seva totalitat el 2026. El nou tribut, previst a la Llei del canvi climàtic, gravarà les emissions d’òxids de nitrogen (NOx) durant les maniobres d’atracament i l’estada d’aquestes embarcacions al port i el 100% de la recaptació es destinarà a nodrir el Fons per a la Protecció de l'Ambient Atmosfèric.

Catalunya marca el precedent

Amb aquest nou impost, el Govern de la Generalitat de Catalunya vol marcar perfil i donar una imatge de cohesió amb el que marca la directiva de la Unió Europea. Un cas similar que ja recorda a l'anterior amb la polèmica dels peatges que es van retirar el 31 d'agost de 2021 i que l'aleshores conseller de Territori, Damià Calvet, va constatar que era totalment compatible, però lamentava que, a la vegada, el govern de Pedro Sánchez anunciés noves vies recaptatives en la mobilitat terrestre per complir amb el que marcava Brussel·les i que podrien fer trontollar la gratuïtat dels peatges a Catalunya properament. Aleshores, el mateix Calvet ja va lamentar que s'hagués pogut treballar amb "una tarifa plana que després pot derivar en una tarificació per ús", una forma recaptatòria diferent de la del peatge, que té com a finalitat "millorar el transport públic, mantenir les vies i les flotes" i permet actualitzar-se amb la nomativa europea.

Així doncs, ara Catalunya també té el propòsit de fer els deures abans que ningú. D’acord amb la memòria preliminar, el tribut a les grans embarcacions s’emmarca en la política mediambiental del Govern la qual, en línia amb les recomanacions de la UE i d’altres organitzacions com l’OMS, fa ús de la fiscalitat verda com un instrument per modificar conductes que comporten externalitats negatives sobre el medi ambient. En aquest cas en concret, la finalitat és afavorir la millora de la qualitat de l’aire i la salut de les persones en aquells llocs del territori en els quals hi ha més presència d’emissions d’òxids de nitrogen, en aquest cas provocats pel transport marítim.

Una principal font de contaminació

Segons l’estudi Emissions de contaminants a l’atmosfera 2011-2017, realitzat per la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, les emissions d’òxids de nitrogen dels vaixells durant les maniobres d’atracament i durant l’estada al port són, juntament amb les del transport terrestre i la indústria, les principals fonts d’emissions de partícules de Nox a les Zones de protecció especials (ZPE) de l’ambient atmosfèric definides al Decret 226/2006, de 23 de maig. D’acord amb aquesta norma, són zones de protecció especial diversos municipis de les comarques del Barcelonès, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat.

A qui afectarà?

Per aplicar aquest impost s'haurà de limitar quines embarcacions seran les afectades. A tall d'exemple, s'ha obert un procés participatiu a la ciutadania i, més enllà dels creuers o els grans vaixells que tots coneixem, també es plantejava incloure a embarcacions a les quals no es permet la seva navegació (ni tampoc el fondeig) i els megaiots. Això ja s'ha fet a altres reserves marines de la Mediterrània ja que aquests tipus d'embarcacions posen grans riscos mediambientals pel medi natural que han estat àmpliament estudiats. De moment, l’avantprojecte de llei presentat aquest dimarts gravarà les emissions d'òxids de nitrogen i de partícules dels grans vaixells, amb un arqueig brut superior a les 5.000 tones, que passin pels ports catalans.

Si entrem en el detall,  és obligada la referència als obligats tributaris als següents perfils: el navilier i l’armador o la persona consignatària del gran vaixell. És el contribuent qui realitza el fet imposable i qui suporta la càrrega tributària i té totes les obligacions fiscals. Això pot afectar, si ho mirem segons les darreres dades actualitzades de grans vaixells a Catalunya del passat 2019, de la següent manera.  Al Port de Barcelona el nombre de grans vaixells que va operar amb aquest perfil va ser de 1.528,d’un total de 2.090, que representa, el 73% del total. Al Port de Tarragona, el nombre de grans vaixells que va operar va ser de 938, d’un total de 1.257, el que representa, el 75% del total. Per tant, la recaptació seria majoritària en el còmput global.

El Departament d'Economia preveu recaptar 9,7 milions d'euros el 2023, i elevar la xifra fins als 34 milions el 2026. La llei encara ha de ser aprovada pel Parlament. L'impost, gestionat entre la conselleria d'Economia i la d'Acció Climàtica, té un lema: "Qui més contamina, més paga", com va expressar la mateixa Jordà a Catalunya Ràdio. En paral·lel, el disseny de l'impost també té en compte elements que ponderen la càrrega impositiva i que persegueixen potenciar conductes més respectuoses amb el medi ambient, amb l’establiment de reduccions i de bonificacions.  En aquest àmbit, els ingressos que derivin de l’impost s’integraran en el Fons per a la Protecció de l'Ambient Atmosfèric, que es destina a polítiques de prevenció i millora de la qualitat atmosfèrica. Un aspecte pot ser una política tecnològica i digital més rellevant com ja es va posar de relleu en el darrer Saló Nàutic.

Quant costarà?

El 2023, la recaptació serà d'1 euro/kg d'òxids de nitrogen i de partícules i la idea és incrementar-ho amb els anys. Així, el 2024 la xifra augmentarà fins als 1,5 euros/kg d'òxids de nitrogen, 2,5 euros el 2025 i finalment 3,5 euros el 2026. La llei també contempla bonificacions del 10% de la quota pels vaixells que disposin d'un sistema de connexió elèctrica al moll o que hi facin escala, disposin d'aquesta connexió i no s'hi puguin connectar per manca de disponibilitat. A més, aquells creuers acreditats amb certificats de millora energètica també tindran una bonificació del 5%. Els vaixells que prestin serveis públics, els que es vegin obligats a atracar o fondejar per perill o força major i els que facin activitats d'ajuda humanitària estan exempts de pagar