El parc automobilístic català comença a donar pas als vehicles elèctrics i híbrids, però la transició encara és lenta. Segons les dades de la Direcció General de Trànsit (DGT), el 7% dels 5,5 milions de vehicles que circulen per Catalunya ja són "alternatius" –elèctrics purs, híbrids endollables o no endollables–, el doble que el 2021. Tot i aquest creixement, la penetració d’aquests models encara no arriba al 10% del total, en part per l’envelliment del parc mòbil i les dificultats pràctiques per a la seva adopció massiva.

El 2024, Catalunya tenia 281.000 vehicles amb etiqueta Eco (híbrids) i gairebé 100.000 amb distintiu Zero Emissions (elèctrics i híbrids de llarga autonomia). La tendència és ascendent: el 47,5% de les 153.895 matriculacions de l’any passat van correspondre a models amb aquestes etiquetes. D’aquestes, un terç eren híbrids (endollables o no) i un 11%, elèctrics purs.

El darrer mes de juny, la venda de vehicles elèctrics va més que duplicar-se respecte al mateix període del 2024, passant de 1.767 a 3.654 unitats. En conjunt, els models alternatius van representar el 74% de les matriculacions del mes, una xifra que reflecteix l’acceleració en l’adopció d’aquesta tecnologia. Tanmateix, el pas definitiu cap a la mobilitat sostenible topa amb diversos obstacles.

Jaume Roura, president del Gremi del Motor, assenyala que la transició s’ha impulsat "precipitadament" i que Europa "no l’ha planificat bé". Entre els problemes, destaca la manca d’accessibilitat econòmica i les limitacions en la xarxa de recàrrega: "Un vehicle de combustió omple el dipòsit en minuts; amb l’elèctric, això encara no és possible", remarca.

Un altre factor clau és l’antiguitat del parc automobilístic. A Catalunya, l’edat mitjana dels cotxes és de 12,2 anys, amb diferències entre comarques: Barcelona enregistra la mitjana més baixa (10,8 anys), mentre que Lleida n’arriba als 12,08. A escala estatal, Espanya és el segon país amb el parc més envellit: 14,5 anys en turismes i 15,5 en vehicles industrials.

Una transició gradual cap al futur

Roura defensa que els vehicles actuals, encara que antics, poden romandre en bon estat amb un manteniment adequat. No obstant això, reconeix que la incertesa sobre el vehicle elèctric fa que molts conductors adoptin una actitud expectant. Malgrat tot, el sector confirma que la implantació d’aquesta tecnologia és progressiva, tot i que caldrà superar reptes com l’abaratiment dels models i una xarxa de recàrrega més àgil.

En definitiva, Catalunya avança cap a una mobilitat més neta, però el camí encara és llarg. Mentre les matriculacions de vehicles alternatius creixen, el parc segueix dominat pels motors de combustió, una realitat que no canviarà fins que es resolguin les actuals limitacions.

Segons el Baròmetre de l’electromobilitat del segon trimestre de 2025 d’ANFAC, Catalunya té el tercer millor indicador de penetració del vehicle electrificat per darrere de Madrid i Navarra. En concret obté un 27,5 sobre 100, mentre la mitjana espanyola se situa en 25,4 aquest semestre. A Madrid és d’un 42,5, més semblant al 46,6 que té la UE.

I amb relació als punts de càrrega del vehicle elèctric (el nombre de sortidors, no pas d’estacions de recàrrega), ANFAC en comptabilitza 11.026 a juny de 2025, i és la comunitat amb més disponibilitat, de llarg. De fet, n’hi ha més d’una quarta part dels 47.892 instal·lats a tot l’Estat. Ara bé, d’aquests, 8.072 són de baixa potència (22Kw), és a dir, temps de recàrrega mínims de 3 hores, “un punt crític per al desplegament del vehicle elèctric com a vehicle de tot ús”, segons aquesta mateixa font. Del total de punts, 7.459 són en l’entorn urbà, el 59%.