La proposta del Ministeri de Treball d'apujar un 5,3% el salari mínim interprofessional (SMI) el 2027, fins als 1.286 euros mensuals en 14 pagues i 18.004 euros anuals, ha provocat reaccions enfrontades entre les organitzacions empresarials i sindicals. Mentre CEOE i Cepyme rebutgen el moment triat pel govern espanyol per plantejar l'increment i demanen que s'ajorni la decisió fins després de les eleccions generals del 29 de novembre, CCOO i UGT valoren positivament la pujada, tot i que exigeixen mesures per garantir que arribi íntegrament als treballadors.

La vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha donat a conèixer avui l'esborrany de reial decret que recull un increment del 5,3% per al 2027. La proposta situa l'SMI en 1.286 euros mensuals en 14 pagues, 42,87 euros diaris i 18.004 euros anuals, la qual cosa suposa 910 euros més a l'any que el 2026. El percentatge plantejat supera en un 4,9% el recomanat per la comissió d'experts que assessora el Govern d'Espanya.

CEOE i Cepyme consideren que la proposta suposa una utilització política de la capacitat legislativa de l'Executiu en vigílies de les eleccions generals. Les organitzacions critiquen en un comunicat que el Ministeri convoqués els interlocutors socials per presentar l'informe dels experts i celebrar un suposat procés de diàleg, per després anunciar la pujada sense haver articulat cap proposta en la reunió.

Segons el parer de les patronals, l'adequat seria que el Govern que resulti elegit el pròxim 29 de novembre, independentment del seu signe polític, adopti una resolució abans de finalitzar-ne 2026, respectant els terminis legals. També defensen que la pujada ha de ser compatible amb la creació i el manteniment de l'ocupació, la competitivitat i productivitat de les empreses i el bon funcionament de la negociació col·lectiva.

CEOE i Cepyme també qüestionen que el govern espanyol impulsi pujades salarials mentre manté sense resoldre des de fa gairebé una dècada l'actualització dels contractes públics, la qual cosa impedeix a les empreses adjudicatàries repercutir els costos laborals més grans. Per això, emplacen l'Executiu que surti de les urnes a negociar l'actualització de l'SMI a partir de desembre.

CCOO i UGT donen suport a l'increment, però demanen garanties

Per la seva banda, CCOO i UGT valoren positivament la proposta de Treball i consideren que dona continuïtat a la política de millora dels salaris més baixos desenvolupada pel Govern de Pedro Sánchez en els últims anys. Els sindicats destaquen que l'SMI acumularia un increment proper al 75% des del 2018, quan se situava en 735,90 euros mensuals, fins als 1.286 euros plantejats per al 2027.

Ambdues organitzacions defensen que aquesta evolució ha estat compatible amb la creació d'ocupació i ha contribuït a reduir la pobresa laboral i la bretxa salarial de gènere, en beneficiar especialment dones, joves i treballadors dels sectors més precaritzats.

No obstant això, els sindicats adverteixen que l'increment ha d'anar acompanyat de mesures que garanteixin que la pujada arriba efectivament a les nòmines. En aquest sentit, exigeixen una modificació de la Llei de l'IRPF per evitar que part de la millora salarial es perdi per la via fiscal i reclamen una adaptació estable de la normativa perquè les pujades de l'SMI no impliquin una tributació excessiva ni per als qui cobren el mínim ni per als qui perceben salaris immediatament superiors.

Una altra de les seves principals reivindicacions és que el Govern compleixi el compromís adquirit en l'acord de l'SMI signat el passat 29 de gener i aprovi la nova regulació sobre compensació i absorció. CCOO i UGT denuncien que la normativa actual permet a les empreses absorbir les pujades del salari mínim mitjançant complements salarials com els d'antiguitat, nocturnitat, turnicitat o productivitat, de manera que molts treballadors amb sous propers al mínim no perceben una millora efectiva en les seves nòmines.