L'ocupació pública ha crescut en els últims 20 anys un 27,9%, gairebé 10 punts percentuals més que el privat, i ara hi ha gairebé 774.000 persones més treballant en les diferents administracions. D'ells, gairebé 1 de cada 4 s'han generat entre la Comunitat Valenciana i Catalunya. Així, dels 773.900 llocs de treball nets creats en aquestes dues dècades, 154.900 corresponen a la Comunitat Valenciana, 140.500 a Catalunya, 92.900 a Andalusia i 61.800 a Madrid, segons les dades de l'enquesta de població activa (EPA) publicada aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

No obstant això, la xifres de l'EPA difereixen notablement del personal públic que comptabilitza el Registre Central de Personal dependent de la Secretaria d'Estat de Funció Pública. Segons aquesta font, a mitjans de l'any passat hi havia 2,97 milions d'assalariats públics i 20 anys enrere, 2,35 milions, el que llança un creixement net de 614.500 ocupacions públiques, 160.000 menys que l'EPA, encara que percentualment, el creixement és similar, el 26% segons el Govern espanyol, el 27% l'EPA. Però l'evolució de l'ocupació per territoris no tant.

Així, Catalunya té l'increment més gran d'ocupació pública, 107.625, en dues dècades, Andalusia, 88.609; la Comunitat Valenciana, 83.390, i la Comunitat de Madrid, més endarrerida, ha tingut un augment d'ocupació neta de 58.118. En les quatre s'aprecia un clar transvasament d'empleats des de l'Administració Central cap a l'autonòmica. En aquest sentit, els empleats dependents de la Generalitat han augmentat en 112.200; els de la Junta d'Andalusia, en 106.072, els de la Comunitat de Madrid, en 78.859 i els de la Generalitat Valenciana, en 78.322. En proporció amb els habitants de les tres.

Actualment, segons les dades que maneja Funció Pública, dels prop de tres milions d'empleats públics, 526.445 resideixen a Andalusia, 439.985 a Madrid, 361.642 a Catalunya i 282.630 a la Comunitat Valenciana. No obstant això, el pes de l'administració central és molt més elevada a Madrid que en les altres tres. Així, la plantilla de la Junta d'Andalusia és de 327.872 empleats, per a una població de 8,6 milions; el de la Generalitat és de 243.218, per a una població de 8 milions, i amb la policia transferida, a diferència de les altres tres, el de la Comunitat de Madrid és de 223.791, per cobrir les necessitats de 7 milions d'habitants i el de la Comunitat Valenciana 187.801, per a 5,3 milions.

Destrucció d'ocupació

Tornant a les dades de l'EPA, analitzades per Efe, únicament, dos territoris han perdut empleats públics: Astúries, que redueix la plantilla un 8,1%, i la ciutat autònoma de Melilla, amb una reducció del seu personal del 23,2% des de 2004, segons una anàlisi elaborada per Efe. A més, només en aquests dos territoris i a Madrid, les Canàries, Andalusia i Ceuta l'ocupació privada ha crescut en més proporció que el públic, mentre que a La Rioja la diferència és de 61,35 punts percentuals més a favor de les administracions, a la Comunitat Valenciana és de 57,51 punts i a les Balears de 48,90 punts.

Segons l'última EPA, actualment hi ha a Espanya 3.551.000 persones treballant per a l'administració en els seus diferents nivells, i més de la meitat ho fan en les quatre comunitats amb més habitants: 626.300 a Andalusia, 518.000 a Madrid, 494.900 a Catalunya i 375.500 a la Comunitat Valenciana. Tanmateix, aquestes no són les comunitats amb més pes del sector públic en el conjunt de l'ocupació i, de fet, Catalunya i Madrid són els que donen una xifra menor, del 13,1 i el 15,2%, respectivament.

Al capdavant d'aquesta classificació figuren Extremadura, on més de la quarta part dels treballadors (26,3%) exerceixen la seva funció en l'administració, i Castella i Lleó, on són més de la cinquena part (21,1%), encara que ambdues estan per sota de les dues ciutats autònomes, en les quals el 39,6% a Ceuta i el 32,2 % a Melilla són fets servir públics.

Fa 20 anys, quan hi havia 2.777.100 treballadors de l'administració, segons les dades de l'EPA, però també prop de 3,5 milions de persones menys treballant en tot el país, la situació era similar, encara que llavors a Melilla més de la meitat de la població en treballava per a l'administració (51,1%) i a Ceuta gairebé un de cada quatre (39,7%). Des d'aleshores, el pes del sector públic en el conjunt de l'ocupació ha augmentat més de cinc punts a La Rioja (5,4), més de quatre a la Comunitat Valenciana (4,9) i Cantàbria (4,0) i més de tres a les Balears (3,9), País Basc (3,5) i Navarra (3,3).