Aquest cap de setmana ha tingut lloc el Festival Vida a Vilanova i la Geltrú. Però el que molts tenen en el seu interior no és precisament vida, sinó un fastigós verí, odi, racisme i homofòbia que tomba. Estan morts per dins. I això ho ha constatat en la seva pròpia pell un reconegut periodista català, un dels companys més estimats de RAC1 des de fa temps, el company Xavi Pardo, redactor d'informatius i especialista en crítica teatral, que va anar a passar uns dies amb la seva parella a un càmping de la localitat catalana. El mateix locutor avisa, en un fil imperdible, que "Sovint parlem de l’auge de l’extrema dreta en abstracte, però les conseqüències són ben tangibles. Aquest cap de setmana n’he viscut un exemple claríssim en primera persona". La mateixa emissora on treballa n'ha informat en un fil d'obligada lectura.

xavipardog 273940543 474873730964084 3799754233929857057 n
Xavi Pardo / @xavipardog 
xavipardog 278429097 5318361914842945 4419143429351449653 n
Xavi Pardo / @xavipardog 
xavipardog 278688594 723305091998085 459909470239180956 n
Xavi Pardo i la seva parella / @xavipardog 

En Xavi explica que ell i la seva parella, que és d'Escòcia, han anat al festival Vida a gaudir, per exemple, del concert dels meravellosos 'Suede' de Brett Anderson. Durant el dia, abans de la música, van anar a la piscina del càmping Vilanova Park: "Deixem les tovalloles sota un arbre, buscant l’ombra, i ens anem a banyar. Quan tornem (no havien passat ni cinc minuts) ens trobem les nostres tovalloles uns metres més enllà, a ple sol, i sota l’arbre tota una família estirada en gandules. Els demano per què ens han mogut les coses i em diuen que ells no han mogut res, que és el sol que s’ha mogut i l’ombra ha canviat de lloc"... S'ha de tenir molta barra i molt poca vergonya. Però la cosa només havia fet que començar.

xavipardog 209886330 624507811852126 5851497924343100501 n
Xavi Pardo i la seva parella, al Festival Vida / @xavipardog

Ell els hi va dir que "potser el sol sí que s’ha mogut, però l’arbre no, que és on havíem deixat les coses. I ens comencen a increpar, que deixem de plorar i els deixem en pau. Veient que raonar no serveix de res, decidim agafar les tovalloles i anar a una altra banda. Seria massa incòmode quedar-nos allà al costat d’aquella gent. El meu xicot, que no té tanta sang freda, els engega un “fuck you” mentre recull les coses. D’acord, potser no va ser la millor jugada, però li va sortir així". Absolutament comprensible la reacció de la parella del Xavi. Una frase que va fer saltar l'energúmen que els hi va moure la tovallola: "Quan el sent, l’home s’aixeca fet una fera, corre cap a ell, se li abraona i amb el puny a dos centímetres del nas li pregunta: '¿Qué has dicho? Repítelo si tienes cojones'". L'habitual testosterona machirula i homòfoba. Lamentable. El periodista, mirant de no perdre la paciència i ser conciliador: "Jo els separo, miro de posar pau, però llavors ve la dona i em diu que hauríem de tenir més respecte i educació. Li faig notar que prendre el lloc a algú i moure-li les coses no és precisament una gran mostra de respecte ni de bona educació. Em contesten que ens han mogut les coses (ara sí, ho admeten) perquè els ha donat la gana".

Quedava la cirereta del pastís, un “'guiri de mierda' adreçat al meu xicot, que és escocès. De nou, els assenyalo que insultar tampoc no és massa respectuós. Ho faig mantenint la calma i sense alçar la veu, no com ells, que encara criden més quan li diuen al meu xicot que el que hauria de fer és tornar al seu país i, per si no li havia quedat clara la idea, repeteixen: 'guiri de mierda'. Aquí és quan els recrimino la seva actitud racista i els informo que el meu xicot de guiri no en té res, que viu aquí, treballa aquí i paga impostos aquí". El xicot de Pardo "els engega que són el prototip de votant de VOX. I quan senten això se’ls il·lumina la cara. Somriuen i ens diuen que sí, que a mucha honra i la dona afegeix: 'Y cuando ganemos, tú y los que son como tú ya os podéis preparar'". Bingo. Aquí van treure tot el que porten dins seu: racisme i homofòbia indissimulada. La dona assenyala al Xavi, "que anava amb un banyador tipus speedo de coloraines i una tovallola amb els colors de l’arc de sant Martí. Li pregunto què vol dir, què representa que soc, jo. Em mira amb fàstic, fa un gest amb la mà afluixant el canell i em diu: “Ya lo sabes, no me tires de la lengua”. Li dic que no en tinc ni idea, que no sé a què es refereix. I hi torna: 'Lo sabes perfectamente y os quedan cuatro días'". I l'home?: "Decideixo acabar-ho aquí i fotre el camp, així que giro cua i l’home ho remata, referint-se al meu xicot: “Sí, llévatelo porque si no lo pongo a dormir”... 

Fastigós és poc. I la resta de banyistes? I la gent que estava presenciant l'escena?... Callats com rates miserables: "Cal dir també que a la piscina no estàvem sols: moltíssima gent va presenciar l’escena i ningú va obrir la boca ni va moure un dit. Aturar el feixisme és cosa de tots. Es comença perseguint el diferent, atacant col·lectius vulnerables, i sabem com acaba":

Entenem perfectament el Xavi i la seva parella, la frustració, tristesa i ganes d'engegar-los a pastar fang. Impresentables que, per desgràcia, no només hi ha en una piscina d'un càmping de Vilanova i la Geltrú. Tot el suport del món pel Xavi i el seu xicot, i com bé diu ell: "Els resultats de VOX no són un número: al darrere hi ha persones de carn i ossos, amb noms i cognoms, gent que ara se sent emparada i protegida per actuar amb impunitat, gent que sent que ja ni hi ha motiu per reprimir els seus comportaments racistes i homòfobs". Té tota la raó del món.