Aquest cap de setmana a El Suplement del Roger Escapa el director i presentador del molt recomanable programa de caps de setmana a Catalunya Ràdio ha mantingut una conversa imprescindible amb un col·lega de professió. Una xerrada emocionant, que ha fet que l'entrevistat tingués els ulls brillants d'emoció en molts moments, una conversa on s'ha parlat de pors, de temors, de peatges, de feina, d'emocions i de sentiments. El protagonista? Un dels periodistes més respectats i brillants de la seva generació, un veritable especialista en els països de l'Àfrica i la seva gent: el Xavier Aldekoa, autor, per exemple, d'un llibre meravellós, Quijote en el Congo.
Fent un dia una secció al programa, es va quedar en blanc: "M'han diagnosticat ansietat i estrès posttraumàtic, una barreja de coses que són diferents d'una simple crisi d'ansietat. Però el gran peatge l'ha pagat la gent que m'estima". Un periodista que explica que ha hagut de fer teràpia després del que li va passar. Quan fa la seva confessió, Escapa li posa damunt la taula una certesa, que la feina de periodista "és molt adrenalínica, molt addictiva" i més, en el cas del Xavier, i els països on fa la seva feina de meravella. I li pregunta si "et fa por viure més a poc a poc?". I Aldekoa, amb els ulls brillants de l'emoció, admet que "una mica sí, perquè ara m'hagi de frenar sense voler. He tornat i tinc sis o set viatges en ment". Somàlia, Sudan, Líbia... "tampoc són viatges fàcils, però a mi m'agrada molt la feina que faig, m'apassiona. I només entenc aquesta feina fotent-li absolutament tot. I això m'adono que té un cost":
Un Xavier Aldekoa que ha seguit emocionat mentre de fons sona una cançó brutal de Van Morrison, It's all over now, baby blue, i ha parlat d'una pregunta molt concreta que li va fer la seva parella... "Parlant de peatges, amb la Júlia, just abans de marxar a navegar al riu Congo, molts mesos, els dos, sense haver-nos-ho dit, érem molt conscients que les coses podien anar malament. La Júlia, a Pals, em va dir: 'Només t'ho preguntaré una vegada, però si et passa alguna cosa, quina cançó vols que posem al teu funeral?', i li vaig dir aquesta". El Roger Escapa, amb els ulls com taronges, sentint la revelació del Xavier: "Hòstia... és que la mare dels meus fills m'està preguntant què ha de fer si no torno... per una cosa que no t'obliga ningú a anar-hi, anava perquè jo volia, era la meva passió, el meu somni des de petit i ella ho acceptava. Crec que és una demostració d'amor molt gran, d'algú que t'estima lliure fins al punt de fer-te una pregunta com aquesta":
Com diu el geni irlandès a la cançó, "Leave your steping-stones behind, something calls for you", "deixa les teves passes enrere, alguna cosa et crida"... Esperem que la crida pel seu funeral sigui molt i molt lluny. De moment, el que tenim clar és que la crida que tornarà a ressonar en el cap del bo d'en Xavier, és la de la seva estimada Àfrica.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!