El Banc d’Espanya ha publicat el seu Informe d’Estabilitat Financera per a la tardor de 2025, un document àmpliament esperat que radiografia la salut del sistema financer en un context de creixement del crèdit i certa incertesa global. La conclusió principal és tranquil·litzadora, però plena de matisos i advertiments: no es detecten senyals d’una bombolla immobiliària, tot i la forta pujada dels preus de l’habitatge en els darrers anys, però s’insta a la vigilància i s’estan preparant eines macroprudencials per a futures eventualitats.

El regulador és categòric en afirmar que, malgrat el creixement del crèdit hipotecari nou, les condicions de concessió no s’han relaxat de manera perillosa i no es perceben senyals d’excessos en les ràtios clau. Concretament, l’informe esmenta que les ràtios del crèdit immobiliari sobre el PIB i sobre el total de saldo de crèdit bancari al sector privat es mantenen en nivells sostinguts. Aquests indicadors, que es van disparar abans de la crisi del 2008, ara presenten un comportament prudent, allunyant els fantasmes del passat.

Una de les dades més esperançadores és que les vulnerabilitats inherents al mercat immobiliari espanyol se situen en nivells significativament inferiors als anys previstos a la crisi immobiliària. Aquesta afirmació reflecteix un canvi estructural profund. El mercat actual parteix d’una base més sòlida, amb unes llars menys endeutades i una banca amb requisits de capital molt més estrictes. Aquesta millora estructural no impedeix que el Banc d’Espanya insisteixi en la necessitat de seguir monitorant els riscos.

D’una banda, el preu de l’habitatge, tot i haver mostrat una certa desacceleració, continua en nivells elevats. D’altra banda, l’informe assenyala que el mercat ha arribat al tercer trimestre del 2025 amb uns preus que encara es troben un 17,5% per sota dels màxims històrics del 2007, una xifra que posa de manifest la llargada i profunditat de la correcció passada i el camí que encara podria recórrer el mercat actual.

L'impacte a les llars més vulnerables

El Banc d’Espanya també revela que està avançant en la metodologia per imposar potencials restriccions a la concessió d’hipoteques a les llars més vulnerables. Aquestes limitacions, conegudes com a mesures macroprudencials, buscarien controlar el nivell d’endeutament màxim dels clients bancaris en relació amb els seus ingressos o amb el valor de l’immoble. És rellevant destacar que Espanya és un dels països de l’Eurozona que no compta amb mesures d’aquest tipus.

Països com els Països Baixos, Dinamarca o Finlàndia les han implementat durant anys. L’organisme supervisor espanyol afirma que s’està estudiant en profunditat l’experiència internacional en aquest àmbit. L’informe distingeix entre països que han utilitzat aquestes eines per frenar vulnerabilitats creixents i altres que han actuat de manera preventiva, abans que els estàndards crediticis es relaxessin perillosament. Això suggereix que l’enfocament espanyol seria més preventiu que correctiu.

L’informe ofereix una visió generalment positiva de la salut financera dels agents econòmics. Pel que fa a les llars, la seva situació financera es qualifica de favorable, amb un baix nivell d’endeutament i una càrrega financera moderada. Aquest sanejament és fruit dels anys de contenció postcrisi i es veu sostingut per un creixement continu de la renda disponible, amb un increment del 5,9% en el primer semestre. La taxa d’estalvi, encara que s’ha reduït fins al 12 %, continua en nivells històricament alts, una herència del xoc de la covid-19 que ha proporcionat un coixí de seguretat addicional.

Quant a les empreses i autònoms, mostren una evolució favorable en els seus beneficis, amb un increment del resultat econòmic brut del cinc per cent nou. No obstant això, el creixement és desigual. Sectors lligats a la construcció i a les activitats immobiliàries presenten augments notables, mentre que la indústria i especialment l'hostaleria registren disminucions, reflectint un canvi en els patrons de consum i les pressions inflacionistes específiques.

L'endeutament del sector públic

No tot són bones notícies. L’informe assenyala diversos fronts oberts que requereixen atenció. El sector públic continua amb un alt nivell d’endeutament, per sobre del 100% del PIB. El Banc d’Espanya preveu una reducció del dèficit al 2,5% del PIB el 2025, però admet que els plans de consolidació fiscal estan indefinits. Les pressions per l’augment de la despesa en defensa i l’envelliment demogràfic amenacen la sostenibilitat a mitjà termini.

Els mercats financers internacionals representen un altre punt de preocupació. El regulador alerta amb èmfasi del risc d’una correcció brusca, abrupta i pronunciada. Aquest perill s’atribueix directament a l’elevada capitalització borsària global concentrada en un nombre reduït d’empreses tecnològiques dels Estats Units. Una correcció en aquests valors podria propagar-se ràpidament a la resta de mercats.

Finalment, el sector bancari, encara que mostra rendibilitat positiva, s’enfronta a reptes en el seu marge d’interessos, que ha disminuït deu punts bàsics en termes interanuals. Això reflecteix un entorn de tipus d’interès més estable però també més competitiu. D’altra banda, l’augment dels aranzels comercials internacionals ha tingut un impacte moderat en l’activitat econòmica dels països on opera la banca espanyola, sent Mèxic i Turquia els més afectats.

No obstant això, el Banc d’Espanya conclou que, de moment, l’efecte derivat de l’increment d’aranzels és contingut. En conclusió, l’informe del Banc d’Espanya pinta un quadre de recuperació sòlida però incompleta. El fantasma de la bombolla s’ha dissipat, però el regulador no abaixa la guàrdia i ja prepara les eines per a assegurar que el creixement futur no es construeixi sobre els desequilibris del passat.