A l'espera que aquesta tardor arribi la sentència del procés i els presos polítics escoltin el veredicte, un dels membres destacats de tot el judici, l'advocat penalista que ha defensat els exconsellers Joaquim Forn i Meritxell Borràs, Francesc Xavier Melero, ha passat pel programa Estat de gràcia de Catalunya Ràdio per donar una peculiar i imperdible entrevista exposant els seus gustos musicals i les seves reflexions a unes setmanes de l'esperada sentència. Melero ha estat com li hem vist fer durant molt de temps al Tribunal Suprem. L'advocat estrella del judici ha demostrat que no només és un dels millors juristes, sinó que també és un melòman a tenir en compte.
Efe
Li van encarregar una playlist i la tria és, com a mínim, sorprenent. Per començar, confessant-li a la presentadora subtituta, Montse Virgili, que és un "arrabalero", en revelar la seva primera tria, el cantant de tangos Cacho Castaña: "m'encanta que un tio es digui així i canti els tangos que ell canta". Després, un clàssic de Bambino, Procuro olvidarte, com a "exemple de bona festa flamenca". Aprofiten per preguntar-li: "El dia que surti la sentència, tu també faràs festa flamenca?". Resposta: "Faré festa flamenca, la cerimònia del seppuku, un harakiri... ja veurem". Un Melero molt suelto reconeix que "Jo era el que portava la veu cantant a les festes, fins que va aparèixer el rotllo aquest d'Spotify que tothom ve amb les seves llistes... El que no sap ballar i vol lligar, té que punxar. Hi ha una altra alternativa: ser guapíssim. Però...".
ACN
Fan de Jaume Sisa i d'El fill del mestre', diu que "Ara la correcció política ha fet molt de mal. La meitat de les coses que es feien abans estarien prohibides ara. Això ha anat a pitjor. Però com jo ja no surto i he deixat les begudes espirituoses fa temps...". La tria més estranya, però, arriba amb una cançó d'Anntona, de Los Punsetes, que diu així: "Mi pequeño pene y yo vemos los toros desde el pantalón. Yo y mi polla diminuta no vemos clara la hoja de ruta":
Arran de la lletra, li pregunten: "Hi ha molts egos en el món dels advocats?". I ell es confessa: "la cosa està molt de 'quién la tiene más larga'. Fa un relat costumbrista d'individu mediocre i revindica ser un ésser insignificant. I té una altra que està molt bé: 'Una mierda como un castillo'". Melero exposa que la música l'ha acompanyat tota la vida, des de jove i busca de tot: "Quan treballo i m'he de concentrar per feina escolto jazz, Scott Hamilton. Per motivar-me abans del judici hi ha moments pel silenci. Hi ha coses importants que han de tenir el seu espai de creació pròpia". Hi ha moments pel silenci... i per escoltar Estopa:
"Poses aquesta cançó en un moment que la festa està muermo, languideciendo. De cop poses això i ho aixeques. I si prepares algun mojito en condicions, allò pot tirar un parell d'hores més. Drogues, dones, mala vida... els Chichos estarien ara a la presó o a Bèlgica". Per no parlar de les irreverents lletres d'Albert Pla: "cada cop que veia els de Vox al judici me'n recordava d'aquesta cançó, 'Joaquín el necio': els veia tan engominats i tan tiesos que recordava això d''el negro es mejor que tú'". I què diu aquest tema del cantautor català?: "Por qué te fuiste con ese negro. Por qué te fuiste si yo te quiero, qué tendra el negro que yo no tengo. Se preguntaba Joaquín el Necio, metro sesenta bajito y feo".
La revelació final, a l'alçada de tota l'entrevista: "Si haguessis d'anar de copes amb algú del judici, siguin jutges, fiscals, advocats de la part contrària, qui seria?", li pregunten. I ell: "De festa i de copes, segur, me'n vaig amb Javier Zaragoza, amb Marchena i amb Luciano Varela". Seria curiós veure què farien si sonés la seva darrera tria, Hot stuff de Donna Summer: "un himne, de les divertidíssimes pel·lícules In and Out i Full Monty... Et salva les festes. Cap amiga meva quan sent això es queda quieta. Jo vull que les noies ballin. Que els tios facin el que vulguin... que ballin també". Pots sentir l'entrevista clicant a la foto:
