Els empresaris de pisos turístics de Catalunya no han tardat a expressar la seva indignació per totes les vies contra la nova llei del Govern que obligarà els Ajuntaments a demanar llicències a tots els pisos turístics en un màxim de cinc anys i a limitar-los a 10 pisos per cada 100 habitants. La Federació Catalana d'Apartaments Turístics assegura que la nova llei, que exigirà llicències a 95.000 dels pisos turístics existents a Catalunya, pràcticament el 90% del total, podria amenaçar l'existència del 80% i reduir el PIB turístic de Catalunya en un 3,74%. 

Mentre que ajuntaments del Pirineu i de la Costa Brava s'han mostrat en general favorables a la nova llei, segons informa l'Agència Catalana de Notícies (ACN), els promotors turístics han criticat tant el fons de la qüestió com la forma, ja que asseguren que s'han assabentat "per la premsa".

Els Agents de la Propietat Immobiliària (API) també han criticat aquesta mesura que consideren "populista" i han alertat citant a l'Associació d'Apartaments Turístics de Barcelona (APARTUR) que, només a Barcelona, els habitatges d'ús turístic generen 5.000 llocs de treball directes i cada pis genera al voltant de 3.000 euros en impostos a les arques municipals, que suposa un total de 342 milions d'euros a l'any pels 9.500 habitatges d'ús turístic que existeixen a la capital catalana.

La mesura aprovada per la Generalitat aquest dimarts afecta 262 municipis de Catalunya i a un total de 95.000 llicències ja vigents. Per escollir els municipis, la Generalitat ha optat per aquells on hi ha problemes d'accés a l'habitatge o ja tenen més de 5 pisos turístics per cada 100 habitants, així com aquells que compleixen ambdós requisits. A més, aquests municipis no podran atorgar llicències d'obertura de pisos turístics fins que no adaptin el seu planejament urbanístic al nou decret llei de la Generalitat. 140 dels municipis tenen un mercat tensat i demanda d'habitatge habitual i 134 compten ja amb més de cinc pisos per cada 100 habitants.

"Hi ha municipis del llistat de la Generalitat com Alp, Begur, Cadaqués, Espot, Palafrugell, Pals o Salou, entre altres, en els que és absurd pensar que el problema es resoldrà amb aquest decret", ha expressat l'API en un comunicat en què assenyalava que "l'economia d'Espanya, en general, i de Catalunya, en particular, està enfocada principalment al turisme, indústria i comerç". "S'està tractant de criminalitzar el petit propietari que prova de rendibilitzar el seu patrimoni immobiliari", ha dit l'API, que ha responsabilitzat l'administració de pal·liar el dèficit d'habitatge i no carregar-lo sobre el sector privat.

Els API asseguren a més que "no existeix cap garantia que els habitatges que deixin de destinar-se a ús turístic passin al lloguer de llarga durada" i ha culpat d'aquesta situació a la nova Llei d'Habitatge. "Atesa la inestabilitat jurídica en la qual estem immersos, el més probable és que la majoria dels propietaris optin per posar els seus habitatges a la venda, deixant fora del mercat a aquesta part de la demanda que avui no compta amb prou capital per comprar i només pot accedir al mercat mitjançant l'arrendament d'un habitatge", expressen les API.

Han posat també el focus en els consumidors, ja que "els apartaments turístics són una bona opció per a famílies que no poden accedir a cap altre format de turisme i opten per llogar un habitatge a un altre particular a fi de comptar amb una residència vacacional habitual per a una concreta temporada de l'any", han assenyalat.

La regió més afectada per la regulació són les comarques de Girona, on 66 municipis hauran de limitar fins a 41.131 llicències de pisos turístics. En el Camp de Tarragona, 23 municipis hauran de limitar fins a 20.675 llicències i en l'àrea metropolitana de Barcelona 17.164 llicències es veuran afectades en 84 municipis diferents.

La mesura afecta municipis de 38 de les 42 comarques. El Maresme és la que més poblacions hauran de complir amb el decret, amb 25, seguida del Baix Empordà (23), el Baix Llobregat (23) o l'Alt Empordà (21). El Vallès Occidental (16), el Vallès Oriental (15), la Cerdanya (14), el Pallars Sobirà (11) i el Ripollès (10) són les altres comarques amb un mínim de deu municipis que consten al llistat.

El Govern veu una relació entre la disminució d'oferta de lloguer i l'increment dels pisos d'ús turístic, i assegura que "la tendència dificulta encara més l'accés de les persones i famílies a un habitatge habitual en un moment de creixement de la demanda de lloguer".