Quan pensem en els Països Baixos, el nostre cervell ens trasllada automàticament a un camp de tulipes amb molins de vent com a teló de fons. I si bé és cert que tots esperem veure aquest paisatge si algun dia hi viatgem, no només de formatges i flors viu Holanda.
Més enllà d’Amsterdam, al sud del país, la regió de Limburg es presenta com la menys holandesa de les 12 províncies que formen els Països Baixos. No sense motiu, els mateixos holandesos asseguren -sovint amb befa- que els limburguesos tenen ànima llatina: no treballen mai amb presses, són cordials de mena i sempre estan disposats a ajudar al veí que ho necessiti. Potser és perquè, històricament, va ser un territori dominat per població catòlica, perquè gaudeixen del sol gairebé tot l’any, o perquè aquí va néixer una de les postres més típiques del país, però el cert és que Limburg ofereix al visitant l’oportunitat de viure una dolça experiència més enllà dels formatges de bola.
El pragmatisme guanya la religió
Per conèixer la regió més meridional dels Països Baixos, el millor punt de partida és Maastricht, la seva capital. La manera més fàcil d’arribar-hi és en tren des de l’aeroport d’Eindhoven, tot i que també hi ha d’altres fórmules, com aterrar a Amsterdam i conduir unes dues hores, o fins hi tot volant a Bèlgica o Alemanya, ja que les seves fronteres estan a tocar de Limburg.
A més de passar a la història pel famós ‘Tractat de Maastricht’, -l’acord que portà a la creació de la Unió Europea- la ciutat és una de les més antigues del país. I no és difícil comprovar-ho veient la quantitat d’esglésies, cases senyorials, muralles i monuments que s’amunteguen al centre històric. Un passeig pels seus carrers serà suficient per a què veieu reflectida una herència de més de vint segles, en alguns dels edificis més emblemàtics de la capital, com la Basílica de San Servaas i l’esglèsia de San Janskerk, una a tocar de l’altre, que presideixen la plaça de Vrijthof. També de visita obligada és la plaça Markt Van Maastricht, on hi ha l’ajuntament i on tots els dimecres desenes de parades de mercat mostren la cara més agrícola d’aquesta regió holandesa.
Ara bé, els limburguesos, a més de tenir fama de simpàtics, són gent pràctica i han trobat una utilitat més funcional a les tantes esglésies que en el seu dia s’omplien de feligresos i que avui són merament decoratives. Algunes, ara són autèntics hotels de luxe, d’altres cerveseries, i la més pintoresca, la Boekhandel Selexyz Dominicanen s’ha reconvertit en una espectacular llibreria amb cafeteria al seu interior. El diari The Guardian, la va catalogar el 2008 com la llibreria més maca del món.
Vlaai, el pastís holandès per excel·lència
Però el que sí han conservat a Maastricht -com no podia ser d’una altra manera essent Holanda- és el seu molí. El forn Bisschopsmolen, que vol dir ‘El molí del Bisbe’, fa servir el mateix molí d’aigua des del segle VII per elaborar tota mena de vlaai, el pastís més típic d’Holanda. Així doncs, si la passejada pel centre històric us ha obert la gana, que millor que fer una parada al molí del bisbe per degustar aquesta mena d’empanada farcida de fruites.
Se’n poden trobar de fins a una vuitantena de varietats, però com els clàssics no moren mai, us animem a tastar la de cireres, una fruita típica de la regió de Limburg.
Diuen que els vlaai es van inventar com una manera de conversar l’excedent de fruita durant l’hivern, però ha acabat convertint-se en l’esmorzar predilecte dels holandesos, tot i que qualsevol moment del dia és bo per menjar-ne un tros. Tots els ingredients que fan servir en aquest forn, excepte l’oli d’oliva -que ve de Còrdova-, són 100% limburguesos.
A més d’una àmplia cafeteria per tastar tots els vlaai que el nostre estómac sigui capaç d’engolir, l’establiment fa cursos de pastisseria i visites guiades al molí que podreu reservar a través de la seva pàgina web. A més a més, si sou veïns del barri, us deixaran fer servir els seus forns!
La mel més pura
Si heu quedat tips de tant vlaai, i de tant monument històric, podeu respirar una mica d’aire a les afores de Maastricht. La regió de Limburg no solament és la llar de la majoria d’arbres fruiters que omplen els mercats d’arreu del país, aquí també neix la més pura de les seves mels. I mai millor dit! Beeing Pure, que en anglès fa un joc de paraules entre bee -abella- i be pure -ser pur- és una apicultura regentada per Kenny Essers, un amant de les abelles que us guiarà pel fascinant món de la mel holandesa.
A deu minuts en cotxe, la seva granja d’abelles està oberta tant per conèixer el funcionament de les colònies com per comprar tota menja de productes relacionats amb la mel. En Kenny considera les seves bresques la forma més perfecte de comunisme, i és que les prop de 240.000 abelles que hi viuen treballen cada dia en perfecta harmonia amb un únic objectiu: donar-li una mel d’alta qualitat que es ven sense filtres ni additius de cap mena.
Si teniu sort, el dia de la vostra visita podreu veure alguns agricultors de la regió, recollir les abelles que en Kenny els deixa per a pol·linitzar els arbres dels seus cultius. Com dèiem, a Limburg tothom s’ajuda!
Les pàgines web que us ajudaran a perfilar la vostra escapada són:
https://www.exploremaastricht.nl/