Un dels principals titulars del darrer informe de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal és la consolidació del ferrocarril i, molt especialment, l'alta velocitat, com la línia d'inversió que ha absorbit fins ara el volum més gran de recursos en el marc del Pla de Recuperació. L'Estat ha destinat a aquesta àrea un total de 3.783 milions d'euros. Aquesta xifra apareix enmig de la crisi ferroviària a Catalunya i els problemes de l'alta velocitat vinculats a l'accident mortal d'Adamuz (Còrdova).
Aquesta partida ferroviària encapçala el que podríem denominar el top 5 de les inversions associades als fons europeus. El segueix, en segona posició, el Kit Digital, amb 2.796 milions d'euros formalitzats, destinat a la digitalització de petites i mitjanes empreses i autònoms. El tercer lloc l'ocupa l'hidrogen renovable, amb 2.694 milions d'euros, una aposta decidida per les tecnologies energètiques de futur. El quart i cinquè lloc són per a les partides de residus i economia circular (2.547 milions) i de mobilitat sostenible local (2.164 milions), aquesta darrera orientada a la implantació de zones de baixes emissions, la construcció d'aparcaments dissuasius i el desplegament de carrils bici, entre altres actuacions de transformació urbana.
En paral·lel a aquesta classificació per línies d'inversió, l'AIReF identifica amb precisió quins són els organismes públics que han concentrat el volum més gran de contractació. En aquest rànquing, Adif ocupa una posició absolutament dominant, amb un import acumulat de contractes convocats que ascendeix a 7.192 milions d'euros. Aquesta xifra reflecteix el paper central de l'ens gestor d'infraestructures en l'execució del pla estatal. El segueix l'Institut per a l'Estalvi i la Diversificació de l'Energia (IDAE), amb 4.575 milions, un actor clau en la transició energètica i, particularment, en el desplegament de l'hidrogen renovable. Completen els cinc primers llocs Red.es (3.421 milions), el Ministeri per a la Transformació Digital (3.066 milions) i el Ministeri d'Indústria i Turisme (2.665 milions).
La distribució per administracions
Si l'anàlisi es desplaça des dels organismes executors cap a l'estructura interna del Pla de Recuperació, els anomenats components, el panorama és igualment revelador. El component que acumula més import executat és el de mobilitat sostenible de llarga distància, amb 7.656 milions d'euros, una altra vegada el ferrocarril com a protagonista. El segueix la mobilitat sostenible urbana, amb 5.949 milions. En tercer lloc, se situa la política industrial (4.930 milions), seguida de la rehabilitació i regeneració urbana (4.340 milions) i el suport a les pimes (3.821 milions). En termes agregats, les dades globals són impressionants.
Fins al tancament de 2025, s'han formalitzat contractes i concedit subvencions per un valor total de 59.042 milions d'euros, distribuïts en 1,5 milions d'operacions individuals. El nombre d'adjudicataris o beneficiaris únics ascendeix a 1,3 milions, una xifra que evidencia l'alt grau de capil·laritat dels fons, atès que un mateix beneficiari pot percebre més d'una subvenció o resultar adjudicatari de diverses licitacions. La distribució d'aquests 59.042 milions entre els diferents tipus d'instruments financers és equilibrada: 29.118 milions s'han canalitzat mitjançant subvencions, mentre que prop de 30.000 milions ho han fet a través de licitacions de contractes públics.
Si l'any 2025 va ser significatiu en termes de volum global de formalització, ho va ser especialment per a un component concret: l'hidrogen renovable. Segons les dades de l'Observatori, les concessions formalitzades durant l'exercici passat en aquest àmbit van superar els 2.000 milions d'euros, una xifra que va elevar el grau d'execució d'aquesta línia d'inversió fins al 85%, un salt espectacular des del modest 19% amb què va començar l'any.
L'estat general de l'execució
Aquestes actuacions han canalitzat recursos cap a 75 empreses, orientats fonamentalment a línies d'assaig, proves de concepte i projectes pilot vinculats tant a la producció com al consum d'hidrogen. L'IDAE, una vegada més, ha tingut un paper absolutament central en aquest desplegament, actuant com a principal agent gestor i distribuïdor dels fons. En termes de tipus d'administració, el dinamisme més gran durant el 2025 es va concentrar en les corporacions locals i en el sector públic, que van accelerar significativament el ritme de formalització i concessió. En canvi, l'Administració General de l'Estat i les comunitats autònomes van mostrar una tendència decreixent. Ambdues administracions van assolir el seu màxim volum de contractació durant l'exercici 2023 i, des de llavors, han experimentat una reducció progressiva dels seus nivells d'activitat.
La fotografia completa que ofereix l'AIReF a tancament de 2025 mostra un sector públic com a líder indiscutible en execució, amb 22.320 milions d'euros formalitzats. El segueixen les comunitats autònomes, amb 15.309 milions; l'Administració General de l'Estat, amb 13.401 milions; i, finalment, les corporacions locals, amb 8.012 milions. Aquest ritme d'execució s'emmarca en un context financer marcat per la recepció, el passat 8 d'agost, del cinquè desemborsament del Pla de Recuperació, que va injectar més de 23.000 milions d'euros addicionals a les arques públiques. Amb aquesta transferència, el total de fons rebuts per Espanya ascendeix ja a 55.000 milions d'euros, xifra que representa el 70% del total previst en el marc del Mecanisme de Recuperació i Resiliència europeu.