L'apagada del 28 d'abril de 2025 va provocar que durant hores no es pogués pagar amb targetes o amb el mòbil, cosa que va fer que els ciutadans prenguessin consciència de la importància de tenir diners en efectiu. Tanmateix, l'ús dels diners en metàl·lic continua retrocedint per l'empenta dels pagaments electrònics.
Fa un any, davant la impossibilitat de treure diners dels caixers o pagar amb targetes als comerços per la manca de subministrament, van ser molts els que van mirar el seu moneder, si és que encara el conservaven, buscant efectiu per pagar productes bàsics o comprar espelmes i piles.
Milions de persones no van poder fer pagaments digitals pel col·lapse de les xarxes elèctriques i de telecomunicacions i aquell dia, segons va indicar el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, les compres a través d'aquests sistemes es van reduir un 55%, cosa que, traduït a euros, va suposar uns 400 milions.
La retirada d'efectiu es va desplomar a les zones afectades per l'apagada, però va pujar a les que continuaven tenint llum per precaució. Un 39% d'espanyols mantenia reserves d'efectiu a casa el dia de l'apagada que els van permetre afrontar pagaments, recull EFE.
La raó és que l'efectiu continua sent a Espanya el mitjà de pagament principal en els establiments físics, tot i que el seu ús retrocedeix any rere any davant l'avanç dels dispositius mòbils, segons l'Estudio sobre hàbits en l'ossó de l'efectiva 2025' del Banco de España.
Per a un 57% dels consumidors, l'efectiu és el mitjà de pagament principal en les seves compres en comerços, i un 55% l'utilitzava diàriament el 2025, tot i que menys que el 2024, en què ho feien el 59% i el 57%, respectivament.
La targeta bancària se situa en segon lloc, però el seu ús també va retrocedir el 2025, passant de ser usada pel 30% de la població al 27%. Per contra, el pagament amb dispositius mòbils va créixer de l'11% el 2024 al 15% l'any passat. Tot i que no creixi l'ús de l'efectiu, l'apagada ha creat més consciència sobre la seva necessitat, d'acord amb el que es reflecteix en diversos estudis.
En una enquesta de l'empresa d'investigació GAD3 feta per a la plataforma per a la defensa de l'efectiu Denaria, un 35% d'entrevistats afirmava que des de l'apagada té una quantitat més elevada de diners en efectiu al seu domicili, percentatge que s'elevava al 50% en els joves de 18 a 29 anys.
En aquest primer baròmetre que GAD3 feia després de l'apagada, un 74% de la població considerava important l'ús de l'efectiu en el seu dia a dia, el percentatge més alt des que es tenen dades. Un altre estudi realitzat per Shopperview, plataforma d'estudis de la patronal de gran consum AECOC, assenyala que un 63% de ciutadans afirma que la històrica apagada els havia fet adonar de la necessitat de portar sempre diners en efectiu, tot i que només un 33% dels entrevistats declarava que portava ara més diners en metàl·lic.
El BCE recomana tenir una mica d'efectiu a casa
Algunes institucions també han recomanat tenir una petita quantitat d'efectiu, com el Banco Central Europeo (BCE), que aconsella tenir uns 100 euros per afrontar situacions d'emergència, com ciberatacs, apagades i interrupció dels sistemes digitals de pagament, i que servirien per cobrir necessitats bàsiques durant unes 72 hores.
Aquesta resiliència de l'efectiu davant aquest tipus d'incidents ha portat la plataforma Denaria a demanar que els diners en metàl·lic siguin reconeguts com a infraestructura crítica i que s'inclogui en el projecte de Llei de Protecció i Resiliència de les Entitats Crítiques, actualment en tramitació parlamentària.