Catalunya va liderar el nombre de desnonaments a l'Estat durant el segon trimestre , amb un total de 983 casos. Tot i això, aquesta xifra representa un 49% menys que en el mateix període de l'any anterior, segons les dades actualitzades pel Consell General del Poder Judicial. La reducció és especialment acusada en els casos derivats de la llei d'arrendaments urbans, que han caigut un 69% interanual, mentre que les execucions hipotecàries han baixat un 24%. Aquesta diferència entre les dues tipologies de procediments suggereix que les mesures de protecció als inquilins i les alternatives residencials impulsades els últims anys tenen un efecte més immediat sobre els lloguers impagats que sobre les execucions hipotecàries, que responen a processos més llargs i complexos. Els casos catalans representen un 22% de tots els registres de l'Estat. Dels 983 desnonaments, 465 casos van ser conseqüència de procediments derivats de la llei d'arrendaments urbans, mentre que 209 desnonaments van ser per execucions hipotecàries.
La resta corresponen a altres tipus de procediments, com ara els derivats de la Llei d'Arrendaments Rústics o d'altres normatives específiques. En el conjunt de l'Estat, es van acumular 4.474 desnonaments entre els mesos d'abril i juny, un 35,7% menys que en el mateix període de l'any passat. La quota catalana sobre aquest total és, per tant, del 22%, una proporció que supera el pes relatiu de Catalunya sobre la població espanyola, que se situa al voltant del 16%. Aquesta sobrerepresentació indica que el fenomen dels desnonaments té una incidència especialment intensa a Catalunya. Les raons d'aquesta major incidència són diverses i responen a una combinació de factors.
D'una banda, Catalunya concentra una part important de la població que viu de lloguer , especialment a l'àrea metropolitana de Barcelona, on els preus de l'habitatge són més elevats i on la pressió sobre les llars és més gran. De l'altra, Catalunya ha estat tradicionalment una de les que registra un nombre més elevat de procediments judicials per impagament, tant d'hipoteques com de lloguers. Per darrere de Catalunya, els territoris que més desnonaments van sumar el segon trimestre van ser Madrid (778), Andalusia (737) i el País Valencià (629). Aquests territoris concentren bona part dels llançaments que es produeixen a tot l'Estat, cosa que reflecteix la seva major densitat de població i la seva activitat econòmica més intensa.
La ràtio per població
Si es pondera el nombre de desnonaments segons la població de cada territori de l'Estat, Catalunya també lidera l'estadística, amb 12,1 llançaments per cada 100.000 habitants. Aquesta dada indica que, en termes relatius, la pressió dels desnonaments a Catalunya és superior a la de la majoria de territoris, fins i tot quan es té en compte el seu volum de població. Després de Catalunya, se situen el País Valencià (11,6), Múrcia (11,2), Madrid (10,9) i Astúries (10,1). Els territoris amb menys desnonaments en funció de la seva població són Navarra (3,5), Extremadura (3,7), La Rioja (4), Castella-la Manxa (4,4) i l'Aragó (4,5). La diferència entre el territori amb una ràtio més elevada i la que la té més baixa és de gairebé nou punts, cosa que posa de manifest que el fenomen dels desnonaments no es distribueix de manera uniforme pel territori.
Els territoris amb mercats de l'habitatge més tensionats i amb més pressió sobre els preus tendeixen a registrar ràtios més elevades, mentre que les que tenen un mercat més estable i preus més assequibles presenten xifres molt inferiors. La caiguda dels desnonaments a Catalunya i al conjunt de l'Estat s'emmarca en un context de moderació dels procediments judicials per impagament , que respon a diversos factors. Entre ells, hi ha la millora del mercat laboral, que ha reduït la taxa d'atur i ha augmentat la capacitat de les llars per fer front als pagaments. També hi influeixen les mesures de protecció social i les alternatives residencials que s'han anat desplegant els últims anys, que han permès evitar molts llançaments mitjançant negociacions o ajuts al lloguer.