La pròrroga de les mesures per pal·liar els efectes de la crisi energètica i les noves mesures com la supressió de l'IVA superreduït tindran un cost d'al voltant de 14.000 milions per a les arques públiques, equivalent a l'1% del PIB. Així ho estima l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) en la seva actualització de l'Informe de Pressupostos Inicials de les Administracions Públiques publicat aquest dimecres, en la qual manté en l'1,6% el creixement previst de l'economia per a aquest any, però eleva l'estimació de dèficit públic fins al 4,2% del PIB. Aquesta revisió incrementa en 9 dècimes de PIB la previsió que va realitzar a l'octubre, en la qual l'organisme que dirigeix Cristina Herrero no preveia la pròrroga de les mesures aprovades des de 2021 i les noves d'aquest any.
El dèficit del 4,2% del PIB per al conjunt de les administracions públiques aquest any se situa tres dècimes per sobre de la taxa de referència, fixada en el 3,9%, i reflecteix l'impacte que tindrà la minva de recaptació i l'increment de la despesa pública derivada de mesures com la reducció de la imposició sobre l'energia, la reducció de l'IVA a determinats aliments, l'increment de despeses de la bonificació al carburant al sector del transport i una altra sèrie de mesures de caràcter sectorial i d'ajuda a particulars.
Segons va informar el Ministeri d'Hisenda quan va presentar el dèficit de 2022, el Govern ha destinat 35.000 milions a posar en marxa mesures com les rebaixes fiscals, els ajuts directes, bonificacions o subvencions. D'aquesta xifra, 22.217 milions d'euros han tingut impacte a l'exercici 2022. De fet, del dèficit de 4,8% de 2022 hi ha 1,7 punts percentuals de PIB que imputable a aquestes mesures.
Respecte a 2022, la previsió de l'AIReF apunta a una reducció del dèficit de 6 dècimes per la retirada progressiva de les mesures contra la covid–19 i perquè el cost de les mesures aprovades fins a la data per pal·liar l'efecte de la crisi energètica i de preus aquest any és inferior al de l'any passat, la qual cosa redueix 5 dècimes més el dèficit. Al contrari, la revalorització de les pensions amb l'IPC de 2022, 8,5%, eleva el dèficit 1 punt. L'evolució subjacent de la resta de despeses i ingressos suposa una reducció del dèficit de vuit dècimes de PIB, al que cal afegir 2 dècimes addicionals per l'impacte de les mesures d'ingressos incloses en el Pla Pressupostari.
Creixement del PIB de l'1,6%
El nou escenari macroeconòmic presentat per l'AIReF manté la previsió de creixement del PIB en l'1,6% aquest any davant el 5,5% de 2022. L'organisme la manté perquè les previsions de creixement global s'estan revisant a l'alça i s'estan moderant els preus de les matèries primeres energètiques, però estima que l'impacte de la pujada dels tipus d'interès en l'economia real es notarà més en la segona meitat de l'any.
L'empitjorament de les previsions de dèficit per a aquest any es reparteix entre l'Administració Central, les Comunitats Autònomes i les Corporacions Locals. En el cas de l'Administració Central, l'AIReF preveu un dèficit del 3,5% del PIB el 2023, la qual cosa suposa un increment de 5 dècimes respecte a la previsió anterior. El factor amb més pes és l'aprovació de les noves mesures i la pròrroga parcial de les existents. Al contrari, els canvis a l'escenari macroeconòmic i la nova informació, especialment relativa a la recaptació tributària, redueixen el dèficit en 3 dècimes.
A més, l'AIReF eleva dues dècimes el dèficit de les CCAA, fins al 0,3% del PIB i redueix tres dècimes el superàvit de les Corporacions Locals, que acabaran l'any amb un superàvit del 0,2% del PIB. L'empitjorament en ambdós casos es deu principalment al creixement més gran de les despeses de 2022, que consolida un nivell de partida per a 2023.
L'AIReF, preocupada per la sostenibilitat
L'AIReF destaca que el dèficit públic continuarà contribuint a l'increment del deute d'una manera similar al 2022. Segons destaca al seu informe, el previsible augment de la despesa en pensions, despesa sanitària i en cures de llarga durada com a conseqüència de l'envelliment de la població, unit al nou cicle monetari –amb un ràpid i intens enduriment de les condicions de finançament– i a l'elevat nivell de deute existent, situa la sostenibilitat de les finances públiques en una situació vulnerable.
A l'Informe, l'AIReF recomana al Govern que doti el Programa d'Estabilitat que presenta a Brussel·les "del contingut i abast suficient per a articular de manera efectiva una estratègia fiscal de mig termini en línia amb els principis de la reforma del marc fiscal europeu". Per a això, haurà d'incloure previsions desagregades en termes de comptabilitat nacional per a cada subsector, així com el detall suficient de les mesures necessàries per complir amb el senda de dèficit i deute que es proposi. Addicionalment, a fi de disposar d'informació completa sobre l'execució del Pla de Recuperació, l'AIReF insisteix al Ministeri d'Hisenda i Funció Pública perquè publiqui separadament els imports corresponents als recursos i llocs de treball del Pla de Recuperació en les rúbriques de comptabilitat nacional, així com el detall en comptabilitat nacional de l'import transferit i del subsector destinatari de les transferències corrents i de capital entre les administracions públiques corresponents al Pla de Recuperació.