Notaris, advocats, procuradors, arquitectes, agents immobiliaris, economistes i administradors de finques han decidit seure a la mateixa taula per abordar la crisi de l'habitatge. El Col·legi Notarial de Catalunya va acollir, durant la jornada de dilluns, el congrés L'habitatge a Catalunya: un dret real?, una trobada que va aplegar els màxims responsables dels set col·legis professionals vinculats al mercat residencial. La intenció era doble: construir una resposta conjunta des de les seves respectives especialitats i adreçar-se directament a les administracions per exigir mesures més efectives. Durant les intervencions es van exposar indicadors que dibuixen un escenari complicat, com el descens de les compres fetes per ciutadans estrangers o la decisió de molts propietaris de treure els seus immobles del circuit de lloguer arran dels canvis legislatius.

Diversos participants van qualificar aquesta situació d'inseguretat jurídica i van subratllar que aquesta sensació s'intensifica en un moment preelectoral, quan les regles del joc poden variar amb facilitat. El degà del Col·legi Notarial de Catalunya, José Alberto Marín, va ser un dels més insistents a reclamar que les decisions públiques es basin en informació contrastada. Amb una comparació molt il·lustrativa, va advertir que "una política d'habitatge sense dades és com un viatge sense brúixola", i va presentar diverses xifres extretes de les estadístiques notarials de compravendes per demostrar fins a quin punt el diagnòstic actual pot ser incomplet si no es parteix de dades fiables.

L'altra cara de les mesures de protecció

Marín també va posar el dit en un aspecte incòmode del debat: els efectes col·laterals que poden tenir les normes pensades per protegir els col·lectius més fràgils. El degà va deixar clar que la protecció de les persones vulnerables és una obligació ineludible, però va avisar que eines com congelar els lloguers o prorrogar els contractes poden alterar els "fluxos residencials" que tradicionalment han permès a una persona passar d'un lloguer modest a un de més gran i, finalment, a la compra. Segons la seva anàlisi, aquestes mesures poden acabar actuant com "un tap" que dificulti precisament l'accés a l'habitatge de qui més el necessita.

La secretària d'Habitatge de la Generalitat, Lidia Guillén, va centrar el seu discurs en la necessitat d'una resposta que impliqui tots els actors i que respecti els diversos drets en joc, des de la protecció dels vulnerables fins a la seguretat jurídica dels propietaris. Guillén va reconèixer que garantir el dret a l'habitatge pot exigir regulacions que afectin altres drets, i descriu aquest dret com una realitat "polièdrica", amb competències repartides entre administracions de diferents nivells, algunes de les quals no depenen de la Generalitat.

Amb franquesa, va admetre que "no tenim un sistema públic d'habitatge com el tenim amb la sanitat", i va expressar la voluntat de construir-lo amb la col·laboració dels col·legis i agents professionals. "Sou imprescindibles, l'Administració sola no pot fer això", va afirmar davant els representants dels set col·legis. La jornada va comptar amb la participació de la degana del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Sandra Bestraten; la presidenta del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Catalunya, Montserrat Junyent; el degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Carlos Puig de Travy; el degà del Col·legi de Procuradors de Barcelona, Javier Segura; la degana de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona, Cristina Vallejo; el president del Col·legi d'Administradors de Finques de Barcelona i Lleida, Lorenzo Viñas, i el mateix Marín. .

Llogar a Barcelona, una missió gairebé impossible

El degà dels economistes, Carlos Puig de Travy, va triar un exemple molt tangible per explicar l'abast de la crisi: un treballador que no pot acceptar una oferta de feina perquè no troba on viure. "L'empresa no pot atreure els perfils qualificats per la seva tasca, això impedeix l'economia normal", alerta. Com a solució, Puig de Travy va proposar incrementar de manera constant l'oferta d'habitatge assequible i lliure, crear un parc d'habitatge social estable, reforçar la coordinació entre l'Administració i els agents implicats i destinar "recursos públics i suficients", especialment a qui no pot accedir al mercat. La degana dels arquitectes, Sandra Bestraten, va posar l'accent en les dificultats del sector de la construcció. Va recordar que edificar habitatges és "lent i costós" i que la mà d'obra travessa "una situació crítica: el preu s'encareix, i quan sigui més escassa, el preu encara anirà pujant més".

A més, va assenyalar que la industrialització del sector se situa entorn del 2%, i s'ha ofert a ajudar l'Administració a reduir els terminis per atorgar llicències, que actualment són d'un any de mitjana. La presidenta dels agents immobiliaris, Montserrat Junyent, va coincidir que la crisi afecta àmbits molt diversos i que, per tant, "requereix una resposta col·lectiva". "Reivindiquem un pacte el més transversal possible per fer efectiu el dret a l'habitatge", va reclamar. També va advertir que Espanya es troba "a la cua" d'habitatge social a Europa i ha assenyalat el "dèficit de creació de llars, molt per darrere de les necessitats de la població" mentre els preus continuen pujant. "Avui dia, llogar un habitatge a Barcelona i en la seva àrea metropolitana és pràcticament impossible", va sentenciar.

Propietaris que perden l'interès

El degà dels procuradors, Javier Segura, va defensar que limitar l'augment dels lloguers per sota de l'IPC deixa "sense rendibilitat al propietari", cosa que el pot empènyer a retirar el seu pis del mercat. Va aplicar un raonament semblant a la regulació del lloguer d'habitacions, i va defensar que "els principals perjudicats són els estudiants" que busquen compartir pis, perquè en limitar el preu del conjunt d'habitacions a l'equivalent regulat del total del pis, "els propietaris estan canviant de perfil" i busquen altres tipus d'inquilins. El president dels administradors de finques, Lorenzo Viñas, va exposar aquesta mateixa pèrdua d'incentius entre els propietaris. També va apuntar que algunes famílies es veuen obligades a triar entre un habitatge al seu lloc d'origen o cobrir altres despeses bàsiques, cosa que genera "desarrelament, trenca xarxes veïnals i genera sensació d'injustícia".

Viñas va ser molt directe: "no és un error del mercat, és un error de país". I va aportar una dada significativa: en els últims deu anys s'han aprovat 34 normes relacionades amb l'habitatge, mentre que en els cinc anys precedents se'n van aprovar només cinc. "Potser hi ha un excés normatiu", va suggerir. La degana de l'Advocacia de Barcelona, Cristina Vallejo, va posar xifres a l'impacte de la regulació.

"En tres dies, 4.972 habitatges retirats del mercat per inseguretat jurídica", va afirmar, en referència a l'entrada en vigor dels darrers decrets del govern espanyol en matèria d'habitatge. Vallejo va posar l'exemple d'un propietari que intentés litigar un desnonament el 2022, quan estava vigent la moratòria per la pandèmia que es va allargar fins al 2026, i ara, amb els nous decrets, s'aplica una nova pròrroga fins al 2030. Aquesta acumulació de pròrrogues, segons la seva lectura, alimenta la percepció d'inseguretat que empeny molts propietaris a treure els immobles del mercat.