A Espanya hi ha 755.268 treballadors interins repartits per les tres administracions (autonòmica, local i de l'Estat), la qual cosa suposa el 25,5% dels prop de tres milions d'assalariats públics, segons el Butlletí estadístic del personal al servei de l'Administració Pública. El perfil de l'interí és el d'una dona (7 de cada 10 ho són), que treballa en l'administració autonòmica (el 83% del total dels interins, per un 13,5% en ajuntaments i diputacions i el 3,5% restant en l'Administració General de l'Estat) en un centre docent, sector en el qual la interinitat arriba al 40% de la plantilla, o en la branca sanitària, amb un 60% d'interins. Encara que la medalla d'or se l'emporta el sector de la investigació no docent (fora de les universitats), on la totalitat dels 20.133 empleats són interins.
Aquest dijous es coneixia una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que suggeria al Govern espanyol la possibilitat de passar als empleats de l'administració amb la rara figura contractual de "personal laboral indefinit no fix" a personal laboral fix. Entre les interpretacions de la sentència, es va estendre que obria la porta a la conversió a fixos de tots els treballadors interins de les tres administracions. Ara bé, la sentència s'aplica a tres treballadors, dos de la Comunitat de Madrid i un altre de la UNED, amb un contracte d'"indefinit no fix" i no interí. Igualment, s'ha xifrat en 850.000 treballadors públics els que es podrien beneficiar de la decisió de tribunal europeu, malgrat que tan sols 11 consten al butlletí d'estadístic com a "personal laboral indefinit no fix".
No tots els interins són precaris
Més enllà de l'efecte jurídic que pogués tenir la sentència del TJUE, hi ha un problema amb l'abús dels contractes d'interins encadenats durant anys. No obstant això, Isabel Araque, secretària Federal d'Acció Sindical d'UGT-Serveis Públics, explica no tots interins portin anys encadenant contractes. "El contracte d'interí està dissenyat per substituir funcionaris de baixa per malaltia o amb algun tipus d'excedència i la seva permanència està lligat a la tornada del titular", assenyala. No se sap quants dels interins estan cobrint realment el lloc d'un funcionari de carrera. A més, la sentència del TJUE analitza la legislació anterior a la reforma de 2021 per a l'estabilització de l'ocupació pública, arran d'un acord entre el Govern espanyol i els sindicats, que prohibeix que un interí romangui més de tres anys en aquesta ocupació.
Transcorregut aquell termini, serà acomiadat amb 20 dies per 12 mesos d'indemnització, encara que la llei estableix altres mesures. Entre elles, l'obligació que l'Administració que ha tret la plaça d'interí la convoqui com fixa davant de tres anys. Si esgotat el termini no s'ha convocat la plaça, juntament amb l'acomiadament del treballador es demanaran responsabilitats al gestor públic, encara que les sancions no són determinades. A més, l'organisme perdrà aquest lloc, ja que no podrà convocar aquesta plaça el següent any.
532.000 afectats
Però la reforma de 2021 també va establir un pla de xoc per estabilitzar l'ocupació que es considerava havia abusat injustificadament de la temporalitat. Tant Araque, d'UGT, com Mirian Pinillos, responsable de Serveis Públics en CCOO, coincideixen que Funció Pública en va quantificar 532.147 les places que s'han de transformar en estables. A tal finalitat, s'han tret concursos oposició per als treballadors amb una antiguitat entre 3 i 5 anys i concursos d'estabilització per als quals superen el lustre fets servir al mateix lloc.
Perquè no es pot fer una transició de no funcionari a funcionari sense haver passat abans per un procés de selecció que garanteixi, com marca la Constitució, l'aplicació dels "principis d'igualtat, mèrit i capacitat en l'accés a l'ocupació pública". Per aquesta raó, des de 2021 s'han anat convocant processos selectius que, segons reconeix la responsable d'UGT, s'han dotat d'una flexibilitat més gran per incentivar a què els 532.000 treballadors que cobreixen una de les places s'animin a fer oposicions. En aquests moments, ja s'han cobert 165.151 llocs i les restants han estat convocades, encara que no totes han acabat el seu procés. Una cosa que ha d'ocórrer abans que finalitzi aquest any.
No només interins
Encara que no totes estan places, estan ocupades per interins, encara que hi ha majoria, però com s'ha comentat ja, tampoc tots els treballadors interins no tindran l'oportunitat d'optar a una plaça fixa. També hi ha personal laboral que ha encadenat contractes temporals -l'altre gruix dels afectats-, eventuals i personal estatutari de Sanitat, assenyala la sindicalista d'UGT.
Respecte a la sentència del TJUE, des del Ministeri d'Escrivá s'apunta que s'està analitzant, encara que s'insisteix que no és d'obligat compliment en tractar-se d'una consulta prejudicial que es limita a fer suggeriments al Govern espanyol. El ministre va insistir en aquest punt divendres i va dir que caldrà veure com evoluciona en els tribunals. El primer que s'ha de pronunciar és el Superior de Justícia de Madrid, que ha fet la consulta al TJUE, ja que té pendent la sentència de les tres demandes que podrien acabar en el Tribunal Suprem, que pot mantenir la jurisprudència com fins ara o la varia. En cas de ser així, el Govern haurà de decidir que es planteja alguna reforma, encara que com assenyala Araque, tal reforma ja s'ha fet el 2021 (la causa jutjada pel TJUE és anterior), i el procés d'estabilització de l'ocupació pública quedarà conclòs aquest any. El gener del qual ve, l'objectiu és que tan sols el 8% dels empleats públics siguin temporals.