Adquirir un habitatge a Catalunya requereix cada cop més esforç econòmic abans i després de la compra. El preu mitjà de l'habitatge de segona mà ha assolit el seu nivell més alt, situant-se en 2.923 euros per metre quadrat el maig del 2026, després d'una dècada d'increments sostinguts. La dada confirma una tendència que s'ha accentuat en els darrers cinc anys, amb un augment proper al 30%, i que supera el 60% si es pren com a referència la darrera dècada. Aquest encariment ha convertit Catalunya en un dels territoris de l'Estat on comprar una casa requereix més sacrifici.

Segons les dades recollides per GoHipoteca a partir de la Societat de Taxació, un comprador català necessita destinar l'equivalent a 8,4 anys de sou íntegre per pagar un habitatge de preu mitjà. Aquesta xifra reflecteix la distància entre l'evolució dels salaris i la dels preus immobiliaris, que s'ha anat eixamplant en els darrers anys. La dificultat d'accedir a un habitatge s'ha convertit en un dels principals reptes per als catalans, especialment per als joves i per a aquells que viuen a les zones més tensionades.

La combinació d'una oferta limitada, l'encariment dels materials de construcció i la pressió de la demanda turística han contribuït a aquesta escalada de preus. El principal obstacle per a molts compradors no és la quota mensual, sinó la capacitat d'acumular l'estalvi inicial necessari. En una operació de 250.000 euros, el comprador ha de disposar d'aproximadament 78.000 euros per cobrir l'entrada, que habitualment representa el 20% del preu, i els impostos i despeses associades a la compra, que poden suposar entre un 10% i un 12% addicional sobre el valor de l'habitatge.

Aquestes despeses inclouen l'Impost sobre Transmissions Patrimonials o l'IVA en el cas d'habitatge nou, les despeses de notaria, registre i gestoria, i en molts casos la comissió d'obertura de la hipoteca. L'elevat import d'aquests costos inicials explica que moltes persones que podrien assumir la quota mensual no aconsegueixin fer el pas. Aquesta dificultat està modificant la manera d'accedir al mercat. Cada cop tenen més pes les compres amb dos titulars, el suport familiar per a l'entrada i les estructures de finançament que permeten reduir la quantitat d'estalvi inicial que s'ha d'aportar. Les entitats bancàries també han adaptat la seva oferta per facilitar l'accés a col·lectius amb més dificultats per acumular estalvi.

Quatre províncies, quatre realitats

La situació, però, presenta diferències notables dins de la mateixa Catalunya. El preu mitjà del metre quadrat a la província de Barcelona és de 3.338 euros, seguit de Girona amb 2.805 euros. Tarragona es troba en 1.880 euros i Lleida en 1.584 euros, menys de la meitat que a Barcelona. Aquesta diferència té un impacte directe en l'esforç d'estalvi. A Barcelona, una operació de compra pot requerir al voltant de 60.000 euros entre entrada i despeses, mentre que a Lleida o en determinades zones de l'interior de Tarragona la quantitat pot reduir-se a menys de la meitat. La bretxa s'eixampla encara més en comparar la capital catalana amb municipis de mida mitjana. Barcelona ciutat arriba als 5.269 euros per metre quadrat, mentre que nombroses localitats catalanes es mouen en una forquilla d'entre 1.500 i 2.200 euros. Per a un habitatge equivalent, l'entrada i les despeses poden acostar-se als 90.000 euros a Barcelona i quedar-se entre 35.000 i 45.000 euros en un municipi de mida mitjana.

Aquesta diferència de preus configura realitats d'accés molt diverses. Mentre que a Barcelona l'esforç d'estalvi és el més elevat de Catalunya, a Lleida i Tarragona les condicions per accedir a un habitatge són significativament menys exigents, cosa que explica que en aquestes demarcacions el pes de les compres amb dos titulars i del suport familiar sigui menor que a la capital i la seva àrea metropolitana. L'evolució dels preus i l'esforç d'estalvi continuen sent els principals reptes per a l'accés a l'habitatge a Catalunya, i les administracions públiques han començat a dissenyar polítiques per facilitar l'accés a col·lectius amb més dificultats, com ara els joves i les famílies amb ingressos mitjans. No obstant això, l'escassetat d'oferta i l'encariment dels materials de construcció fan preveure que els preus es mantindran elevats a curt termini, fet que mantindrà la pressió sobre els compradors i obligarà a cercar solucions alternatives per accedir a un habitatge.