CCOO i la UGT han registrat oficialment la vaga general de l'11 de novembre a la seu del Ministeri de Treball i Economia Social. Amb aquest tràmit, la protesta deixa de ser una amenaça i es converteix en una cita ineludible que afectarà tot l'Estat. A partir d'ara, administracions, patronals i ciutadania hauran de posicionar-se davant d'una aturada que neix amb la voluntat de sacsejar l'agenda política i social, a les portes de les eleccions del 29-N. El secretari general de CCOO, Unai Sordo, ha defensat la jornada com una oportunitat per desembocar en una gran mobilització social de caràcter transversal i unitari a tot l'Estat.
La seva lectura és que la protesta no pot quedar-se en l'àmbit estrictament sindical, sinó que ha d'incorporar sensibilitats diverses i sectors que, des de posicions diferents, comparteixen la mateixa preocupació per l'accés a l'habitatge i per la pèrdua de poder adquisitiu dels salaris. Aquesta voluntat d'ampliar la base de la convocatòria és, segons el seu parer, el que pot fer que la jornada tingui un impacte real i no es limiti a una demostració de força dels afiliats.
Per part d'UGT, el seu secretari general, Pepe Álvarez, ha estat especialment dur en el terreny de l'habitatge. Ha criticat que amb els salaris actuals la immensa majoria dels treballadors no pot accedir a un pis i ha expressat que la mobilització té com a destinataris, en primer lloc, els que se senten al·ludits. Amb aquesta formulació, el líder ugetista vol interpel·lar directament els poders públics i els agents econòmics que, segons la seva visió, han permès que el cost de l'habitatge s'hagi desconnectat de la capacitat real de les famílies.
La resposta a les crítiques de les patronals
La convocatòria ha aixecat recels entre les patronals, que han qualificat la vaga de política. Sordo ha sortit al pas d'aquestes acusacions i ha argumentat que totes les vagues apel·len a polítiques públiques, però que això no les converteix en convocatòries partidistes. Segons la seva explicació, el que fa la protesta és apel·lar al conjunt de les administracions i, particularment, a aquelles que s'han oposat radicalment a qualsevol mesura que faciliti l'accés de la població espanyola a un habitatge digne i a preu assequible. Amb aquesta rèplica, el dirigent sindical desplaça el debat des de la suposada instrumentalització política cap a la responsabilitat de qui ha bloquejat les solucions.
Sordo també ha remarcat que la jornada de l'11 de novembre té una dimensió laboral que no es pot obviar. A més de les polítiques d'accés a l'habitatge, la convocatòria reivindica millores salarials concretes. El secretari general ha reclamat un acord de convenis col·lectius que impulsi els salaris per fer front a la inflació, que, segons la seva anàlisi, s'està menjant les pujades que s'han aconseguit en els darrers temps. En aquest sentit, ha exigit increments salarials d'entre el 4% i el 7%, a més d'un augment de l'SMI de com a mínim el 7%. Álvarez ha coincidit amb CCOO a reclamar una pujada del 7% de l'SMI, de manera que les dues organitzacions presenten un front comú en la principal reivindicació salarial. En matèria d'habitatge, el líder d'UGT ha exigit que a curt termini es controlin els preus dels lloguers, que s'acabi amb els desnonaments i que es tanqui el pas als fons voltor.
A mitjà i llarg termini, ha demanat incentivar la construcció d'habitatges protegits, convençut que sense un augment de l'oferta pública no es podrà corregir l'actual desequilibri del mercat. Álvarez ha criticat que els sindicats fa més d'un any que esperen la patronal CEOE per seure i negociar l'acord per convenis col·lectius, i que fins avui no han pogut fer-ho. Aquesta inacció, segons el seu parer, és una de les raons que justifiquen la convocatòria de la vaga. A més, ha augurat mobilitzacions creixents en el futur si no s'aconsegueix un acord per apujar els salaris, de manera que la jornada de l'11 de novembre podria ser només el primer capítol d'una escalada de protestes si les posicions no s'aproximen.