El decret llei del Govern per regular els pisos turístics a Catalunya és "desproporcionat" i no atenyerà l'objectiu previst d'incrementar l'oferta d'habitatges de lloguer assequibles, segons una notificació de la Comissió Europea (CE) que ha analitzat la norma a petició del Partit Popular i a instàncies de la Federació Catalana d'Apartaments Turístics (Federatur). La Comissió també afirma que les restriccions per a l'oferta dels pisos turístics poden contravenir quatre articles de la directiva europea de Serveis i indica que les autoritats espanyoles no li han traslladat "l'evidència" que aquesta mena d'allotjaments siguin una raó que expliqui la manca d'habitatge, per a la qual cosa demana explicacions al govern espanyol. Igualment, les autoritats europees es fan ressò de l'informe de l'Autoritat Catalana de la Competència (ACCO), molt crític amb el decret, segons va avançar el diari El Mundo aquest divendres i ha confirmat l'agència ACN.

Segons apunten aquestes informacions, el document assenyala que la idoneïtat de les mesures recollides per assolir els objectius que busca, com ampliar l'oferta d'habitatge, "no ha quedat demostrada". "El fet que els lloguers de curta estada i que la població hagi crescut els darrers anys a Catalunya i que aquesta regió sigui una destinació turística popular, no constitueix una evidència de l'efecte inflacionari causat pels pisos turístics respecte als lloguers de llarga estada en determinats municipis catalans o en part d'ells", afirma la CE. El reglament inicial de la Generalitat estableix que 262 municipis de Catalunya —on es considera que l'oferta d'habitatges de lloguer està molt tensada per manca de pisos i per unes rendes molt altes— havien d'acotar a deu el nombre de pisos turístics per cada cent habitants. 

El Govern va tirar endavant aquesta norma unilateralment el novembre passat, amb l'aprovació d'un decret llei que ha provocat el rebuig total del sector i ha aixecat molta polèmica. Davant les crítiques i pressions, tant del sector com d'alguns grups polítics, l'executiu català va pactar amb el PSC eliminar el topall de deu habitatges per cada cent habitants i incorporar que fossin els ajuntaments els que decidissin si establien un topall o no, i reduir de 262 a 140 els municipis on s'aplicarà la nova llicència necessària per tenir un allotjament turístic en règim de lloguer. Alhora, es va acordar que la regla es tramités com a projecte de llei per facilitar-ne el debat parlamentari, amb la qual cosa els grups parlamentaris poden introduir-hi esmenes per modificar-la. En el seu primer tràmit per a la validació, Junts, Cs, Vox i PPC van votar contra el text del Govern, i els populars, a més a més, van presentar un recurs al Tribunal Constitucional de la mà de Federatur.

Mitjançant el recurs d'inconstitucionalitat, la Federació destaca l’abús que es fa des del Govern de dictar normes que adoptin la forma de decret llei; que la nova normativa incideix en els drets de propietat i llibertat d’empresa reconeguts constitucionalment, perquè limita l'exercici del negoci a l'obtenció d'una llicència, i la urgència amb què es va aprovar. Un altre punt que destaca el recurs és que la nova regulació començarà a tenir efectes sobre el parc d’habitatges en un termini mínim de cinc anys.

L'informe de la CE també apunta que els estudis aportats al decret llei, al seu memoràndum justificatiu, són "o bé irrellevants des del punt de vista geogràfic o només potencialment rellevants per al municipi de Barcelona, que ja disposa de les seves pròpies restriccions", segons l'ACN.