El Govern prepara per a 2024 una pujada de la base màxima de cotització del règim general del 5% en passar dels 4.495,5 euros vigents a 4.720,5 euros mensuals. Segons consta en la proposta d'ordre del Ministeri d'Inclusió i en tràmit d'audiència pública, aquest increment reflecteix l'alça prevista del 3,8%, la mateixa pujada general de les pensions, i l'1,2% addicional que es va fixar en la reforma per a aquestes bases dels salaris més alts.

També s'estableix en aquesta ordre el mecanisme d'equitat intergeneracional (MEI) per a 2024, que queda en el 0,7% sobre la base de cotització per contingències comunes, del qual el 0,58% serà a càrrec de l'empresa i el 0,12% a càrrec del treballador. Amb les pujades plantejades en la norma, la memòria econòmica preveu ingressar 166.777 milions d'euros en cotitzacions socials, un 7,8% més que aquest 2023.

D'aquesta xifra, 3.691 milions -amb una alça del 35% davant el recaptat aquest any- corresponen al MEI, aquesta cotització addicional fixada en la reforma de pensions per fer front al pic de despesa per la jubilació de la denominada generació del "baby boom". Només per l'augment de la base màxima de cotització, es preveuen 590 milions d'euros d'ingressos.

SMI

Respecte al salari mínim interprofessional (SMI), la proposta avança que es prorrogués el vigent (1.080 euros en 14 pagues) fins que no s'aprovi el reial decret pel qual es fixi el nou per a 2024. Encara que es tracta d'una potestat del Govern, prèvia consulta amb patronal i sindicats, la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, s'ha proposat de tirar endavant la pujada del SMI amb consens social, una cosa que s'ha complicat en les últimes setmanes.

Les propostes plantejades per les parts no coincideixen i oscil·len entre el 3% que proposa la patronal, passant pel 4% que posa sobre la taula el Govern i arribant al 5% que, almenys, reclamen els sindicats, però l'obstacle per arribar a l'acord no està principalment en la taxa de pujada.

A més, la CEOE veu indispensable que s'actualitzin els contractes públics per recollir aquest increment salarial que eleva els costos laborals de les empreses adjudicatàries, una vella aspiració dels empresaris en els últims anys a causa que els forts increments del SMI, afecten molt aquest tipus de contractes, en les quals molts treballadors cobren el salari mínim.

Díaz va assegurar que traslladaria aquesta petició al ministeri competent, el d'Hisenda, la titular de la qual, María Jesús Montero, no obstant això, ha descartat dur a terme la proposta i es nega a tornar a indexar els contractes públics a la inflació. Així mateix, tant patronal com sindicats han retret en l'última setmana al Govern que, per donar compliment al pacte d'investidura que va tancar amb el PNB, hagi aprovat unilateralment i sense diàleg previ un canvi que afecta a la negociació col·lectiva, donant prevalença al conveni autonòmic sobre els d'àmbit estatal o sectorial.