Compartir un compte bancari en parella és una pràctica comuna, però també una de les situacions més propenses a generar conflictes legals si no es regula correctament. La confusió entre ús i propietat, unida a la manca de documentació sobre l'origen dels fons, pot derivar en disputes difícils de resoldre, especialment en contextos de separació o defunció. Tot i que es perceben com una eina pràctica, els comptes compartits continuen sent una figura mal entesa des del punt de vista jurídic. " La majoria de les parelles donen per fet que, si el nom de tots dos apareix al compte, els diners són dels dos. Però no sempre és així ", adverteix Rocío Ocaña Villena, advocada. En efecte, ser cotitular d'un compte implica poder-lo fer servir, però no necessàriament ser amo dels diners.
Qui és l'amo dels diners?
Hi ha dos tipus principals de comptes conjunts: els indistints, en què qualsevol dels titulars pot operar lliurement; i les mancomunades, que requereixen la signatura de tots dos per a qualsevol moviment. "Les primeres són més àgils, però també poden comportar molts problemes legals si no es té clar l'origen dels fons", afegeix Ocaña.
La situació es complica encara més depenent del règim econòmic del matrimoni. Sota el sistema de guanys, el més comú a Espanya si no s'han signat capitulacions, els ingressos generats durant el matrimoni es consideren béns comuns. En canvi, amb separació de béns o en parelles de fet, cada ingrés pertany a qui ho aporta, llevat que es demostri el contrari. I aquí hi ha el problema: “si no es documenten adequadament, uns diners privatius poden acabar considerant-se guanys”, subratlla l'advocada. De fet, segons dades del Consell General del Notariat, més del 85% dels matrimonis a Espanya es constitueixen en règim de guanys, cosa que pot generar conflictes importants si no es diferencien correctament els patrimonis.
Aportar proves és vital
En cas de ruptura sentimental, la titularitat dels diners pot determinar com es reparteix el saldo: si no hi ha proves del que va aportar cadascun, es pot presumir que pertany a tots dos per igual, fins i tot encara que un hagi aportat més. Aquesta mateixa lògica aplica en cas de mort: “Encara que el compte estigui a nom de tots dos, el 50% del saldo pot passar directament als hereus del mort, no a l'altre titular”, assenyala Ocaña. La recomanació per a parelles, casades o no, és consensuar el tipus de compte més adequat i mantenir registres clars. Fins i tot un document privat entre tots dos reconeixent la titularitat de determinats fons pot ser clau per evitar conflictes judicials posteriors. Des de Marín & Mateo Advocats insisteixen en la importància de prevenir abans que guarir. "El diàleg clar i l'assessorament legal professional eviten molts conflictes. És fonamental documentar l'origen dels fons i definir l'ús que es donarà al compte", conclou l'advocada.