El Banc Central Europeu (BCE) manté l’aposta per contenir la inflació sense sobreactuar davant el nou xoc energètic provocat pel conflicte a l’Orient Mitjà. La seva presidenta, Christine Lagarde, ha defensat aquest dilluns que una resposta “mesurada” de la política monetària és la via adequada per evitar que l’encariment de l’energia acabi arrelant en la inflació europea.

Davant del Comitè d’Afers Econòmics i Monetaris del Parlament Europeu, Lagarde ha justificat l’última pujada dels tipus d’interès aprovada pel BCE i ha remarcat que el banc central no reacciona automàticament als moviments dels preus energètics. “No reaccionem als preus de l’energia, sinó que reaccionem si observem riscos que els preus més elevats de l’energia acabin integrant-se en la inflació”, ha indicat.

El BCE vigila especialment si l’encariment del petroli i altres costos energètics acaben traslladant-se a salaris, serveis i expectatives d’inflació. De moment, Lagarde assegura que aquest procés no s’està produint.

Les noves previsions del BCE apunten a una inflació més elevada del que s’esperava fa uns mesos, especialment el 2027 i el 2028. El principal factor darrere d’aquest deteriorament de les perspectives són els preus de l’energia. Malgrat això, Lagarde ha destacat que encara no hi ha evidències que el xoc energètic s’estigui consolidant en forma d’una espiral entre preus i salaris. Aquesta és una de les principals variables que el BCE tindrà en compte en futures respostes.

La política monetària haurà de tenir en compte també l’evolució de l’economia. Lagarde ha assenyalat que el creixement europeu ha mostrat resistència, però ha advertit que l’augment dels tipus d’interès a llarg termini des de l’última reunió del BCE acabarà pressionant a la baixa l’activitat. “Tot i que el xoc és massa important per ignorar-lo, considerem adequada una resposta mesurada per mantenir la inflació sota control”, ha conclòs.

El missatge deixa així oberta la porta a mantenir una política monetària restrictiva si les pressions inflacionistes s’intensifiquen, però també evita anticipar noves actuacions mentre no hi hagi evidències que l’encariment de l’energia s’estigui traslladant de manera persistent a la resta de l’economia.

Més inversió europea en IA

La presidenta del BCE ha posat el focus en un altre dels grans reptes de l’economia europea: la intel·ligència artificial. Lagarde considera que Europa ha d’accelerar la inversió en aquesta tecnologia per reduir la distància amb els Estats Units i convertir la IA en un motor de productivitat.

“La IA és una força transformadora”. A parer seu, la tecnologia pot alterar els processos productius, els models de negoci i l’estructura de l’economia en els pròxims anys.

L’impacte sobre la productivitat té, a més, una dimensió monetària. Una economia més productiva pot produir a un cost inferior i contribuir a moderar les pressions inflacionistes a llarg termini. Però Europa parteix amb desavantatge en inversió. Lagarde ha reclamat més capital per a innovació, capacitat informàtica, centres de dades i energia, i ha defensat instruments com InvestAI i el Scaleup Europe Fund per mobilitzar recursos privats i públics.

Lagarde també ha reclamat reduir la fragmentació del mercat únic i accelerar el pas de la recerca al negoci. L’objectiu és que la IA no quedi restringida a les grans tecnològiques, sinó que s’estengui al conjunt del teixit empresarial europeu. “La difusió, per si sola, no és suficient. Les empreses també han d’utilitzar la IA de manera profunda i efectiva”. Per aconseguir-ho, Lagarde considera necessari reforçar les capacitats europees en els segments estratègics de la cadena de valor de la IA i invertir en la requalificació dels treballadors. “La incertesa no és una raó per no actuar”, ha conclòs.