Jordi Basté revela, molts anys després, què va posar a la sol·licitud per entrar a treballar a Catalunya Ràdio

Ara, especialment els seus oients més joves, costa recordar aquesta imatge que veuen encapçalant aquesta peça, perquè el Jordi Basté porta des del 2004 a RAC1, més de vint anys parlant davant d'un micròfon amb l'escuma corporativa de color vermell. Però els que ja tenim una edat, recordem com temps enrere, el periodista i locutor parlava amb un micròfon com el que veuen, amb el color groc, per a Catalunya Ràdio, on es va estar fins a vint-i-dos anys. Abans de dirigir i presentar el programa més escoltat de Catalunya, el Basté va començar a forjar la seva carrera a les ones a l'emissora pública catalana, on va col·laborar en les retransmissions de futbol del mestre Joaquim Maria Puyal, i s'encarregava de les retransmissions de partits de bàsquet, a més de presentar el programa La jornada a les tardes dels diumenges i el 1996 va estrenar el programa esportiu nocturn No ho diguis a ningú.

Aquestes imatges, aquest recordatori, les ha publicat el mateix Basté per un motiu molt especial per a ell. Ja saben que una de les seves frases de capçalera és aquella de "La ràdio, sempre la ràdio, visca la ràdio" que diu de manera habitual, per exemple, quan agraeix als oients la seva fidelitat EGM rere EGM. El Jordi no podria estar sense una ràdio a la vora. Més que la seva feina, és la seva passió, i a casa hi té repartits aparells de ràdio, petits transistors dels de tota la vida, per exemple, per anar a dormir. I ara, el passat dissabte, acaba de celebrar una data important. Com ell mateix recorda, "avui fa exactament 50 anys (27/09/75) que em vaig posar per primer cop davant d’un micròfon". On?: "Va ser a Peques Unic, gràcies a l’Agustín Rodríguez, que em va fitxar mentre corria per l’Ateneu d’Horta i va convèncer el meu pare perquè cada dissabte anés a Ràdio Joventut. Allà, amb Juanito Surroca, vaig començar a fer esports i a retransmetre partits de futbol i bàsquet amb 16 anys". I entrevistant gent de l’esport com Pipi Martinez o Josep Mussons.

Un recull que inclou imatges precioses i nostàlgiques amb alguns dels companys de feina que ha anat tenint al llarg dels anys ("vaig fer esports amb un equip meravellós, vaig conèixer món viatjant cada setmana"), per exemple, el "retrobament fa uns mesos amb l’equip d’esports del 1983 a Catalunya Ràdio", i també imatges actuals de com coneixem el Jordi avui en dia, amb l'extraordinari pastís que li van regalar els seus companys d'El món a RAC1 per aquesta fita.

El Jordi, com dèiem, fa molts anys que treballa a RAC1, des que el van fitxar l'Eugeni Sallent i el Xavi Bosch, "i des del 2005, amb El Món a RAC1, cada matí amb un altre equip únic. 50 anys. Gràcies a tots els companys, a la família i als amics pel suport. I als oients, per aguantar-me...". Però com dèiem, l'any 1983 va fitxar per a Catalunya Ràdio, amb només 17 anyets. Gràcies a qui? A Lluís Canut i Santi Carreras. I sens dubte, de tot el recull de l'àlbum de fotos particular del Basté en aquesta efemèride, la que crida més l'atenció, per curiosa i desconeguda, és la que mostra la seva sol·licitud per entrar a treballar a Catalunya Ràdio. Una sol·licitud on explica que havia parlat d'esports infantils a 'Radio Cadena Espanyola' cobrant 16.000 pessetes, que parlava i llegia millor en català que com l'escrivia, que anava millor de català que de castellà o anglès, que tant li feia l'horari que li toqués, que preferia fer esports i és curiosíssim llegir la seva resposta a "Per què vol col·laborar a les emissores de la Generalitat?". Va dir un jove Jordi Basté: "Perquè crec que és el lloc ideal per un català i m'agradaria assegurar un lloc de treball".

Qui li havia de dir a aquell Jordi Basté que més de 40 anys després, seguiria fent ràdio tants anys, en català, i sent el més escoltat de Catalunya. Com ell diu, "la ràdio, sempre la ràdio, visca la ràdio".