Una de les maneres més perilloses d'acostar-se a l'actual TV3 comparant-la amb la dels anys vuitanta i noranta és la de l'idioma. Excepte en la qualitat del català parlat pels presentadors, actors i periodistes, gairebé tota la cadena ha millorat en 40 anys: en els mitjans dels Telenotícies, en la factura de les sèries o en un sentit de l'humor més estripat. En la primera època Pujol, les sèries i els humoristes de la cadena eren Cassen, Josep Sazatornil i Albert Closas amb aquelles tres sitcoms que són prehistòriques: Soc com soc, Tot un senyor i De professió: API. Aquells decorats de cartó pedra han deixat pas a un look més modern, a sèries de qualitat com Gènesi, a l'humor àcid de Jair Domínguez i els Òscars o a formats potents com La gran cita, Polònia i La travessa. Però el català de la majoria de les veus de TV3 és molt pitjor que el dels presentadors dels inicis. Comparar el català parlat de Joaquim Maria Puyal, Josep Maria Bachs o Salvador Alsius amb el de Laura Escanes, Dulceida o Xavi Valls fa sagnar les orelles.

Joaquim Maria Puyal, TV3

Hi ha molts espectadors nostàlgics de l'antiga TV3, com els líders del programa més escoltat cada tarda, Versió RAC1: Toni Clapés i Jaume Nolla. La mà dreta de Clapés hi interpreta des de fa trenta anys el paper de Marcel·lí Virgili, que no envelleix mai perquè va néixer vell, una mica com el mateix Jaume Nolla. Sense ser un nom tan conegut, Nolla resulta potser el locutor més estimat de RAC1. És habitual que rondini quan veu que la seva TV3 ja no és l'antiga TV3 i li ha passat amb un espai del qual n'és seguidor, El temps. Fa un temps Jaume Nolla va criticar que els meteoròlegs ja no fan servir habitualment l'expressió Països Catalans. Ara s'ha fixat en un tuit de Francesc Mauri que li ha grinyolat per considerar que fa servir un català castellanitzat. Mauri fa servir l'expressió "Els aiguats entre tarda i nit" en lloc de dir "Els aiguats del vespre":

Francesc Mauri TV3
Jaume Nolla, Twitter
Marcel·lí i Clapés, RAC1

Jaume Nolla, rere la màscara de personatge, diu el que pensa: "Entre tarda i nit, vol dir el vespre. Nois, que fa anys que treballeu a la Tele 3! Les 6, les 7 del vespre. Les 8 del vespre, les 9... depèn del sol a l'estiu o hivern. Que ja no teniu correctors?". Jaume Nolla té fixació amb un ús correcte de la llengua, ell que la parla d'una manera deliciosa, precisa i sense passar pel castellà. I lamenta aquest nou català de TV3 que sembla que desobeeixi els correctors orals i escrits que té la cadena, amb destrosses en les expressions, moltes manllevades del castellà, les vocals neutres i les esses sonores. No cal exagerar la ela geminada com si el presentador fos un pedant, però la paraula vespre si algú l'ha fet popular és TV3 fa 40 anys, quan en lloc del nom impersonal TN segona edició van empescar-se el de Telenotícies vespre, que fa anys s'emetia a dos quarts de nou i d'uns temps ençà a les nou.

A la tardor podem parlar de les 7 del vespre, les 8 del vespre i les 9 del vespre. Per això hi ha el català: per fer-lo servir i ser precisos. Tots dos són admirables, Marcel·lí i Mauri.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!