El bon humor, fins a la mort. La frase rima, i el barceloní Enrique Aldaz Riera la va aplicar fins a l’últim sospir en aquest món.
Aquest diumenge apareixia la seva esquela al diari ABC, no com la típica nota que es limita a informar del traspàs, sinó amb un to d’allò més divertit.
L’home, que ha mort als 72 anys a la capital catalana, “suplica perdó als seus parents i amics per haver tingut l’atreviment de morir sense el seu permís. No ho farà més”, comença el text de l’esquela.
ABC
Al final, s’explica que "era voluntat del difunt ser incinerat i que les seves cendres fossin escampades a la mateixa muntanya on ho van ser les de la seva mare, però, si per raó de la greu crisi que afecta el país, suposés una excessiva despesa d'energia, que el llencin al Llobregat". Ja es veu, Aldaz Riera prefereix caure al riu que gastar les capacitats públiques.
Aquesta esquela arriba després de la de María Rodrigo Molino o, tal com era coneguda al seu barri, la "María de les truites". Aficionada a les esqueles que era la senyora, quan és el torn de la seva, el text diu que "per un dia que surto en una esquela i no m’hi veig".
També hi ha el cas del vidu que fa 23 anys que dedica esqueles a la seva dona... Tendres, però sense que hi faltin la gràcia i el bon humor. Què, sinó?