Les dades de l'IRPF corresponents a l'exercici 2024, publicades pel Ministeri d'Hisenda, mostren una fotografia detallada de la distribució de la renda a Catalunya. Segons l'estadística, el 42% de les liquidacions presentades al territori declaren ingressos per treball inferiors als 21.000 euros anuals. Aquesta proporció, que s'ha reduït de manera progressiva en els últims anys, reflecteix l'evolució dels salaris en el període posterior a la pandèmia. L'any 2020, més de la meitat dels contribuents es trobaven per sota d'aquest llindar, i el 2023 la xifra encara era del 44,9%.

La tendència a la baixa indica una certa millora dels ingressos laborals, tot i que el gruix de la població activa continua situant-se en franges de renda moderada. La forquilla d'ingressos més habitual és la compresa entre 30.000 i 60.000 euros, que agrupa el 27,5% de les liquidacions. Aquesta dada confirma que, tot i que la majoria de declarants es troben per sota dels 30.000 euros, un segment creixent de la població ha aconseguit superar aquest llindar en els darrers anys. La proporció de contribuents amb ingressos superiors als 60.000 euros també ha crescut, la qual cosa indica una polarització creixent del mercat laboral, amb una concentració més elevada de rendes a la part alta de la distribució.

La mitjana dels ingressos bruts per treball dels 4,3 milions de declarants catalans se situa en 31.251 euros, un 3,8% més que l'any anterior. Aquesta xifra, que supera el llindar dels 30.000 euros, amaga una realitat ben diferent: dos de cada tres contribuents es troben per sota d'aquest llindar. La distorsió de la mitjana a l'alça s'explica per les rendes més elevades, que tenen un pes significatiu en el càlcul global. L'1% dels declarants va guanyar entre 150.000 i 601.000 euros, mentre que el 0,09%, equivalent a 4.040 persones, va superar els 601.000 euros anuals.

El nombre de contribuents en els trams superiors de la distribució de la renda s'ha més que duplicat en l'última dècada. Aquest creixement reflecteix l'augment de la desigualtat salarial, amb una concentració cada cop més gran de la riquesa en les capes més altes de la població. La bretxa entre els salaris més baixos i els més alts s'ha anat eixamplant, malgrat la recuperació econòmica dels darrers anys. Aquesta tendència, que es dona a la majoria de països desenvolupats, és especialment acusada a Catalunya, on el mercat laboral està marcat per una forta dualització.

Els lloguers, una font d'ingressos per a un 14% dels contribuents

Les dades de l'IRPF també permeten conèixer els ingressos procedents de lloguers d'immobles. Un total de 608.275 persones, aproximadament un 14% dels declarants, han rebut rendes per aquest concepte. La mitjana mensual d'aquests ingressos se situa en 968,58 euros, un 4,8% més que l'any anterior, quan la xifra era de 923,75 euros. L'import dels lloguers ha crescut un 33% en l'última dècada, una pujada que supera amb escreix l'evolució dels salaris durant el mateix període.

Aquest increment reflecteix l'encariment del mercat de l'habitatge a Catalunya, on els lloguers han experimentat pujades sostingudes any rere any. L'augment dels preus beneficia els propietaris que obtenen rendes de lloguer, però contribueix a agreujar les dificultats d'accés a l'habitatge per als inquilins. La proporció dels declarants que perceben ingressos per lloguers es manté estable, però l'import mitjà no para de créixer, la qual cosa reflecteix la pressió alcista sobre el mercat immobiliari.

Segons l'estadística, 305.266 contribuents, el 7% del total, paguen quotes a algun sindicat, per un import mitjà de 156 euros durant tot l'any. Aquesta xifra, que s'ha mantingut estable en els darrers anys, reflecteix la baixa afiliació sindical a Catalunya, un fenomen que es dona a la majoria de països europeus. La participació en sindicats, que històricament havia estat més elevada, s'ha reduït amb el pas del temps, especialment entre els treballadors més joves. D'altra banda, 131.710 declarants, un 3% del total, reporten despeses en col·legis professionals obligatoris per a exercir, amb una quantitat mitjana de 274 euros anuals.

Aquesta partida, que afecta professions regulades com la medicina, el dret o l'arquitectura, suposa una despesa addicional per als treballadors d'aquests sectors. La quantitat, que es manté estable any rere any, és un dels pocs conceptes de deducció que la majoria de contribuents poden aplicar en la seva declaració. La declaració de la renda del 2024 va deixar un saldo positiu per a la majoria dels contribuents. Prop d'1,8 milions de persones van cobrar, amb un import mitjà de 2.640 euros, una xifra que està alterada a l'alça per les rendes més altes.

Els qui perceben menys de 30.000 euros van rebre menys de 1.000 euros de mitjana, la qual cosa indica que les devolucions més elevades es concentren en les franges de renda més altes. En canvi, 2,3 milions de contribuents van haver de pagar, amb una mitjana de 939 euros per persona. Aquesta diferència entre qui paga i qui cobra reflecteix la progressivitat de l'IRPF, que grava amb més intensitat les rendes més elevades.