El canvi de residència comporta alguna modificació en la declaració de la renda. Així doncs, en els supòsits en què el canvi de residència a una altra comunitat autònoma tingui per objecte aconseguir una menor tributació efectiva a l'IRPF i, en virtut del que preveu l'article 72.3 de la Llei de l' IRPF, s'estimi que no s'ha produït aquest canvi a efectes fiscals, el contribuent haurà de presentar les autoliquidacions complementàries que corresponguin, amb inclusió dels interessos de demora. Un exemple clar pot ser el canvi de domicili de Catalunya a la Comunitat de Madrid.

Canvis entre comunitats

D'acord amb allò establert a l'article 72.3 de la Llei de l' IRPF, es presumirà, llevat que la nova residència es prolongui de manera continuada durant, almenys, tres anys, que no hi ha hagut canvi, en relació amb el rendiment cedit de l' IRPF , quan concorrin les següents circumstàncies:

  • Que l'any en què es produeix el canvi de residència o el següent, la base imposable de l' IRPF sigui superior en, almenys, un 50 per 100 a la de l'any anterior al canvi. En cas de tributació conjunta es determinarà d'acord amb les normes d'individualització.
  • Que l'any en què es produeix la situació a què es refereix el paràgraf a) anterior, la seva tributació efectiva per l'IRPF sigui inferior a la que hagi correspost d'acord amb la normativa aplicable a la comunitat autònoma on residia amb anterioritat canvi.
  • Que l'any següent a aquell en què es produeix la situació a què es refereix el paràgraf a) anterior, o l'any següent, torni a tenir la seva residència habitual al territori de la Comunitat Autònoma on va residir amb anterioritat al canvi.

El termini de presentació d'aquestes autoliquidacions complementàries finalitzarà el mateix dia que conclogui el termini de presentació de la declaració per l' IRPF corresponent a l'any en què concorrin les circumstàncies que determinin la inexistència del canvi de residència a efectes fiscals. I un darrer aspecte a tenir en compte: si la declaració complementària respon a aquesta circumstància, el contribuent ha de marcar amb una "X" la casella [114] de l'apartat "Declaració complementària" de la declaració.

Residents estrangers i menys de 183 dies a Espanya

D'altra banda, no es consideren residents en cap comunitat autònoma, de manera que la totalitat del seu deute tributari correspon a l'Estat, als contribuents espanyols que tinguin la residència habitual a l'estranger i estiguin en algun dels supòsits següents:

  1. Espanyols, i membres de la seva unitat familiar, que siguin contribuents per l'IRPF, però que tinguin la residència habitual a l'estranger per la seva condició de membres de Missions diplomàtiques o Oficines consulars espanyoles, funcionaris públics o de titulars de càrrec o ocupació oficial, a que fa referència l'article 10 de la Llei de l'impost

  2. Espanyols que no perdin la condició de contribuents (durant el període impositiu del canvi i els quatre següents) per establir la seva residència en un país o territori qualificat reglamentàriament com a paradís fiscal (art. 8.2 de la Llei de l'impost).

D'altra banda, per als residents que no romanguin al teritori espanyol més de 183 dies, però que siguin residents a Espanya perquè tenen en aquest territori el nucli principal o la base de les seves activitats o dels seus interessos econòmics, de manera directa o indirecta, es consideraran residents al territori de la comunitat autònoma on radiqui el nucli principal o la base de les seves activitats o dels seus interessos econòmics.