Catalunya va perdre el 23,8% de les peixateries en només sis anys, entre 2016 i 2021, segons un estudi dels investigadors del CSIC Miquel Ortega i Marta Coll elaborat amb la col·laboració del Gremi de Peixaters. Atribueixen aquest fenomen a la caiguda del consum de peix fresc provocat per la crisi econòmica i pel canvi d'hàbits alimentaris de la població.

Aquest informe apunta que, el 2021, quedaven 1.473 peixateries repartides per tot Catalunya si bé la major part estan situades a grans ciutats. La comarca del Barcelonès concentra més d'un terç dels establiments (509). Majoritàriament, són de mida petita, amb una mitjana de 26 metres quadrats.

Darrere d'aquests punts de venda hi ha un màxim de 1.115 empreses, segons dades de Camerdata, però els autors de l'estudi adverteixen que "probablement" aquest nombre és excessiu perquè algunes encara no s'han donat de baixa malgrat estar inactives. Una mostra aleatòria de seixanta empreses del Gremi de Peixaters apunta una facturació mitjana de 489.273 euros. La majoria són micropimes, amb 3 o 4 treballadors.

L'informe confirma la caiguda del consum de peix fresc i marisc any rere any, amb l'excepció de 2020 quan es va produir un repunt coincidint amb els canvis d'hàbits per la pandèmia. Però aquesta tendència a la baixa s'ha reprès els tres últims anys. Això ha provocat una progressiva pèrdua de la quota de mercat de les peixateries, que no només afecta les de Catalunya sinó totes les d'Espanya, segons dades de Fedepesca.

Com passa a tot Europa, les peixateries també perden quota de mercat a favor de les grans superfícies. I, a més, a les llars cada cop es consumeix menys peix fresc perquè s'està optant pel congelat.

Les dades de Catalunya estan en sintonia amb les de la federació Fedepesca, que va situar la desaparició d'establiments en un 26,49% al conjunt de l'Estat entre el 2007 i el 2020 precisament per l'enfonsament del consum de peix. Aquest ha passat dels 27,2 quilos de mitjana anual del 2013 a només 18,53, segons dades del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació.

Les prop de 1.500 peixateries catalanes venen al voltant de 35.000 tones de peix i marisc, especialment fresc, que en un 90% es consumeix a les llars. La venda al canal d'hostaleria, restauració i càtering no arriba al 10%.

Peix de proximitat

Aquest informe es titula “El rol de les peixateries catalanes en la distribució de peix de proximitat” perquè se centra en el comerç de les varietats de la conca de la Mediterrània espanyola. Un 27% del producte que comercialitzen té l'origen als ports espanyols de la Mediterrània. Així, més del 50% de les principals espècies de peix blau que venen són de proximitat, amb l'excepció del verat i el peix espasa, i el mateix passa amb els mariscs i mol·luscs, exceptuant l'escamarlà i el musclo.

Pel que fa als cefalòpodes, la majoria de les peixateries enquestades assenyalen que més del 50% del pop, sípia i canana que comercialitzen també són de proximitat, però es queden molt per sota amb el calamar.

Segons l'enquesta a les peixateries catalanes, les principals “barreres” per comercialitzar més producte del Mediterrani és el preu, el desconeixement de les espècies per part dels clients i una “falta de valoració del factor proximitat”.

Àlex Goñi, president del Gremi de Peixaters, recorda a ON ECONOMIA que la desaparició de peixateries és una realitat que "preocupa" perquè no només perjudica la gastronomia sinó també la salut dels ciutadans. Com apunta l'estudi, els consumidors opten per "proteïnes animals més barates".

Pel que fa als autors, l'ambientòleg Miquel Ortega és investigador de l'Institut de Ciència i Tecnologia de la Universitat Autònoma de Catalunya i Marta Coll és investigadora de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC).