La decisió del Consell de Ministres de tornar a aprovar els dos decrets sobre habitatge ha provocat una reacció contundent per part dels Agents de la Propietat Immobiliària de Catalunya. L'entitat ha expressat la seva preocupació per una maniobra que, sota el seu criteri, va més enllà d'una qüestió procedimental i afecta el cor mateix de la manera com es fan les polítiques públiques en matèria d'habitatge. El malestar no ve tant del contingut dels decrets com de la manera com s'han tornat a impulsar. Segons els API, el fet que el govern espanyol recuperi els textos pocs dies després que el Congrés els hagi tombat, i que ho faci sense introduir-hi canvis substancials, és un senyal d'alerta que el sector no pot ignorar.
 Per entendre la dimensió de la controvèrsia, cal fixar-se en el mecanisme que s'ha utilitzat.

Quan el Congrés no convalida un reial decret llei, el text decau i, en principi, queda sense efectes. Però existeix una via alternativa: la Diputació Permanent, l'òrgan que vetlla pel funcionament de les cambres quan aquestes no estan en sessió o han estat dissoltes. La Constitució atribueix a aquest òrgan determinades funcions, i els API no qüestionen la seva legitimitat ni el seu paper institucional. El que posen en dubte és l'ús que se'n fa.

Al seu entendre, fer servir aquest mecanisme per intentar aprovar, en qüestió de dies, unes mesures que el ple del Congrés ha rebutjat, i sense que hi hagi hagut un procés real de diàleg, negociació i revisió entremig, desnaturalitza la funció de la cambra baixa i debilita la qualitat del debat democràtic. Aquesta és, probablement, la crítica més incisiva del comunicat. No es tracta d'una objecció formal ni d'un tecnicisme jurídic, sinó d'una advertència sobre les conseqüències que pot tenir per a la salut democràtica el fet de buscar alternatives per esquivar un vot advers en lloc d'acceptar-lo i tornar a començar.

Un dels punts que ha generat més indignació entre els agents immobiliaris és l'afirmació de Pedro Sánchez, que els reials decrets són fruit del diàleg amb el sector immobiliari. Els API han estat taxatius: les seves organitzacions no han participat en "cap procés de diàleg, negociació o acord" sobre el contingut dels decrets. Aquestes crítiques arriben en un moment especialment delicat per al mercat de l'habitatge a Catalunya i a la resta de l'Estat.

Els preus de compravenda i de lloguer han experimentat increments significatius en els últims anys, l'oferta disponible s'ha reduït en moltes zones i l'accés a l'habitatge s'ha convertit en una de les principals preocupacions de la ciutadania. En aquest context, qualsevol mesura que afecti el sector genera expectatives i temors. Els propietaris temen que les regulacions redueixin la rendibilitat dels seus actius o limitin la seva capacitat de decisió.