El mercat de les hipoteques a Catalunya continua exhibint una bona salut, encadenant ja disset mesos consecutius de creixement interanual en el nombre d'operacions. Tanmateix, les dades del mes de novembre, facilitades per l'Institut Nacional d'Estadística, revelen un paisatge econòmic complex, amb tendències divergents que assenyalen una certa desacceleració en el ritme i importants matisos en funció del tipus d'operació i del territori.
Concretament, el passat mes de novembre es van constituir a Catalunya 7.373 hipoteques sobre habitatges, una xifra que representa un increment del 7,9% respecte al mateix mes de l'any anterior.
Aquest progrés, però, se situa per sota de la mitjana estatal, que va registrar una vigorosa pujada del 12,43%. Aquesta divergència evidencia que el dinamisme del sector no és uniforme a tot l'Estat i que Catalunya, possiblement, partia d'una situació més consolidada o s'enfronta ara a factors específics de moderació.
Un dels aspectes més destacats de l'anàlisi és la notable evolució del capital desemborsat. El volum total de finançament concedit per a aquestes hipoteques va assolir els 1.386,11 milions d'euros, la qual cosa suposa un augment substancial del 17,88% en relació amb novembre de l'any passat.
Aquesta diferència positiva entre el percentatge de creixement del capital i el del nombre d'operacions suggereix un increment del valor mitjà de les propietats financeres o, alternativament, un volum més elevat de finançament per operació, un fet que podria estar lligat a la pujada dels preus de l'habitatge.
No obstant això, si es compara amb el mes immediatament anterior, l'octubre, s'aprecia un ajust significatiu. El capital prestat va experimentar una forta contracció del 19,2%, un descens estacional o cíclic que reflecteix la volatilitat inherent als mercats financers i immobiliaris mes a mes.
Una visió ampliada del mercat immobiliari
Quan s'amplia el focus per abastar la totalitat de les finques, la fotografia guanya en perspectiva. A Catalunya es van inscriure un total de 8.945 hipoteques sobre tota mena de béns immobles, mobilitzant un capital de gairebé 1.840 milions d'euros. D'aquest univers, la immensa majoria, 8.897, es van constituir sobre finques urbanes, mentre que només 48 van correspondre a finques rústiques, confirmant el pes absolut del sector urbà en el mercat creditici hipotecari.
Dins de les finques urbanes, la categoria de l'habitatge continua sent hegemònica, representant 7.373 de les operacions. Els solars, amb 46 hipoteques, mostren una activitat molt reduïda, mentre que l'altre tipus de finques urbanes, que podrien incloure locals comercials, oficines o edificis industrials, van sumar 1.478 operacions, revelant un segment amb una activitat considerable.
Dinàmiques de renegociació
Les dades també ofereixen una finestra a les dinàmiques de renegociació i refinançament que es produeixen dins del parc hipotecari existent. Durant novembre, 1.506 hipoteques van veure modificades les seves condicions. D'aquestes, 1.031 van ser novacions, és a dir, canvis en els termes del contracte amb la mateixa entitat financera, una pràctica que sovint busca adaptar les condicions a l'evolució del mercat o de la situació econòmica dels titulars.
Paral·lelament, es van produir 116 subrogacions al creditor, on el deutor canvia l'entitat de crèdit, i 359 subrogacions al deutor, on canvia el propietari de l'immoble hipotecat. Aquests moviments reflecteixen un mercat secundari actiu, amb propietats que canvien de mans i ciutadans que busquen millors condicions en altres entitats.
El mosaic territorial de l'Estat
L'estudi comparatiu per comunitats autònomes dibuixa un mapa de contrastos pronunciats. El creixement interanual més espectacular es va donar a Cantàbria, amb un increment del 54,30%, seguida del País Valencià i Andalusia, que van superar tots dos el 25% de creixement. Aquestes dades apunten a mercats que, possiblement, parteixen de bases més baixes o que estan experimentant un dinamisme extraordinari.
En l'extrem oposat, illes Balears, Aragó i Madrid van registrar variacions negatives, amb caigudes del 9,23%, 7,35% i 3,28%, respectivament. El cas de Madrid, com a gran capital econòmica, i el de les Balears, com a mercat turístic madur, són especialment significatius i suggereixen factors de saturació, ajust de preus o canvis en els patrons d'inversió.
Pel que fa al capital prestat, pràcticament totes les comunitats van experimentar augments, destacant novament Cantàbria, Canàries i el País Valencià amb increments que van del 82% al 42%. L'única excepció a aquesta tendència positiva general va ser Aragó, on el volum de finançament va disminuir lleugerament, un 1,86%.
En conjunt, les dades de novembre per a Catalunya projecten la imatge d'un mercat hipotecari que, tot i mantenir la senda de creixement, comença a mostrar signes de maduresa i desacceleració en comparació amb la mitjana estatal.
La robustesa del capital concedit, però, i l'activitat en els segments de renegociació i cancel·lació, indiquen un teixit financer actiu i complex, que encara és un pilar fonamental de l'economia i del sector immobiliari català.