Una de les coses de les quals TV3 pot sentir-se més orgullosa és de la seva excel·lent nòmina de corresponsals que té i ha tingut per tot el món, informant puntualment de tot el que passa en qualsevol racó del planeta. Aturem-nos als Estats Units. Actualment hi ha, des de fa unes setmanes, la meravellosa Lídia Heredia, que en només tres mesos ja ha pogut copsar algunes de les curiositats i particularitats dels seus nous veïns. Anteriorment, qui informava del que passava al país de les barres i les estrelles era el gran Xesco Reverter, excorresponsal als Estats Units, també al Regne Unit, i excap de la secció internacional dels informatius de TV3.
“Els Estats Units són un país excepcional en molts sentits, també, i això m’ha sobtat, per la profunditat, la complexitat i la perennitat dels seus problemes i contradiccions, que intento explicar i fent entendre en aquestes pàgines”. Són paraules del periodista arran de la publicació recent d'un llibre que ja triguen en comprar si encara no tenen: Estats Units, el país de les contradiccions. Cròniques d'una era turbulenta. D'aquest excel·lent llibre n'ha parlat recentment al magnífic El Suplement de Roger Escapa els caps de setmana a Catalunya Ràdio. El periodista acaba de tornar a Catalunya amb la seva dona i les seves dues filles de 14 i 12 anys ("per elles, el canvi és contundent, ara estan flipant una mica amb l'ensenyament, per entendre'ns, elles són americanes, parlen en anglès. Hi ha un shock cultural"). Reverter va deixar Catalunya el 2017, amb el país com estava, i torna ara després de cinc anys.
Allà vivia "en un barri agradable a Washington, una escola pública que estava la mar de bé, una caseta amb jardí, gespa, esquirols pel voltant de casa i una relació amb els veïns, que és un punt distant, però al cap d'un segon estàs fent un gotet de vi a casa seva, o una cervesa. Un estil de vida molt agradable en família". Agradable, però com bé diu al llibre, i li va dir a Escapa, ple de contradiccions... i amb un seriós problema d'armes. Un problema esfereïdor, pel que fa a dades anuals de morts per arma en aquell país on tot quisqui en té una. Un problema amb les armes que li va tocar ben d'aprop a ell i a la seva família. Perquè una cosa és saber que viu i conviu en un país on les armes són una realitat, i una altra és que "xoca molt el dia que els pares de la millor amiga de la teva filla són morts". Morts per culpa d'una arma. "Va ser un cas de violència domèstica: ell va matar a la mare i es va suïcidar quan la policia va arribar a la casa... Va ser com un 'wake up call', que en diuen allà. De dir: 'osti, és que això està molt a prop'. Tothom té armes allà. Fins i tot, al barri nostre, que teòricament no n'hi ha gaires, també".
Normalment, els corresponsals s'han de mantenir al marge del que informen, i que no els afecti, però "aquell dia, al marge del drama enorme que va ser per l'escola, per les filles, per nosaltres, per aquella família amb la qual estàvem bastant units, te n'adones que són realitats que traspassen a tothom i que qualsevol dia et poden impactar a tu, amb un daltabaix considerable".
"El sorprenent és que aquesta persona, que portava molt mesos amb depressió, pogués continuar tenint un arma a casa i no li van treure", diu amb amargura, tristesa i incredulitat. Una realitat que a nosaltres ens costa molt d'entendre, però que ell ha viscut en primera persona. Una conversa necessària. I un llibre que paga molt la pena.