El 7 de febrer de 1982 va quedar gravat en la memòria col·lectiva d'Espanya com una data estranya i trista. Aquella tarda, milions de persones es van aplegar davant del televisor per seguir un nou episodi —el penúltim— de Verano azul. Però no era un capítol més: durant dies s'havia anunciat que en ell tindria lloc la mort de Chanquete, un dels personatges més volguts de la sèrie. I, per a desconcert i llàgrimes de molts, així va ser.
En aquells anys, les eines per mesurar audiències encara estaven lluny de la precisió actual, de manera que mai no se sabrà amb exactitud quants espectadors van seguir en temps real les aventures d'aquella colla: Julia, Javi, Piraña, Tito, Quique, Bea i Desi, en el ja mític escenari de Nerja. Tot i així, els estudis interns de TVE estimaven que, a la recta final de la sèrie, el nombre d'espectadors superava folgadament els nou milions. Amb les múltiples reposicions que arribarien després, el fenomen no va fer sinó créixer. Per al 2011, es calculava que gairebé vuit de cada deu espanyols havien vist almenys un capítol.
La història professional de Juanjo Artero, un dels joves que van donar vida a aquesta colla, també va començar de manera gairebé casual. Antonio Mercero el va descobrir quan el noi tenia tot just catorze anys, durant una trobada fortuïta en una piscina. Li va proposar presentar-se a una prova per a la seva nova sèrie i Artero va acceptar sense imaginar l'impacte que allò tindria en la seva vida. Aquest primer paper va ser la porta d'entrada a una trajectòria que amb el temps sumaria desenes de treballs entre cinema, televisió i un nombre encara més gran de muntatges teatrals.
Juanjo Artero ha encadenat diverses feines a televisió
Entre tots els actors juvenils de Verano azul, Artero va ser l'únic que va mantenir una carrera interpretativa constant. Va participar en projectes com ¡Por fin solos! o en un episodi d'Historias del otro lado, dirigida per José Luis Garci. Tanmateix, el seu gran salt arribaria amb el personatge de Charlie Márquez, subinspector a El comisario, sèrie en la qual es va convertir en una de les cares imprescindibles. En un gest divertit dins de la pròpia ficció, en un capítol es mostra una foto seva d'adolescent i un company comenta que s'assembla “al nen ros de Verano azul”, al que Artero respon fent broma que no és la primera vegada que li ho diuen
Després d’El comisario, l’actor va encadenar produccions tan diferents com El barco, Amar es para siempre, Servir y proteger o la pel·lícula No habrá paz para los malditos. Fins i tot va reprendre el personatge de Charlie en un episodi d’El príncipe. Paral·lelament, la seva dedicació al teatre ha continuat de manera ininterrompuda, consolidant una carrera que va començar, gairebé per atzar, en un estiu blau que ningú ha oblidat.