En el quart trimestre de l'any passat es van perdre el 6,1% de les hores de treball pactades per l'absentisme laboral -l'absència del treballador del seu lloc de treball quan estava prevista la seva presència-, la qual cosa suposa un increment de dues dècimes respecte al mateix trimestre de 2021, amb Extremadura i les Canàries encapçalant les pujades, segons l'Informe trimestral d'absentisme laboral que elabora el departament d'anàlisi de l'ETT Randstat. Suposa el sisè augment interanual des del covid: en el tercer trimestre de 2022 es va produir una pujada del 0,1%, en el segon un 0,4% i en el primer un 1,1%. Una tendència que es va aguditzar el 2022, encara que s'arrossega des de 2021, quan l'absentisme va repetir en el quart trimestre i va augmentar dues dècimes en el tercer respecte als mateix períodes de 2020.
No obstant això, aquests increments no se sumen i des de Randstat assenyalen la importància de comparar els nivells d'absentisme amb els mateixos períodes, ja que es produeix un efecte estacional molt assenyalat, degut especialment a una incidència més gran de les baixes per malaltia. Així, els primers trimestres de cada any, amb l'hivern, es produeixen els nivells d'absències més grans, seguit dels quarts trimestres, a la tardor, quan comencen a brotar els primers episodis de grips. Per tant, dels onze trimestres en què el departament d'anàlisi de l'ETT porta realitzant l'informe, l'absentisme ha pivotat entre un màxim del 7,1% d'hores perdudes en el primer trimestre de 2022 i el 5,3% del tercer trimestre de 2020. Convé deixar fora el segon trimestre de 2020, quan el covid va elevar l'absentisme a un 6,9%.
1,24 milions d'assalariats cada dia
El percentatge d'absentisme laboral inclou també absències per malaltia, Incapacitat Temporal (IT), que suposa les tres quartes parts de les faltes laborals. Així, del 6,1% de les hores perdudes durant el quart trimestre de l'any passat, el 4,6% són imputables a problemes de salut, segons l'informe de Randstat, que fa un càlcul de quants treballadors han faltat als seus llocs sense un avís previ: "Es pot explicar amb una aproximació al volum de treballadors que s'absenten del seu lloc de treball si es té en compte que en el quart trimestre de 2022 el número d'ocupats segons l'Enquesta de Població Activa (EPA) ascendia a 20,46 milions de persones. En l'esmentat cas, un 6,1% d'absentisme equival a què, de mitjana, cada dia un total de 1.243.229 persones no van acudir al seu lloc de treball, de les quals 945.612 persones es trobaven de baixa mèdica durant el quart trimestre de l'any". El que implica que prop de 300.000 assalariats no van acudir diàriament a treballar per causes diferents a problemes de salut que l'informe no desagrega.
Absentisme laboral per territoris
Tanmateix, l'evolució per comunitats autònomes ha estat molt dispar, ja que l'absentisme laboral s'ha disparat un 1% a les Canàries, que ha passat del 6% d'hores perdudes en l'últim trimestre de 2021 a un 7%. Al contrari, a Navarra s'ha reduït un 0,5% el temps perdut per absències injustificades, des del 7% de 2021 al 6,5%. Catalunya es col·loca entre les comunitats autònomes on l'absentisme s'ha reduït en comparació amb un any enrere; en concret un desena, amb un 6,3% d'hores perdudes durant l'última part de l'any passat.
En termes relatius, després de les Canàries, Extremadura ha estat la segona comunitat autònoma on més ha crescut l'absentisme laboral, un 0,9%. Entre els territoris en els quals han augmentat les hores perdudes es troben, igualment, Castella i Lleó (0,7%), Galícia (0,5%), Cantàbria (0,3%), la Comunitat Valenciana i Andalusia (0,3%), totes elles per sobre de l'increment del 0,2% de l'absentisme global a Espanya. Per sota, encara que també amb increments respecte a l'any passat, estan Astúries i Madrid (0,1% més d'hores perdudes respecte al quart trimestre de 2021) i País Basc que repeteix percentatge. L'absentisme laboral ha caigut un 0,1% a l'Aragó, Castella-La Mancha i Catalunya, un 0,2% a les Balears i la Regió de Múrcia, un 0,4% a La Rioja i un 0,5% a Navarra.
Amb més nivells d'absentisme
En termes absoluts, el nivell més gran d'hores de treball perdudes per absentisme l'ostenta el País Basc, amb un 7,9%, i repeteix el pòdium que ja va assolir en el mateix període de l'any 2021. En la resta de les posicions s'han produït notables variacions, ja que després del fort alça, Canàries s'ha col·locat com la segona, amb un 7%, desbancant Navarra, que redueix del 7% al 6,5% el seu absentisme. El tercer lloc l'han compartit Cantàbria i Astúries amb un 6,7% d'hores perdudes, després Castella i Lleó (6,6%), Múrcia i Navarra (6,5%), Catalunya i Extremadura (6,3%) i Aragó (6,2%). Per sota de la mitjana d'Espanya, en el quart trimestre es van ubicar Andalusia (5,9%), Castella-La Mancha (5,7%), la Comunitat Valenciana (5,5%), Balears i La Rioja (5,3%) i amb el menor percentatge d'hores perdudes, Madrid (5,1%). Una posició que repeteix respecte al quart trimestre de 2021, encara que llavors fins i tot, l'absentisme laboral va ser menor: el 5%.
Poques variacions als sectors
Per sectors hi ha poques variacions en el top-10 dels que tenen més taxes d'hores perdudes per absentisme. Les activitats de joc d'atzar i apostes continua al capdavant respecte al quart trimestre de 2021, amb un absentisme del 10,6% (8,6% per IT); després d'ell, les activitats postals i de correus amb un 9,8% (6,3% per IT) i desbanca a les activitats sanitàries -molt marcada el 2021 pel covid- que descendeix al sisè lloc amb una abstenció del 9,4% (6,3%). La tercera activitat econòmica amb més nombre d'hores perdudes a la tardor de l'any passat és l'assistència en establiments residencials, el 9,6% (8,1% per incapacitat temporal).