Willy Hernangómez és el nou emblema del Barça Bàsquet. Un pivot amb experiència NBA, internacional, madrileny i madridista. Va sorgir de les categories inferiors del club blanc, arribant a jugar breument amb el primer equip, abans de fer les maletes i començar una aventura força moguda als EUA. Després d'una enèsima decepció als New Orleans Pelicans, va decidir que ja en tenia prou. Que estava obert a tornar a Europa i continuar allà la seva carrera. I al seu camí es va creuar el Barça, que el va temptar amb una oferta que ha acabat sent irresistible. Un merengue de soca-rel defensant l'escut blaugrana. Ja es poden imaginar la coïssor que pateixen els seus antics col·legues, que ara el titllen de traïdor. Que s'hi posin fulles.
L'arribada d'en Willy té un component emocional, sentimental, amorós. Barcelona és la ciutat de la seva parella, la jugadora de pàdel i estrella del circuit internacional Nicole Traviesa. No és gens agosarat atribuir a la Nicole una part important de la decisió més espinosa per a un esportista professional, la d'anar a petar a l'etern rival. Van oficialitzar la seva relació durant les passades festes de Nadal, amb Hernangómez encara a Louisiana. I des d'aquell moment, tot flueix d'allò més bé. La passió que desprenen és evident, constant i sense cap mena de filtres. I l'empenta d'una nova etapa a Catalunya ha multiplicat la seva felicitat, fins i tot ampliant la família amb un cadell preciós, en Zion.
La Nicole està fent de 'sherpa' privilegiada del jugador a la capital de Catalunya, descobrint amb ella els racons més especials. Tot el que li ha ensenyat, de moment, ja ha estat prou perquè en Willy pugui triar l'escenari ideal. Parlem d'un restaurant de la zona alta amb una terrassa de vistes privilegiades, dominant l'skyline barceloní: el Mirablau. Un local on es barreja la gastronomia, l'oci, les copes i la música en un entorn privilegiat. La parella ha compartit un parell de fotos des d'aquesta ubicació, i que hem identificat primer per la perspectiva panoràmica… i després per un petit contenidor de tovallons de paper d'una taula adjacent. Sempre s'ha de mirar la lletra menuda. "Mi lugar favorito", afirma el madrileny, conscient que aquestes vistes no les troba a la seva ciutat natal. Vaya, vaya, en Madrid no hay...
Willy, fent-se barceloní de cor a passos gegantins. Tan grans com les seves sabates immenses... o l'amor que sent per la Nicole. Fan goig.