El Cercle d'Economia posa sobre la taula la necessitat d'una revisió estructural i profunda del model turístic de Catalunya, amb l'objectiu declarat de "garantir-ne la competitivitat futura" en un context global en plena transformació. Aquesta posició s'ha fet pública aquest dilluns mitjançant un informe exhaustiu que analitza la incidència del turisme en la productivitat de l'economia catalana en conjunt.
El document elaborat pels tècnics de l'organització posa un èmfasi especial en una interrelació sovint subestimada: la simbiosi entre el turisme de masses i la connectivitat d'alta gamma. Se subratlla que una part substancial dels vols directes internacionals que utilitzen investigadors, alts executius i emprenedors per a la seva activitat es mantenen operatius, en realitat, "gràcies a la massa crítica i a la demanda estable que aporta el turisme", constituint així una externalitat positiva essencial per a l'economia productiva.
El diagnòstic central de l'informe descriu una situació paradoxal, anomenada la "paradoxa de l’èxit" turístic català. Catalunya es consolida any rere any com el territori que rep un volum més elevat de visitants internacionals de l'Estat, una xifra que en si mateixa representa un èxit industrial i de mercat. No obstant això, des del Cercle d'Economia assenyalen que hi ha un consens gairebé unànime entre els agents socials i econòmics sobre la idea que l'etapa del creixement merament quantitatiu, basat en l'augment indefinit de xifres d'arribades, "està superada" i ja no resulta sostenible ni desitjable com a objectiu únic.
L'anàlisi alerta de manera explícita sobre múltiples senyals d'esgotament i de tensió que es manifesten en l'actual esquema de desenvolupament turístic, un model que qualifiquen d'excessivament centrat en el creixement extensiu i poc valorat. És precisament davant d'aquest escenari que el Cercle d'Economia es proposa impulsar i liderar un debat "estructurat, inclusiu i amb visió de llarg termini" que permeti adaptar el sector turístic als "nous i complexos reptes econòmics, socials i ambientals" del segle XXI. La transició ecològica, les demandes de sostenibilitat, els canvis en els patrons de consum i l'emergència de nous competidors globals es presenten com factors ineludibles.
Les debilitats estructurals del sector turístic
Des de l'organització es reconeix sense ambigüitats el "paper estratègic i primordial" que el turisme exerceix com un dels principals motors de l'activitat econòmica, la generació d'ocupació i la projecció de la marca Catalunya a l'exterior. Tot i aquest reconeixement, l'informe adverteix amb contundència que la indústria conviu amb "debilitats estructurals de llarg recorregut" que minven la seva solidesa i posen en perill la seva rendibilitat futura. Entre aquestes debilitats es destaquen una productivitat laboral i capital que es manté per sota de la mitjana de l'economia catalana, així com uns salaris mitjans també inferiors al conjunt de les altres activitats, un fet que dificulta l'atracció i retenció de talent qualificat.
L'Índex de Percepció de la Indústria (IPI), integrat en l'estudi, fa un balanç amb clarobscurs de la situació actual. En el vessant positiu, se subratlla de nou la contribució decisiva del turisme a la connectivitat aèria internacional de Barcelona, un hub logístic de primer ordre. En el vessant negatiu, però, s'identifiquen amb claredat els costos associats al model actual, especialment la "congestió urbana, la pressió sobre els recursos públics i la transformació sovint innovadora" que el turisme massiu produeix en el comerç i en el teixit social de determinats barris icònics de la capital catalana, fenomen que pot conduir a processos de turistificació i pèrdua d'autenticitat.
Malgrat aquests efectes col·laterals, la postura del Cercle és pràctica. Consideren que les connexions aèries d'alta freqüència des de Barcelona són un "actiu estratègic irrenunciable" per a l'economia del país. La raó és fonamental: molts dels vols directes amb destins empresarials clau als Estats Units, Àsia o altres llocs d'Europa, vitals per als alts directius i els fluxos d'inversió, només són viables econòmicament per a les companyies aèries gràcies a l'ompliment de seients que garanteix el turisme de masses. Aquest és un punt crucial, ja que des de l'organització recorden que moltes multinacionals, a l'hora d'analitzar on ubicar les seves seus regionals o realitzar inversions substancials, tenen en compte com a factor decisiu l'existència d'aquestes connexions aèries directes i freqüents.
La conclusió i la proposta d'acció són clares. El Cercle d'Economia aposta per una revisió intel·ligent i estratègica de l'actual model turístic, allunyant-se de la inèrcia. L'objectiu final és "reforçar de manera decisiva" la qualitat i el valor afegit de l'oferta, diversificar les activitats més enllà del sol i platja cap a segments com el turisme científic, de salut, cultural o d'esports, millorar la formació i les condicions laborals del talent professional del sector, i promoure una gestió "més eficient, sostenible i intel·ligent" dels recursos naturals, urbans i humans. Es tracta, en definitiva, de passar d'un paradigma quantitatiu a un de qualitatiu, assegurant que el turisme continuï sent un pilar de prosperitat, però d'una manera més equilibrada, innovadora i respectuosa amb el territori i els seus ciutadans.