L'absentisme laboral continua constituint un repte estructural per a l'economia espanyola, tal com evidencien les últimes dades. Durant el tercer trimestre de 2025, la taxa d'absentisme es va situar en un 6,6% de les hores pactades, la qual cosa suposa un lleu repunt de tres dècimes en comparació amb el mateix període de l'any anterior. Aquesta tendència a l'alça, per modesta que sigui, confirma l'estancament del fenomen en nivells preocupants, allunyant-se de les millores que es podrien esperar en un context de consolidació econòmica.

Les xifres, recollides per Randstad Research a partir de l'Enquesta Trimestral de Costos Laborals de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), ofereixen una fotografia detallada d'un problema que, segons els experts, té un impacte directe i mesurable en la productivitat empresarial, els costos operatius i, en darrera instància, en la competitivitat del teixit productiu.

Una anàlisi més detallada revela que el pes de la incapacitat temporal (IT) continua essent determinant. Concretament, l'absentisme atribuït a baixes mèdiques va assolir una taxa del 5,2% durant els mesos de juliol, agost i setembre, xifra que representa un increment de dues dècimes respecte al segon trimestre de l'any 2024. Aquesta realitat es tradueix en una mitjana diària d'1.164.129 treballadors absentats amb justificació mèdica. No obstant això, les dades obtingudes van més enllà i mostren una altra cara del problema: cada jornada, més de 313.400 persones, la qual cosa equival a un 21,2% del total d'absents, no van acudir al seu lloc de treball per causes diferents d'una baixa mèdica. Aquesta proporció significativa posa de manifest l'existència d'altres factors d'absència, com ara permisos retribuïts, absències no justificades o circumstàncies personals, que també contribueixen a la pèrdua global d'hores de treball.

Valentí Bote, director de Randstad Research, considera que "l'absentisme laboral continua estancat en nivells alts, el que el converteix en un problema greu per a les empreses espanyoles. Afecta directament la seva productivitat i als seus costos, i perjudica també la seva capacitat per competir en un mercat cada vegada més exigent". Aquesta anàlisi subratlla que el fenomen traspassa la simple gestió de recursos humans per convertir-se en un factor econòmic de primer ordre.

La distribució sectorial de l'absentisme ofereix divergències notables. La indústria es consolida com el sector amb la taxa més elevada, amb un 7,2% de les hores pactades perdudes. Li segueix el sector serveis, que coincideix amb la mitjana nacional del 6,6%, i finalment la construcció, que presenta la xifra més baixa dels tres grans sectors amb un 5,7%. Aquest mateix patró es replica quasi exactament quan s'examina exclusivament l'absentisme per incapacitat temporal, amb la indústria al capdavant (5,6%), seguida dels serveis (5,2%) i la construcció (4,7%). Les diferències entre sectors poden respondre a múltiples variables, com ara les condicions físiques dels llocs de treball, l'estrès laboral específic de cada activitat o les mateixes pràctiques de gestió de les empreses.

Si s'afegeix una lupa sobre activitats econòmiques concretes, les disparitats s'accentuen. Les activitats que presenten una incidència més crítica, amb taxes que superen clarament el 10%, són els serveis postals i de correus, els serveis a edificis i jardineria, les activitats de jocs d'atzar i apostes, i els serveis socials sense allotjament. En l'extrem contrari, amb nivells d'absència excepcionalment baixos, es troben les activitats relacionades amb l'ocupació, les activitats jurídiques i de comptabilitat, la programació i consultoria informàtica i l'edició, totes elles amb xifres properes o inferiors al 3,3%. Aquest contrast suggereix una forta correlació entre el tipus de tasca, l'entorn laboral i la propensió a l'absència.

La perspectiva geogràfica aporta una altra capa de complexitat a l'anàlisi. Les comunitats autònomes de Múrcia (9,2%) i Canàries (8,5%) lideren, amb diferència, la llista de regions amb més absentisme durant el tercer trimestre de 2025. Aquestes dues comunitats, juntament amb Cantàbria (8,2%), Galícia (8%) i el País Basc (7,9%), se situen molt per sobre de la mitjana del conjunt de l'Estat, que és del 6,6%. Les causes d'aquesta concentració territorial podrien estar lligades a l'estructura productiva regional, a condicions socials o sanitàries específiques, o a diferències en les pràctiques de control i gestió. Al contrari, les comunitats que han registrat els nivells més baixos són la Comunitat de Madrid (5,7%), Illes Balears (5,9%), La Rioja (6%), Castella - la Manxa (6,1%) i Andalusia (6,3%), que aconsegueixen mantenir les seves xifres per sota o molt a prop de la mitjana.

L'evolució interanual mostra dinàmiques regionals molt diferents. Múrcia no només té la taxa més alta, sinó que també és la comunitat on més ha crescut l'absentisme en els últims dotze mesos, amb un increment de dos punts percentuals, una variació considerable. Cantàbria també experimenta un augment important (1,2 punts), igual que Astúries (0,5 punts), Canàries (0,4 punts) i Galícia (0,4 punts). En un sentit completament oposat, La Rioja destaca com l'única regió que ha aconseguit reduir la seva taxa d'absentisme, amb un descens de sis dècimes, situant-se exactament en el 6%. Finalment, les comunitats de Castella - la Manxa i Castella i Lleó són les úniques que no han registrat cap variació, mantenint les seves xifres estables en el 6,1% i el 6,6%, respectivament.