Una de les millors notícies -i alhora, una de les més colpidores- que ens va dur l'últim trimestre de l'any passat la va protagonitzar Xavier Bonastre. L'estimat i emblemàtic periodista de TV3, cara, veu i bigoti durant anys i panys dels esports de la Televisió de Catalunya, publicava una emotiva carta al seu blog personal fent una dramàtica confessió: que va estar a punt de morir per una greu perforació intestinal. "Jo mateix em vaig donar per acabat. Per mort. Literal. Vaig buscar la llum blanca. Però no era la meva hora i he tornat a la vida"

bonastre8

@xbonastre

"La cosa va anar tan justa que fins i tot li van dir a la meva dona que es preparés perquè podria anar-me'n a l'altre barri"revelava ell mateix deixant els seus seguidors amb el cor encongit. Així de clar i així de cru. Va estar ingressat a la UCI on va estar intubat i dormit 7 dies. Després d'un via crucis etern, va poder recuperar-se i reaprendre a caminar i a fer una de les coses que a ell més li agraden, córrer i participar en curses. Perquè el Xavi té ànima de periodista i força de voluntat d'atleta. Es va proposar seguir i ho ha aconseguit. 

bonastre corrent

@xbonastre

Aquest dilluns, però, es va tornar a calçar les sabatilles esportives, però no per córrer, sinó per pujar a un cotxe. El d'Eloi Vila, que cada setmana regala moments íntims amb les persones que seuen al seu costat. Normalment, quan el convidat entra dins el vehicle, el conductor per partida doble, del cotxe i del programa, els rep amb una cançó que té a veure amb ells i que ajuda a començar a crear un clima on l'entrevistat se senti com a casa. Quan Bonastre va entrar al cotxe, la música que se sentia era un clàssic del seu grup de capçalera, els BeatlesPenny Lane.

bonastre al cotxe penny lane

TV3

I és que la música ha acompanyat tota la vida Xavier Bonastre, fins i tot durant els dies en que va estar en coma. Ell mateix explica que els seus fills, coneixedors de la passió que té el seu pare pels Beatles, van gravar un emotiu usb ple de cançons del grup de Liverpool per posar-li a l'hospital tot i l'estat del seu pare. Quan va despertar, fins i tot va dir als seus fills que no sabia si a partir d'ara els Beatles li tornarien a agradar tant. Però la passió dels Fab Four no ha minvat. Tot i que Al cotxe! va servir per una curiosa confessió: els Beatles sonaven quan estava en coma i el dia que mori, també sonaran. No és que ens posem en pla tètric o que cridem al mal temps. Esperem que algú amb la bondat que té Bonastre tingui corda per estona. Però va ser ell mateix qui li va revelar a Vila que ja té el seu propi funeral sota control.

bonastre al cotxe hello goodbye

TV3

La confessió va arribar quan sonava al cotxe un altre hit dels de Liverpool, Hello, goodbye: "Atenció, aquesta cançó la tinc prevista pel meu funeral"... La frenada d'Eloi Vila és de les que deixen una marca a la calçada. "De debò? És fort, això...", li pregunta Vila. "Sí, sí: jo tinc contractat el meu funeral. Tot. La gent diu: 'ooh, estàs boig'. Els americans bé que ho fan fa molts anys". D'això se'n diu tenir assumida la mort. I Bonastre n'és un paradigma. Després del que ha viscut, la seva actitud explicant el seu propi funeral és digna d'elogi. Hi parla sense cap voluntat de ser sensibler i amb una naturalitat insultant: "Aquesta societat no està acostumada a parlar d'això. Tu imagina quan em mori i els familiars directes s'han d'encarregar de tot, d'un dia per l'altra, amb una situació absolutament dramàtica. En canvi, els meus descendents hauran de trucar un telèfon i oblidar-se de tot". I quan sonarà la cançó dels Beatles?: "'Hello, goodbye' sonarà quan entri jo allà, a la caixa". Pots veure el moment clicant a la foto (a partir del minut 18'50"):

bonastre al cotxe mans

TV3

Per molt previsor que sigui el bo d'en Bonastre, esperem que els moments en que cridava Help! hagin quedat per sempre més Yesterday, que pugui seguir gaudint molts anys d'A day in the life, que encara li quedin molts matins on es llevi i exclami Here comes the sun, que els que l'estimen puguin seguir dient-li Hello i que el Goodbye arribi ben tard. S'ho mereix.