La compravenda d'habitatges per part de ciutadans estrangers a Catalunya va experimentar un descens del 9% durant la primera meitat de 2026, en comparació amb el mateix període de l'any anterior. Així ho indiquen les dades de l'Observatori Notarial de Catalunya, que xifren en 10.293 les operacions d'aquest tipus efectuades entre gener i juny. Aquestes compravendes van representar el 18,5% del total d'operacions d'habitatge autoritzades al territori català durant la primera meitat de l'any. Es tracta del primer descens interanual d'aquesta mena de compravendes produït a Catalunya des del 2023, de manera que la dada trenca la tendència a l'alça que s'havia mantingut en els darrers exercicis i introdueix un canvi de signe en l'evolució d'aquest segment del mercat.
La caiguda d'aquesta mena d'operacions a Catalunya se situa cinc punts per sobre de l'observada en l'àmbit estatal. A l'Estat es van comptabilitzar 62.327 compravendes per part d'estrangers, amb una baixada del 13%. Del total de compravendes d'estrangers formalitzades a Espanya durant el primer semestre, el 16,5% es van autoritzar a Catalunya. Aquesta dada situa Catalunya com una de les comunitats amb més pes en aquest tipus d'operacions, tot i que el descens hi ha estat proporcionalment menor que al conjunt de l'Estat.
L'evolució dels preus
Pel que fa als preus, el preu per metre quadrat dels immobles adquirits per compradors estrangers a Catalunya es va situar en 2.880 euros per metre quadrat, un 3% més que en el mateix període de 2025. Aquest increment se situa sis punts per sota de la xifra estatal, on el preu per metre quadrat va augmentar un 9,4% fins a arribar als 2.644 euros per metre quadrat. Malgrat aquesta diferència en l'evolució percentual, el valor mitjà per metre quadrat dels habitatges adquirits per estrangers a Catalunya es va situar per sobre de la mitjana estatal. Això indica que, tot i que els preus han pujat menys a Catalunya que al conjunt de l'Estat, el nivell absolut continua sent més elevat al territori català.
Durant el primer semestre de 2026, els ciutadans francesos van tornar a encapçalar les transaccions de compravenda d'habitatge lliure entre els estrangers no residents a Catalunya, seguint la tendència de períodes anteriors. En aquesta ocasió, van representar el 35% del total d'aquestes operacions, seguits dels alemanys, que van concentrar el 9,3%. La posició destacada dels compradors francesos es manté, per tant, respecte als períodes anteriors, i el seu pes dins del segment dels no residents continua sent molt superior al de la resta de nacionalitats.
D'altra banda, pel que fa a les compravendes realitzades per estrangers residents a Catalunya, les nacionalitats que van dur a terme el nombre més gran d'operacions van ser la italiana, amb un 11,8%, i la marroquina, amb un 11,3%. Aquestes dades corresponen a un segment diferent del dels no residents, ja que es tracta de persones que tenen la residència a Catalunya i que, per tant, hi fan la compra des d'una altra situació. La comparació entre els dos perfils mostra que les nacionalitats que dominen les compravendes varien segons si es tracta de residents o de no residents, i que els francesos, líders clars entre els no residents, no apareixen, en canvi, al capdavant del segment dels residents, on hi ha italians i marroquins.