El sector porcí català es troba immers en un estat d’immobilització forçosa i d’incertesa després de la confirmació d’un focus de Pesta Porcina Africana (PPA) en senglars de la zona de Collserola (Barcelona). La detecció ha desencadenat immediatament l’aplicació del protocol d’emergència, que ha comportat el confinament total de totes les explotacions ramaderes ubicades dins d’un radi de vigilància de 20 quilòmetres al voltant de l’epicentre del brot. Davant aquest escenari, l’Associació Agrària de Joves Agricultors (Asaja) ha fet una crida urgent a les administracions perquè habilitin, amb la màxima rapidesa i sota estrictes condicions de bioseguretat, els “moviments normals” imprescindibles per al funcionament bàsic de les granges.
En un comunicat oficial emès aquest dilluns, la organització ramadera ha volgut posar en relleu la situació límit que viuen els afectats. “Una granja té unes necessitats mínimes que no podem desatendre, sempre sota una sèrie d’estrictes mesures sanitàries”, recull el document. Entre aquestes necessitats urgents, Asaja assenyala especialment el buidat dels dipòsits de fem, una operació crítica per al benestar animal i la higiene de les instal·lacions que, en aquests moments, es troba totalment paralitzada. “Les granges del radi han quedat immobilitzades i sense poder fer res”, ha denunciat la entitat, subratllant la necessitat d’un equilibri entre el control sanitari inflexible i la viabilitat quotidiana de les explotacions.
La gravetat de la situació ha motivat que la Generalitat, a través de la Conselleria d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, sol·licités ja diumenge la intervenció de la Unitat Militar d’Emergencies (UME). La unitat especialitzada en control cinegètic de l’exèrcit ja s’ha desplegat a la zona per reforçar les tasques de rastreig, vigilància i control de la població de senglars, considerada el principal reservori i vector de propagació del virus en aquesta primera fase. Aquesta mesura reflecteix la voluntat d’actuar sobre el reservori salvatge per crear un cordó sanitari eficaç i evitar, a qualsevol preu, el salt del virus als animals de producció. Fins al moment, tots els positius confirmats corresponen a senglars, i els controls analítics realitzats en les explotacions porcines de la zona han resultat negatius, segons ha confirmat Asaja.
L’alerta més enllà de Catalunya
No obstant això, l’eco de l’alerta ha transcendit àmpliament les fronteres catalanes i ha disparat totes les alertes en el nucli de la producció porcina extensiva a Espanya. Felipe Molina, president de l’Associació Nacional de Ramaders i Ramaderes en Extensiu (Anggex), ha expressat la seva “molta preocupació” perquè la malaltia es pogués estendre a altres comunitats autònomes i, especialment, arribar a l’ecosistema únic de la devesa, on el cerdo ibèric de bellota comparteix territori de pastura amb senglars i altres espècies silvestres.
“És molt preocupant, perquè portem 30 anys sense tenir pesta porcina a Espanya”, ha afirmat Molina durant la presentació d'unes jornades de la seva organització a Còrdova. El representant ha traçat un paral·lelisme directe amb la recent crisi de la grip aviar. “La pesta porcina significa el mateix: que si surt un animal contagiat en una granja, cal sacrificar tota la granja”, assegura Felipe Molina. Aquesta perspectiva és la pesadilla de qualsevol productor. El cor de la seva inquietud rau precisament en el model extensiu, el mateix que dona qualitat i singularitat al producte estrella. “On por ens dóna és a baix, a les deveses, on els porcs ibèrics comparteixen el territori on hi ha senglars. Allà sí que fa por, perquè aquests animals no estan en una granja tancada, no pots controlar el contagi i aquí hi ha el perill”, ha explicat. La conviència en obert amb la fauna silvestre, essencial per a la denominació d’origen, es converteix ara en el seu punt feble més greu davant una amenaça vírica d’aquesta magnitud.
Mentre, a Catalunya, el repte immediat és contindre i eradicar el virus en la població silvestre amb totes les eines disponibles (inclosa la UME) i, al mateix temps, trobar fórmules per a mantenir vives les explotacions confinades sense comprometre la seguretat. La petició d’Asaja de reprendre les operacions bàsiques amb garanties marca el primer debat d’una crisi que pot allargar-se i que posa a prova la coordinació entre administracions, la resiliència del sector ramader i l’eficàcia dels protocols sanitaris davant una de les amenaces més temudes per la ramaderia europea.