El creixement del nombre d'animals de companyia és imparable. Segons dades oficials, l'Estat té registrats 15 milions de gossos, gats i altres espècies domèstiques, una xifra que reflecteix la profunda relació que s'ha establert entre les persones i els seus animals. Aquesta vinculació s'estén també als períodes de lleure: cada estiu, un nombre creixent de famílies inclou la seva mascota en els plans de viatge. La secretària general de Recursos Agraris i Seguretat Alimentària, Ana Rodríguez, ha confirmat aquesta tendència a l'alça. I les xifres ho avalen: des del 2022, el nombre de certificats emesos per exportar animals de companyia s'ha duplicat, fins a assolir els 18.363 el 2025. Un augment que posa de manifest la necessitat de disposar d'informació clara i accessible per a tots aquells que vulguin travessar fronteres amb la seva mascota.
Viatjar amb animals dins de la Unió Europea és relativament senzill. Les normes estan més o menys harmonitzades, i el passaport europeu per a animals de companyia, que acredita la vacunació antiràbica vigent, facilita la mobilitat. Però el panorama canvia radicalment quan la destinació es troba fora del territori comunitari. Cada país tercer estableix els seus propis requisits sanitaris, que poden variar significativament. La finalitat és garantir la sanitat animal i evitar la propagació de malalties, però la diversitat de normatives converteix el procés en un trencaclosques que cal resoldre amb antelació. Per això, la recomanació unànime de l'administració i dels professionals veterinaris és ben clara: començar els tràmits amb molts mesos de marge.
El protocol pas a pas
El primer que cal fer és agafar el telèfon i trucar al veterinari de confiança. Aquesta primera visita serveix per fer una revisió completa de l'animal: es comprova si disposa de passaport, quin és l'estat de la desparasitació i quines vacunes té administrades. També és el moment d'actualitzar aquelles que puguin estar caducades. Un cop feta aquesta revisió, el segon pas és investigar els requisits específics del país de destinació. La majoria exigeixen la vacuna de la ràbia al dia i una desparasitació recent. Però alguns van més enllà i demanen altres vacunes, com l'estetoscòpia o el parvovirus. Aquesta fase és crucial, perquè no tots els països demanen el mateix i un descuit pot invalidar tot el procés. El tercer pas és la segona visita al veterinari, que es programa uns 10 dies abans de la sortida.
En aquesta consulta s'elabora el certificat d'exportació, el document que permet a l'animal sortir d'Espanya i entrar al país de destinació. Aquest certificat, però, no el lliura directament el veterinari; ha de ser revisat i validat per l'administració competent que verifica tota la documentació abans d'autoritzar el viatge. Els veterinaris adverteixen que el moment en què es produeixen més problemes és, amb diferència, el retorn a Espanya. I el principal escull és la prova d'anticossos contra la ràbia.
La Unió Europea exigeix que els animals que provenen de països tercers amb risc de ràbia presentin un certificat que acrediti la presència d'anticossos en sang. Aquesta prova no es fa en qualsevol laboratori. A l'Estat, només dos laboratoris oficials estan autoritzats per realitzar-la, cosa que implica un temps d'espera d'entre dues i tres setmanes per obtenir els resultats. A més, la mostra de sang s'ha d'extreure com a mínim 30 dies després de la primera vacunació, fet que allarga encara més el procés.
El preu de la burocràcia
Un dels dubtes més freqüents entre els propietaris és el cost de tots aquests tràmits. El Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació ha aclarit que la certificació oficial realitzada pels inspectors de frontera no té cap cost per a l'usuari. Aquesta actuació, però, s'inicia als centres veterinaris que treballen amb la plataforma Cexgam, el sistema telemàtic per a la certificació veterinària. Són aquests centres, majoritàriament privats, els que fixen les seves pròpies tarifes. Segons les necessitats de cada animal i la complexitat dels tràmits, el preu final pot oscil·lar entre els 50 i els 250 euros. Una forquilla àmplia que depèn de les visites, les proves complementàries i la gestió documental. La Subdirecció General d'Acords Sanitaris i Control de Frontera, en coordinació amb la Guàrdia Civil i personal tècnic de duanes, és l'encarregada de verificar la documentació a l'arribada dels animals als aeroports i ports autoritzats. I aquí és on es detecten la majoria d'incidències.
El problema més habitual, reconeixen fonts d'aquest organisme, és la manca de la prova d'anticossos de ràbia realitzada amb una antelació mínima de 90 dies abans de l'entrada a la UE. Aquest requisit és innegociable i s'aplica a tots els animals que provenen de països considerats d'alt risc. Les conseqüències per a aquells que no compleixen la normativa poden ser desoladores. Si l'animal no disposa de la serologia favorable i no compleix els terminis, les autoritats poden ordenar-ne la devolució al país d'origen, l'aïllament sota vigilància oficial fins que es puguin complir els requisits o, en casos extrems en què no sigui possible cap de les opcions anteriors, la seva eutanàsia.
Per evitar aquests desenllaços tràgics, la recomanació és taxativa: viatjar amb la serologia ja feta i amb un resultat favorable. Això significa que l'animal ha estat vacunat correctament i que la vacuna li ha generat prou anticossos per protegir-lo. Si es fa la prova després de tornar, encara que el resultat sigui positiu, no es pot saber si els anticossos provenen de la vacuna o d'una possible infecció pel virus de la ràbia. Com que no es poden distingir, la UE imposa l'espera de 90 dies per descartar l'aparició de símptomes de la malaltia.