Els treballadors afectats per acomiadaments col·lectius han augmentat un 15,6% en els cinc primers mesos de l'any en comparació amb el mateix període de 2025, fins a un total de 16.931 persones (2.289 més), de les quals set de cada deu estaven ocupades en el sector serveis.

En total, són 12.205 treballadors acomiadats fins al maig en el sector serveis, 1.698 més que un any abans, la qual cosa suposa un increment del 16,2%, d'acord amb les últimes dades de regulació d'ocupació del Ministeri de Treball, recollides per EFE.

La majoria s'emmarca en l'àmbit de les telecomunicacions, la programació informàtica i la consultoria; el comerç; el transport i les activitats auxiliars; les activitats professionals; i la producció i distribució de continguts.

Febrer, març i abril han estat els mesos en els quals s'ha concentrat l'augment d'acomiadaments, enfront de les caigudes registrades al gener i maig. El creixement va ser notable al març, amb un total de 5.303 empleats acomiadats, 2.007 més que en el mateix mes de 2025, un 60,9% més.

En el primer trimestre de 2026 s'ha iniciat l'expedient més gran de regulació d'ocupació (ERO) dels últims anys, el de Telefònica, que suposarà la sortida de la companyia del voltant de 5.500 empleats de diverses societats del grup, la immensa majoria després d'adherir-se voluntàriament al procés.

Encara que les sortides es realitzaran de forma progressiva i esglaonada fins a 2028, una part d'elles ja s'han executat en els primers mesos de 2026 després de la signatura de l'acord entre empresa i sindicats.

Del sector de les telecomunicacions també destaca l'ERO d'Ericsson, amb 164 acomiadaments executats entre abril i juny en un context de reorganització de la companyia en l'àmbit mundial, i també el del grup audiovisual Mediapro, que va anunciar a l'abril un acord amb els sindicats per a la sortida de 189 professionals.

En l'àmbit del transport destaca l'ERO d'Iberia, que al maig ha completat la primera fase d'adhesió de caràcter voluntari amb 844 sol·licituds de treballadors acceptades, amb la qual cosa es cobreix un 85% de les 996 sortides previstes entre baixes incentivades i prejubilacions.

Catalunya encapçala els acomiadaments

Catalunya concentra el nombre més gran de treballadors en acomiadaments col·lectius entre gener i maig, segons les dades de Treball, amb un total de 4.461, tot i que suposen 958 menys que en el mateix període de 2025. La segueixen la Comunitat de Madrid amb 4.091 persones acomiadades (1.458 més), el País Valencià amb 1.993 (998 més), Andalusia amb 1.335 (267 menys) i Aragó amb 840 (712 més).

A Catalunya, el degoteig de processos des de principis d'any ha estat constant, amb acomiadaments en empreses industrials com Nissan, Cartonajes Internacionals, Ficosa, Serra Soldadura, Nestlé, AkzoNobel, Adient Siting o Quality Espresso, a les quals se sumen altres com la constructora Limak o empreses del sector serveis com Capgemini, Majorel, Inetum, Glovo o Avis.

Aquí no acaba la llista, perquè al llarg de juny i juliol s'han anat coneixent nous processos de regulació d'ocupació a Catalunya que tindran el seu reflex en les dades d'acomiadaments dels pròxims mesos conforme es resolguin els expedients en curs en empreses com Pascual, H&M, Guala Closures, Ego Appliance Controls o Ubisoft Barcelona.

En el cas d'Aragó, els acomiadaments es van concentrar el mes de maig, fonamentalment per l'ERO de l'empresa de telemàrqueting Majorel, que es va saldar amb més de 400 acomiadaments en el seu centre de treball de Saragossa. Així mateix, el País Basc ha sumat 660 acomiadats en el període (323 menys que un any abans), la majoria al març per l'ERO de Tubos Reunidos, que va afectar 285 treballadors i va incloure el tancament de l'aceria d'Amurrio.

En la majoria dels casos, les causes esgrimides per fer acomiadaments són econòmiques, per pèrdues actuals o per la disminució del nivell d'ingressos o vendes, tot i que per darrere se situen les causes de producció i organitzatives.

A Astúries s'han acomiadat en el període 256 treballadors (199 més), a les Balears 592 (299 més), a les Canàries 440 (76 més), a Cantàbria 192 (86 menys), a Castella-la Manxa 419 (152 més), a Castella i Lleó 394 (88 més), a Extremadura 263 (210 més), a Galícia 311 (166 menys), a Múrcia 562 (37 més), a Navarra 92 (119 menys), a La Rioja 27 (10 més) i a Ceuta i Melilla 3 (31 menys).