L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) ha traçat les seves projeccions econòmiques fins al 2030, i el panorama que dibuixa concedeix a Catalunya un lleuger avantatge de creixement respecte a la mitjana espanyola durant els pròxims anys. No obstant això, aquesta ruta de creixement es veurà llastrada per una desacceleració gradual, impulsada per la fi dels fons europeus i un entorn internacional menys favorable, i emmascara un escenari d'"elevada incertesa institucional" i riscs pressupostaris no resolts. Les xifres de l'Airef revelen un comportament econòmic diferenciat a curt termini. Per a l'any en curs, l'organisme pronostica un augment del PIB català de l'1%, superant en una dècima el 2,9% projectat per al conjunt d'Espanya.

Aquesta tendència es repetirà el 2026, amb un creixement del 2,2% a Catalunya, novament una dècima per sobre del 2,1% espanyol. Aquest impuls inicial s'atribueix a un cúmul de factors: el comportament resilient del consum intern, l'efecte arrossegador de les revisions estadístiques de l'INE, l'increment de la població immigrant i un sector turístic que continua mostrant una salut envejable.

A partir de 2027, però, les trajectòries de Catalunya i Espanya es fonen en una sola, amb previsions de creixement idèntiques per a cada any: 1,7% (2027), 1,6% (2028) i 1,5% (2029). No serà fins al 2030 quan es torni a obrir una mínima bretxa, amb Catalunya creixent un 1,6% enfront al 1,5% de la mitjana estatal.

El final de l'impuls postpandèmia

Més enllà de les diferències decimals, l'informe de l'Airef constata un fet ineludible: la desacceleració de l'activitat econòmica és inevitable. L'organisme assenyala dues causes principals per a aquesta frenada gradual. En primer lloc, la desaparició de l'impuls del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), que fins ara ha actuat com a motor clau de la inversió.

En segon lloc, apunta a una moderació dels fluxos migratoris, que fins ara han contribuït a sostenir el creixement de la població i, per extensió, del consum i la demanda interna. A aquests factors cal afegir un tercer, d'abast global: el menor dinamisme del comerç mundial. Les projeccions de la majoria d'institucions internacionals avalen un entorn comercial menys favorable, el qual afectarà les economies obertes i exportadores com la catalana i l'espanyola.

Si la previsió econòmica està clara, el marc en què s'ha de desenvolupar es troba ple de núvols. L'Airef llança una severa advertència sobre l'"elevada incertesa institucional" que es viu en aquests moments. La causa rau en el fet que encara no s'han presentat ni els pressupostos generals de l'Estat, superant les dates límit establertes per llei. Tampoc s'han conegut els objectius d'estabilitat pressupostària i deute públic, deixant les administracions autonòmiques i locals en un llimbs legal i dificultant la planificació econòmica a mitjà termini.

Aquesta manca de claredat s'uneix a un problema estructural: el risc d'incompliment de la regla de despesa. L'Airef identifica aquest perill tant per a l'administració estatal com per a la majoria de les comunitats autònomes durant 2025 i 2026. Per assegurar el compliment, serien necessaris ajustos addicionals per valor de 12.000 milions d'euros aquest any i 2.600 milions el pròxim.

Les previsions de l'organisme apunten al fet que aquest incompliment es produirà, amb una despesa que creixerà un 4,1% de mitjana anual entre 2025 i 2027. En el cas de les corporacions locals, el diagnòstic és una mica més optimista, ja que s'espera que incompleixin la regla per un marge estret els dos primers anys, per a retornar al compliment el 2027.

L'Airef assenyala que el 2026 podria veure's alleujat per la menor despesa associada a la catàstrofe de la DANA, però això no seria suficient per a tancar el desajust pressupostari projectat. En definitiva, l'economia catalana i espanyola s'enfronten a uns anys de transició: d'un creixement robust alimentat pels fons europeus a una fase de maduresa amb taxes més modestes, tot això en un context de certa falta governança fiscal que podria posar en perill l'estabilitat econòmica assolida.