Les empreses catalanes s'enfronten a un canvi profund en les seves obligacions davant dels consumidors. El marc normatiu actual estableix un conjunt exhaustiu de requisits que transformen la relació comercial. La Llei del Codi de Consum de Catalunya configura un escenari on la transparència, la garantia i el respecte als drets lingüístics deixen de ser opcionals per convertir-se en pilars obligatoris de qualsevol activitat econòmica. La comunicació dels preus exigeix màxima claredat.

Els establiments han d'exhibir l'import total de manera visible, tant a l'aparador com a l'interior, amb un desglossament complet que inclogui tots els impostos i despeses addicionals. Els productes a doll o mesurables han de mostrar el preu per unitat, mentre que els serveis requereixen rètols o fullets informatius. Pel que fa als mitjans de pagament, l'acceptació de targetes de crèdit o dèbit no pot suposar cap recàrrec per al consumidor, amb poques i ben definides excepcions. Aquestes limitacions tampoc poden variar en períodes concrets com les rebaixes, garantint una condició uniforme.

La documentació de la compra és un altre element fonamental. Cada transacció ha de quedar acreditada amb un tiquet o factura que inclogui dades completes de l'establiment, el desglossament dels béns o serveis i la data. La llegibilitat d'aquests justificants ha de perdurar durant tot el període de garantia, prohibint-se materials que es degradin ràpidament. Quan es requereixen pagaments per avançat, la llei estableix mecanismes de protecció per a quantitats significatives, obligant a la contractació d'avals o assegurances que garanteixin la devolució dels diners.

Les ofertes comercials, com ara rebaixes, saldos i liquidacions, estan subjectes a definicions jurídiques precises. Les rebaixes han de reflectir una reducció real sobre un preu anterior mantingut, mostrant tant la xifra original com la descompte aplicat. Els saldos, per la seva banda, es refereixen a productes amb valor disminuït per deteriorament o obsolescència, i poden oferir-se de manera permanent o ocasional. Les liquidacions són operacions excepcionals vinculades a circumstàncies com el tancament o reforma d'un local, i poden coexistir amb les rebaixes estacionals sempre que es compleixin tots els requisits legals.

L'etiquetatge dels productes es regeix per normatives específiques segons la seva naturalesa. Des dels aliments fins als productes industrials, la informació ha de ser veritable i completa. La responsabilitat recau principalment sobre la marca que figura a l'etiqueta, amb un règim específic per als béns que no compleixin aquest requisit. La relació amb el client exigeix una atenció personalitzada i accessible, amb terminis de resposta concrets per a reclamacions i la prohibició de telèfons de tarifació addicional.

Les garanties dels béns i serveis han experimentat una important ampliació. Per a les compres realitzades des de gener de 2022, el període de cobertura s'estén a tres anys, amb una presumpció de defecte d'origen durant els primers dos. Per als serveis digitals s'estableix una garantia de dos anys, mentre que els productes de segona mà poden tenir un termini pactat, però mai inferior a un any. Davant un defecte, el consumidor pot triar entre reparació o substitució, sense cost addicional i en un termini raonable.

La documentació contractual ha de facilitar la comprensió mitjançant una mida de lletra adequada i un bon contrast. En els serveis, és obligatori lliurar un pressupost previ per escrit, tret de renúncia explícita del client. L'horari comercial ha de ser visible des de l'exterior en tot moment, i tots els establiments han de disposar de fulls oficials de reclamació, anunciant la seva disponibilitat mitjançant un cartell visible que inclogui un telèfon de contacte.

Els requisits lingüístics estableixen el català com a llengua mínima per a tota la informació comercial, des de la senyalització fixa fins als contractes d'adhesió. Això inclou etiquetatge, documentació i comunicacions en serveis públics. La vulneració d'aquests drets pot constituir una infracció administrativa. En l'àmbit alimentari, la informació sobre al·lèrgies és obligatòria per als aliments no envasats, podent-se proporcionar oralment sempre que es compleixin certes condicions de transparència.

Aquest conjunt normatiu configura un ecosistema comercial que prioritza la seguretat jurídica i la protecció del consumidor. Les obligacions abasten tot el cicle de venda, des de la primera informació fins a la postvenda, amb un enfocament integral que busca equilibrar els interessos de totes les parts. El compliment rigorós d'aquestes disposicions no només evita sancions administratives sinó que construeix una relació de confiança amb la clientela, fonamental per a la sostenibilitat de qualsevol negoci en el mercat català actual.